RedactaVeu / València.
Si cerquem una definició institucional sobre el programari lliure podem trobar la que ofereix la Generalitat Catalana on diu que es tracta del “conjunt d’aplicacions informàtiques que qualsevol persona pot utilitzar, distribuir, copiar, estudiar, modificar, millorar i compartir perquè tothom se’n pugui beneficiar”. Per tant amb aquesta definició ja es pot albirar que aquest tipus de programes per als ordinadors són alguna cosa més que gratuïts, ja que possibiliten la seua millora mitjançant la distribució gratuïta del mateix, i s’afavoreix així que puguen haver, per exemple, més versions idiomàtiques, que en un programa pertanyent a una empresa privada.
Cal distingir el programari lliure dels programes que senzillament són de descàrrega gratuïta, però no ofereixen la possibilitat de modificar-los lliurement, per poder millorar-los, adaptar-los o el que siga. Tot i que a nivell usuari no els podrem modificar, els informàtics sí, i això afavoreix la millora del mateix programa i la seua adaptabilitat.
Dins d’aquesta gamma de programari lliure podem trobar-ne de tot tipus, per exemple sistemes operatius, gestors de correu, processadors de texts… Al capdavall són programes creats, mantinguts i actualitzats pels usuaris de manera altruista. En gran mesura es podria dir que fan les mateixes funcions que un programa que depenga d’alguna companyia informàtica.
Posarem exemples per poder veure més clar l’assumpte. Tothom que utilitze un ordinador ha de tindre un sistema operatiu, és a dir, un programari que permeta operar amb la computadora. La gran majoria coneixereu Windows i les seues versions, totes elles de pagament, però també existeixen diferents versions lliures de sistemes operatius, la gran majoria basades en Linux. Un exemple de la més distribuïda és Ubuntu, però també cal destacar LliureX, el sistema operatiu que la Generalitat Valenciana utilitza en tots els ordinadors als centres educatius públics. LliureX també està basat en Linux, però com que aquest es pot modificar es poden trobar diferents aplicacions personalitzades específicament per al món educatiu, així com un munt de programes lliures. Tant Ubuntu com LliureX permeten l’opció de tindre l’ordinador configurat en valencià.
Pel que fa a programes d’ordinador n’hi ha de molt útils que també són de caràcter lliure com és el cas dels paquets ofimàtics Open Office i Libre Office, ambdós amb característiques molt semblants al popular Microsoft Office, això sí amb la possibilitat de configurar el programa en valencià. Aquestos dos paquets ofimàtics lliures es poden instal·lar tant en el sistema operatiu Windows, com en Ubuntu o LliureX.
Però no sols hi ha aquest tipus de programes, molta gent potser coneix Photoshop, eixe programa que serveix per a aprimar o llevar arrugues a les models. Doncs existeix GIMP, un programari lliure amb característiques molt semblants al popular editor de fotografies. A més, també existeixen opcions com les de la Fundació Mozilla, que tal com es pot llegir al seu portal la seua missió “és promoure els estàndards oberts, la innovació i les oportunitats al Web”. En aquest cas la fundació disposa del navegador web Firefox (com Chrome o Internet Explorer) i el gestor de correu Thunderbird (Microsoft Outlook).
Una web en la qual trobareu molts d’aquestos programes lliures és Softcatala, però la resta dels referenciats és tant senzill com entrar a les seues webs oficials i descarregar-vos legalment el programa, ja que són lliures.
Per poder utilitzar aquestos programes no cal ser informàtic, ni res semblant, pots descarregar-los i utilitzar-los normalment, amb el gran avantatge que si trobes alguna mancança sempre podràs entrar al fòrum dels desenvolupadors i fer les aportacions pertinents per tal de millorar el programari.
