El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres les conclusions de la comissió d’estudi del Procés Constituent que inclouen un “mecanisme unilateral d’exercici democràtic que servirà per activar la convocatòria de l’Assemblea Constituent”. Tots els grups parlamentaris han participat del debat però només JxSí i la CUP hi han votat a favor. CSQP, igual que va fer a la comissió, ha votat en contra de les conclusions, el PSC ha decidit no votar i el PPC i Ciutadans han marxat de l’hemicicle en el moment de la votació en senyal de protesta. El Tribunal Constitucional (TC) ja va demanar en una interlocutòria del 19 que impediren qualsevol acció respecte al Procés Constituent.
Les conclusions de la comissió d’estudi del Procés Constituent, pactades per JxSí i la CUP, només han comptat amb el suport al ple d’aquests dos grups parlamentaris, és a dir, 72 vots a favor. El text ha tingut 11 vots en contra dels diputats de CSQP i cap abstenció, ja siga perquè alguns diputats, com els del PSC, no han votat, o perquè han marxat de l’hemicicle, com és el cas dels grups parlamentaris del PPC i C’s.
La votació ha anat precedida d’un debat de conclusions on sí que han participat tots els grups parlamentaris. El diputat de JxSí Lluís Llach ha estat l’encarregat d’obrir el debat com a president de la comissió del Procés Constituent, però ha sigut la diputada Marta Rovira qui ha exposat les conclusions davant del ple. Rovira ha defensat que el Procés Constituent de l’estat català ha de ser “transversal, de base ciutadana i ha de tenir l’aval de les institucions”. En aquest sentit, ha lamentat que CSQP, malgrat participar de la comissió, haja decidit votar en contra també al ple de les conclusions i ha advertit que “l’statu quo no es podrà canviar mai demanant permís”. La diputada de JxSí ha insistit que el Parlament està perfectament legitimat per tirar endavant perquè emana del mandat del 27 de setembre. “Seguirem fent la feina en base a tot un mandat democràtic, no en base a una resolució concreta del TC”, ha sentenciat.
Com ja havia anunciat, CSQP ha votat en contra de les conclusions. El diputat Joan Coscubiela ha assegurat que la votació d’aquest dimecres “és el primer capítol de la qüestió de confiança” a la qual es sotmetrà el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al setembre. “És la coartada perquè la CUP justifique el seu sí a Puigdemont i un xec en blanc al vell pujolisme de sempre”, ha sentenciat Coscubiela.
Les crítiques més dures han vingut de la mà dels grups parlamentaris del PPC i C’s. El president del grup parlamentari del PPC, Xavier Garcia Albiol, ha titllat el debat de “farsa” i ha advertit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont i el vicepresident, Oriol Junqueras, que “no els sortirà gratis perquè l’estat de dret actuarà”, una actuació que el mateix Albiol ha vaticinat que “serà més d’hora que tard”. Al final del debat, el vicepresident Oriol Junqueras ha demanat el torn de paraula per preguntar-li irònicament al líder popular si tenia “alguna informació privilegiada del ministre de l’Interior o algun fiscal que li estigui afinant”.
La líder de l’oposició, Inés Arrimadas, ha qualificat la jornada com “un dia trist per a la democràcia”. Segons Arrimadas, la votació d’aquest dimecres al Parlament és “un insult a la separació de poders” i ha insistit que va en contra de la majoria social de Catalunya.
Resultat de la votació. Foto: ACN.
Pel que fa al PSC, que no ha participat de la votació però s’ha mantingut als seus escons, Miquel Iceta ha assegurat que les conclusions “no són representatives” perquè a la comissió del Procés Constituent hi ha grups que no hi van participar. Segons el president del grup parlamentari socialista, l’únic objectiu que persegueixen les conclusions és “promoure un enfrontament directe entre el Parlament de Catalunya i el Tribunal Constitucional”. A més, Iceta ha recordat que el PSC sempre s’ha oposat a qualsevol iniciativa de caràcter unilateral perquè “fomenta la divisió entre els catalans”. El líder dels socialistes catalans ha carregat durament contra el punt que preveu la creació d’una Assemblea Constituent que, “un cop convocada, elegida, constituïda, disposarà de plens poders”. Miquel Iceta ha admès que aquest punt li crea “neguit” perquè aquesta assemblea “sembla que disposarà de plens poders”. “El paper ho aguanta tot, però entendran que tinguem prevencions abans de donar plens poder a un òrgan que no s’haurà de sotmetre a cap autoritat terrenal”, ha afegit.
Les tres fases dels Procés Constituent
El text aprovat per JxSí i la CUP fixa tres fases del Procés Constituent. La primera, de procés participatiu, una segona de “desconnexió amb l’Estat i convocatòria d’unes eleccions constituents que conformaran l’Assemblea Constituent per redactar un projecte de Constitució”, i una tercera per “ratificar-la a nivell popular mitjançant referèndum”.
En la primera de les parts, es crearia –segons el text aprovat- el Fòrum Social Constituent, conformat per partits polítics i societat civil organitzada. Ací es debatrien i formularien un seguit de preguntes sobre continguts de la futura Constitució, que haurien de ser respostes en un procés participatiu pels ciutadans. El que isca d’aquesta consulta, seria “vinculant” per als redactors del futur text constitucional.
El punt més interessant i polèmic, però, ve en la segona fase. Les conclusions de la comissió diuen que “es completarà la desconnexió amb la legalitat de l’Estat espanyol a través de l’aprovació de les lleis de desconnexió per part del Parlament de Catalunya i un mecanisme unilateral d’exercici democràtic que servirà per activar la convocatòria de l’Assemblea Constituent”. D’aquesta manera, s’obri la porta, sense concretar-ho, a la possibilitat de convocar un referèndum unilateral d’independència (RUI) o a qualsevol altre instrument semblant sense comptar amb el permís o l’acord de l’Estat. Les conclusions també matisen que les lleis de desconnexió “no són susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal”.
Finalment, la darrera fase parla de donar “plens poders” a l’Assemblea un cop estiga convocada, elegida i constituïda, i que cap de les seues decisions podrà ser tampoc “susceptible de control, suspensió o impugnació” per part de cap tribunal. La fase final descriu també que una vegada l’Assemblea haja aprovat el projecte de Constitució, “es convocarà un referèndum constitucional perquè el poble aprovi o rebutgi de manera pacífica i democràtica” el text. Les conclusions aprovades també diuen que el Parlament “empara” el procés constituent i per això “insta el Govern a posar a disposició de la ciutadania els recursos que calgui per realitzar un debat constituent de base social, transversal, plural, democràtic i obert”. A tal efecte, es diu que es crearà una “comissió de seguiment del Procés Constituent” que vetllarà perquè siga així.