-Per què ‘Tió Canya’ s’ha convertit en una de les cançons més emblemàtiques en defensa del valencià?
Per la pròpia història que narra, fidel testimoni -dissortadament- d’uns fets tantes vegades repetits i amb els quals la gent se sent clarament identificada, perquè ha coïncidit en un moment històric particularment sensible de la nostra societat, com va ser el recent final de la dictadura i la, per a molts, inacabada transició a una situació democràtica de ple dret.
-Podem definir aquesta cançó com un “himne de resistència” davant dels atacs que constantment ha patit la llengua?
Sense cap dubte.
-Podríem afirmar també que encara avui estem “resistint” per defensar la llengua?
I tant! És trist haver de dir-ho (i també indignant), però davant l’aclaparadora superioritat del castellà i, malgrat això -o precisament per això-, les situacions constants de marginació que patim els catalanoparlants, no tenim més remei que, com a poc, resistir.
-És una cançó només pel País Valencià o es pot fer extensiva a la resta de territoris de parla catalana?
La cançó respon a la situació de la llengua al País Valencià, però és evident que, amb major o menor intensitat, els fets que reflecteix són comuns a gran part dels territoris de parla catalana. De tota manera, pel que déiem adès, en tant que cançó de lluita pels nostres drets lingüístics, és absolutament assumible arreu de les nostres terres.
-Calen més cançons com aquesta per reivindicar la llengua des d’altres àmbits culturals com la música?
Si visquérem en una situació normal, no caldria més que utilitzar-la i prou. La llengua és vehicle d’expressió de sentiments, de cultura, de pensaments i, lògicament, qui es dedica a l’àmbit de la música tot això ho fa com millor sap fer-ho, en la seua llengua.
-Per què cal celebrar enguany l’Any Tio Canya?
Perquè ara compleix una xifra tan rodona com els 40 anys de la cançó que va compondre Al Tall i, a més, la situació sociopolítica fa albirar un bri d’esperança a moltes de les institucions públiques. Pensem que és un bon moment per recordar el grup i fer-los aquest homenatge i, al mateix temps, no perdre de vista que encara hi ha molt per fer.
-Si mirem cap al futur, d’aquí a 10 anys encara serà necessària una cançó com el ‘Tio Canya’?
Ja ens agradaria que no ho fóra, però molt em tem que encara ho serà.
>
VICENT TORRENT (Al Tall) – Tio Canya
Homenatge a València el 23 d’abril a la plaça de Bous de València.
