El ple de les Corts Valencianes ha donat llum verda, aquest dijous, a la llei per a l’engegada de la nova Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), que passarà a anomenar-se Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, després d’haver superat el tràmit parlamentari. PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans han votat a favor, mentre que el PP s’ha abstingut.
D’aquesta forma, s’ha fet un pas més per a l’engegada d’una nova ràdio i televisió públiques valencianes, amb cap vot en contra. Ha aconseguit 64 vots favorables i 29 abstencions.
El debat ha sigut seguit, des de la tribuna de convidats, per treballadors de l’antiga RTVV, que no han aplaudit la votació. El paper d’aquests en la nova Corporació ha sigut un dels més controvertits des que es va iniciar la tramitació de la proposició de llei i el principal punt de controvèrsia entre Podem, d’una banda, i el PSPV i Compromís, per una altra.
Dilluns passat es va acordar, en comissió, engegar una borsa de treball per mèrits, per a les contractacions temporals que existiran fins que s’escometa la provisió definitiva de places, on es valorarà com a “mèrit diferenciat” haver treballat en l’antiga RTVV, haver accedit mitjançant procés selectiu i l’antiguitat.
“Model caríssim i opac”
Durant la seua intervenció, la socialista Rosa Peris ha denunciat que el PP “es va oblidar del servei públic i va imposar un model externacionalitzador, caríssim i opac” i ha afegit que solament el grup popular va aprovar, el 2013, la llei “per al fos a negre de RTVV”. Peris ha assegurat que la nova Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació “vertebrarà i cohesionarà la nostra societat, difondrà la nostra cultura i llengua” i serà un model “basat en la independència, la pluralitat informativa i social” amb “finançament estable, adequat i suficient”.
A més, segons Peris, la nova RTVV tindrà “parets de cristall” i serà “un model on cap director es permeta el luxe d’assetjar cap treballadora i on ningú més encobrisca, tape o siga còmplice”, ha dit en referència a l’excap de Recursos Humans de l’ens, Vicente Sanz, condemnat per assetjament i abusos sexuals a tres treballadores.
Així mateix, el portaveu de Compromís, Fran Ferri, ha destacat que es tanca “una etapa negra” però “no des de l’oblit, sinó des de la memòria” i ha valorat que, al País Valencià, hi haurà uns “mitjans independents, sense ingerències dels partits”, en els quals el valencià serà la llengua vehicular”.
Ferri, que ha posat l’accent en “l’experiència” que poden aportar els extraballadors, ha destacat que no cauran en “l’error” de posar data a les primeres decisions, ja que açò serà competència del Consell Rector i de la Direcció General.
Des del PP, el parlamentari Jorge Bellver ha criticat que aquesta llei “no ha sigut consensuada, és imprudent, no meditada, atabalada, desenmascaradora, incompleta i interessada”. Segons Bellver, “la llei no dóna ni seguretat tècnica ni jurídica”, la qual cosa suposa “un risc i una incertesa de futur”.
“Ocasió perduda”
“Han tingut una ocasió d’or i l’han convertit en una ocasió perduda”, ha dit Bellver, que ha denunciat “l’ús interessat del dolor que alguns han fet”, ja que ha manifestat que, “després de tanta demagògia, han enganyat molta gent”. “Qui ha provocat aquest dolor?”, li ha preguntat el síndic de Podem, Antonio Montiel.
El diputat de Podem, que va defensar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per una nova RTVV abans de ser diputat, ha destacat els mecanismes establits per a evitar que “torne a convertir-se en un colador d’amics i familiars, ni incórrer en un deute insuportable com en l’època del PP” i, sobre aquest tema, ha posat l’accent en el fet que s’han establit límits de despesa d’entre el 0,3% i 0,6% d’aportació de la Generalitat en els seus pressupostos.
Per part de Ciutadans, Antonio Subiela ha valorat que la nova RTVV pot ajudar a “reactivar” el sector audiovisual, a “posar una xicoteta solució al major problema dels valencians, que segueix sent l’atur” i a “recuperar el servei d’informació de proximitat”. No obstant això, ha avançat que C’s seguirà “vigilant” perquè no vol “un nou forat”, ni “canviar una tele del PP per una tele del Botànic”.
Òrgans de la corporació
Tal com consta en la nova llei, la direcció executiva correspondrà a la Direcció general, el titular de la qual serà triat mitjançant concurs. El màxim òrgan de govern i administració de la Corporació correspondrà al Consell Rector, amb deu membres. També comptarà amb un Consell d’Informatius i amb un Consell de la Ciutadania.
Durant el debat, en el ple, s’ha aprovat una esmena transaccional signada per PSPV, Podem, Compromís i Ciutadans, a partir de la qual es canvia l’elecció dels 13 membres del Consell de la Ciutadania, ja que en la redacció inicial figurava que aquests serien triats pel Consell Rector. Amb la modificació introduïda, nou membres seran seleccionats entre la persones proposades per associacions i entitats i quatre, pel Consell Rector.
