Aquesta tercera secció del Certamen Internacional de Bandes Ciutat de València (CIBM) serà la que obrirà la 130 edició, un any més, al Palau de la Música de València. Hi participen fins a sis bandes en sessió vespertina (17h). D’aquestes, tres són valencianes, ja que així ho estipulen les bases. Les bandes que hi participen han de tindre entre 40 i 50 músics, una qüestió que obliga, encara més, a tindre una compensació interna perfecta. Probablement, açò, és a dir, la compensació idònia de les famílies instrumentals de la banda, junt amb solistes resolutius que donen garanties en les intervencions solístiques de les obres, són dos dels factors que més cal tindre en compte a l’hora d’esgrimir un guanyador.
Tanmateix, l’alta competitivitat que suscita el certamen i les modes bandístiques, sobretot valencianes porten a triar obres lliures que sovint estan per damunt de les possibilitats sonores de bandes de tercera secció. Òbviament, no per qüestions de destresa tècnica, on quasi totes hui en dia tenen músics més o menys capacitats, sinó per qüestions, com ja apuntavem, d’equilibri entre famílies.
L’obra obligada
Imperator Carlomagno, del compositor Pere Sanz, és l’obra obligada que hauran d’interpretar les sis bandes, més un pasdoble i l’obra lliure. Pel que fa a aquesta, es tracta d’un poema simfònic extremadament basat en el tòpic descriptiu. És una composició de 2014 de 9 minuts aproximadament de durada, el caràcter descriptiu de la qual se sosté en els motius i la textura aràbiga. Al remat, sembla més aviat una marxa mora amb uns ponts entre trios una mica més extensos. Conté poca dificultat contrapuntística i rítmica i la línia melòdica, que sempre recorda la vessant morisca, condueix el poema, ajudada pels ritmes de timbals obligats. És clar que les dimensions de les bandes de tercera secció són limitades i que estan formades per un alt percentatge de músics encara en formació i un nombre considerable (i envejable) d’amateurisme, però aquesta obra obligada proposa massa poques dificultats i tampoc no dóna motius per marcar cap diferència entre les bandes. Prova d’això són les obres lliures triades per les bandes, que s‘han de tocar després. Això també cal tindre-ho en compte, però, de bestreta, la dificultat de les obres lliures és infinitament superior a aquest poema simfònic de Sanz.
Ordre del programa
L’ordre de participació es desprèn del sorteig efectuat públicament i totes hauran d’interpretar un pasdoble (a l’escenari) fora de concurs i l’obra obligada i lliure (triada per cada societat musical). Així, la Asociación Banda de Música Santa Cecilia de Sorbas serà la primera en actuar, sota la direcció de l’oriolenc Pedro Javier Grau Caselles. Segons descriu en el currículum de la banda, té un ampli reconeixement en el terreny processional: ha enregistrat cinc CDs de música per a processons i ha rebut diferents premis en aquest sentit.
Començaran amb el pasdoble de Marquina, Cielo Andaluz, un pasdoble de concert amb clars tints taurins. Un pasdoble de repertori on el tempo just i l’ús de les cesures, així com l’expressivitat, seran clau, de fet, aquest també s’ha interpretat molt en altres seccions superiors en nombre de músics en aquest CIBM.
Com a obra lliure, interpretaran Paris Sketches del britànic Martin Ellerby. Aquesta obra està estructurada en quatre moviments, ajustant-se a la forma sonata. A més, tot i que pot induir al descripcionisme tan recurrent en la música de banda, no és així. Ellerby escriu una música extremadament adaptada a les peculiaritats sonores de la banda, sense necessitats d’artificiositats i recursos innovadors o cridaners, sinó que, a partir d’un llenguatge tonal i molt tradicional explora el contrast entre moviments i la compensació de les seccions sonores. Al remat, Paris Sketches pot resultar una obra compacta i exigent per a una banda amb les peculiaritats d’aquesta secció on, amb poc, cal traure el màxim.
La Unió Musical Cultural d’Estivella serà la següent en participar, sota la direcció de Josep Miquel Martínez Giménez. Fins ara, en l’àmbit competitiu ha estat al Certamen de Kerkrade (2001), on va aconseguir el 1r Premi de la tercera categoria i dos 1rs premis en el Provincial de València, també en la secció tercera. Interpretaran el pasdoble de concert de Jef Penders, un dels protagonistes homenatjats en aquesta 130 edició del CIBM: L’os i en bala. Com a obra lliure, interpretaran Abraham de Ferrer Ferran. Com és habitual, el compositor de València també empra el poema bíblic simfònic com a forma estructural i com a justificació motívica, és a dir, Ferran pretén descriure amb textures melòdiques, acòrdiques o rítmiques, que comencen a ser reiteratives (hi ha seccions que són quasi idèntiques a La Passió de Crist Simf. 2), la vida del personatge bíblic. L’obra fou un encàrrec de 2009. No obstant això, l’obra compta amb elements superflus, però de pur espectacle, com clarinets a l’aire (que alcen les campanes) o efectes de percussió (màquina de vent), etc.
Seguidament, actuarà la primera de les bandes estrangeres, la Banda Sinfónica Avanzada de Caguas (Puerto Rico), acostumada a altre tipus de contextos bandístics, ja que si atenem a la seua història, la banda és una habitual en les competicions estudiantils. Es presenta a València per primera vegada amb el pasdoble Fuego del alma de Carl Strommer, un pasdoble que transcorre entre la marxa i la fanfàrria i amb els recursos melòdics d’aquell qui té com a referència que la música hispànica és la BSO d’El Zorro. Com a obra lliure, interpretaran el Danzón núm. 2 d’Arturo Márquez, en la seua transcripció per a banda, ja que és original per a orquestra. No cal dir que és una de les peces del continent americà que més popularitat ha adquirit a casa nostra arran d’estrenar-se, per Dudamel, amb la Jove Orquestra Simón Bolivar i, com no, per formar part de les múltiples músiques que apareixen en la sèrie Mozart in the Jungle (durant el capítol en què viatgen a Mèxic).
Després dels de Puerto Rico, actuaran els músics de l’Aomori Prefecture High School Band del Japó. Els japonesos tenen al seu currículum diversos premis en certàmens internacionals com el Kerkrade (2001), en segona categoria, i l’Alpine Music Festival, a Suissa (1999). Estan dirigits per Hiroko Takaya i interpretaran el pasdoble Flores de España de Pascual Pérez, un pasdoble de concert amb tarannà taurí. Com a obra lliure, interpretaran Les trois notes du Japon de Toshio Mashima, una obra que a priori podria comportar una penalització del jurat, ja que té una durada superior als 15 minuts (segons la base 6). Pel que fa al plantejament, Mashima proposa tres moviments descriptius de contextos japonesos: Les danses des grues, La riviere enneigee (el Riu Nevat) i La fete du feu. Rítmicament stravinskià i amb un context neoclàssic, encara que l’ús dels modes fan referència a sonoritats nipones (sobretot el segon moviment) i l’harmonia és completament occidental. Amb tot, és una obra que, malgrat el descripcionisme, té bastants complexitats per al conjunt de la banda, ja que presenta dificultats rítmiques i d’acoblament que poden posar en serioses dificultats una banda reduïda. Ara bé, tot dependrà del grau d’execució dels japonesos.
El certamen continuarà amb dues bandes valencianes més. En primer lloc, la Societat Musical La Esperanza de Sant Vicent del Raspeig. Els de Sant Vicent del Raspeig ja van participar en el CIBM en 2014, quan van aconseguir un tercer premi. Han aconseguit, fins ara, diversos premis en altres certàmens, com en el Provincial d’Alacant i en el de la Comunitat Valenciana, en 2012, o en el Certamen de Múrcia, en 2013. Amb la direcció de José Antonio Antolín Polo, interpretaran el pasdoble Andrés Contrabandista d’Óscar Navarro, mentre que, com a obra lliure, portaran el Valhalla de Francisco Zacarés Fort, una obra també habitual en el certamen, en diferents seccions, un fet que denota l’atreviment o valentia (això dependrà de qui i com) de les bandes a l’hora de presentar-se al CIBM. Pel que fa a l’obra de Zacarés, estem davant una mostra més de descripcionisme bandístic valencià, amb una història motívia de rerefons, en aquest cas de mitologia nòrdica, però que no apareix enlloc per l’obra, sinó que pot servir per descriure el Vahalla o les Guerres Púniques. No obstant això, com que es tracta de descriure enfrontaments, el tema amb variacions conté les respectives fanfàrries de metalls i les percussions cridaneres suficents. Una obra molt exigent des del punt de vista de la massa sonora per a una banda de, com a màxim, 50 membres.
En últim lloc, participarà l’Agrupació Musical Carrera Font de Sant Lluís amb la direcció de Dídac Bosch Alcaina. Tan sols fa dos anys que la banda del cap i casal participà en el Certamen de la Diputació. Llavors va obtenir el 2n premi de la segona secció, mentre que enguany s’hi tornaren a presentar i aconseguiren el 2n premi en la secció tercera. Al CIBM, començaran amb el pasdoble homònim de concert de José Jesús Martínez Espuig, mentre que, com a obra lliure, interpretaran Internal Combustion de David R. Gillingham, composició que ja interpretaren en aquesta edició del Provincial. Pel que fa a l’obra, també descriptiva, compta amb una història bastant exòtica, ja que, segons Gillingham, es basa en l’aparició i impacte que tingué el motor d’explosió en la societat nord-americana de l’època. Gillinhgam estableix que, al costat d’aquella fita tecnològica, hi havia una música i aquesta era el rigtime i el dixieland, el jazz primerenc. El resultat és un intent d’emulació de l’explosió, és a dir, del funcionament del mecanisme del motor, amb un context harmònic-melòdic jazzístic. Però, calia eixa programàtica tan rebuscada, per escriure aquesta música?.
>
Mentre el jurat delibera, actuarà la Brass Band Zurich de Suïssa, amb direcció de Werner Kubli. Els propers dies publicarem l’anàlisi de les següents seccions d’aquesta 130 edició del Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València.
