“Aquest sopar pretén ser una gran trobada d’amics, d’estiu, una trobada fresca”, així traslladava la benvinguda l’editor Miquel Àngel Pradilla als assistents al Sopar de les Lletres impulsat per Onada Edicions. Un sopar que també comptava amb l’altre imprescindible de l’editorial, Ramón París, i que compleix el seu segon any d’èxit de convocatòria. Amb anterioritat, va existir un sopar de trobada de persones vinculades a la cultura i al territori que va ser el germen inicial del que s’ha convertit en una trobada imprescindible per a entitats culturals de tot el territori i que emmarca l’antiga diòcesi de Tortosa, formada per uns territoris de parla, costums i tradicions comunes i que comparteix tarannà i història. I es repetia el sortilegi de l’any passat. Bon ambient i espai per a la xerrada i per compartir desitjos i voluntats de continuar fent camí. Un camí que agermana i que, tot i que sovint és esquerp, resulta gratificant en el seu continent. Persones que es mouen en un sentit, en una direcció i que conflueixen en l’estima i la voluntat de conservació del patrimoni en tota l’àmplia concepció del terme.
Representants d’entitats culturals, alcaldes de municipis de tot el marc geogràfic, regidors, professors, treballadors infatigables al voltant de la paraula, periodistes, llibreters… Constructors i arquitectes, en definitiva, d’un espai de bastides i acció sentimental. I, especialment, autors. Escriptors, poetes, assagistes… Tothom al voltant de les taules ben disposades del restaurant l’Antic Molí. Bona sintonia i un bon àpat per temperar converses. Retrobaments amb persones amb les quals ja vam coincidir en la passada edició de la trobada més literària del territori. Aquest any, per cert, se superava amb escreix l’assistència de l’any anterior, ja que la trobada de 2015 va reunir al voltant de 75 persones i, en aquesta ocasió, s’assolia la xifra de 130 assistents.
Les obres editades: l’ànima del sopar
I, entre plat i plat, el moment d’entrar en l’ànima del sopar. Els autors que han editat algun llibre durant aquest últim any ens regalaven cinc cèntims de la seua obra. Conduïen l’acte de píndoles de presentació dos pilars d’Onada Edicions: Rosa Maria Camps i Òscar París. A partir d’aquest punt, interessants propostes editades i diferents maneres de presentar-les en un collage de tarannàs que va resultar creatiu i variat. Gustavo Turon i el seu verb dinàmic amb La Cuina dels arrossos del Delta, de l’Associació Local de la Dona de la Cava; l’alcaldessa de Benicarló, Xaro Miralles, a càrrec de presentar el llibre Els millors pinxos i tapes de la carxofa de Benicarló; Josep Meseguer Carbó amb els Apunts històrics sobre la vila de Xert; Berta Sans Monroig i el seu El parlar de Càlig, que es presenta aquest cap de setmana; Francisco Mezquita Broch ens parlava dels interessants Orígens i formació de l’Institut Elemental de Benicarló; Jesús Tibau i l’obra de narrativa No és la derrota, sinó el vent; Amàlia Roig i la sensible Xarxa Prima; la lectura d’uns dels poemes del llibre Les veus de la terra. Poema de Benicarló, del poeta Carles Salvador, que va ser llegit per Elvira Rolindez −una obra que va guanyar un premi de poesia a Benicarló l’any 1952−; el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Benicarló, Josep Barberà, que va traslladar tot el que ha suposat per a ell, com a regidor, la publicació de Quan xiula l’avi, el conte guanyador del II Premi Internacional de l’Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló 2015; el Grup la Deriva ens feia també cinc cèntims de les captivadores publicacions “A l’Escola, Terres de l’Ebre” que emmarquen diferents contes adreçats a diverses edats amb una finalitat pedagògica de territori; Rèptils i amfibis a la Terra Alta era, en essència, traslladat per Anna Maria Garcia; 200 anys de la fi de la Guerra del Francès a les Terres de l’Ebre aportava un toc històric a la nit de la mà de Roc Salvadó; la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Tortosa, Dolors Queralt, estava a càrrec de presentar el llibre d’Agustí Agramunt, L’arribada del ferrocarril a Tortosa; Núria Menasanch feu l’apunt sobre l’obra Francesc Mestre i Noé: l’estímul associatiu ebrenc, i cloïa la sèrie de presentacions del sopar literari El Marcel·linisme a les Terres de l’Ebre, una de les últimes grans apostes d’Onada Edicions, que comptava amb la presentació del seu autor Josep Sancho.
El sentit homenatge: Victòria Almuni Balada
La trobada literària i gastronòmica continuava amb el moment més emotiu de la nit: l’homenatge a Victòria Almuni Balada. Nascuda a la Sénia, és doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i professora d’ensenyament secundari, tasca que compagina amb la recerca i la divulgació. Entre els títols de referència com autora, trobem La catedral de Tortosa als segles del gòtic i és coautora de La Sènia, societat i economia i de La Sénia, història i territori, així com de les obres Ulldecona, història i territori o La cuina del Sénia. Forma part de Centre d’Estudis Seniencs, entitat des d’on desenvolupa una tasca de projecció de la història i cultura locals. Almuni va rebre un reconeixement per la seua tasca per part d’Onada i, per extensió, dels assistents de tots els racons del territori. Parlaments de suport i estima.
Una gran tasca col·lectiva
Com apuntava Pradilla poc abans de l’inici del Sopar de les Lletres, hi ha una gran tasca col·lectiva que implica que els agents estan destinats a trobar-se, des dels autors, fins els editors i els llibreters, passant pel món acadèmic i per les administracions, fet en el qual també va incidir el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Benicarló durant la seua intervenció. Es lectors, finalment, són la fita i el suport, “s’ha de teixir una xarxa de publicitats en el procés complexíssim de posar a disposició de la societat la creativitat i el coneixement que generen els autors”, assenyalava Pradilla. “El leitmotiv que dona sentit a l’existència d’Onada és justament el territori, un territori interautonòmic i cruïlla d’administracions”, un territori amb “reminiscències antropològiques que es remunten a la nit dels temps”.
La confecció del teixit geogràfic de la trobada imbricava indrets emocionals. El Montsià, el Baix Ebre, el Maestrat, els Ports i altres llocs de l’àmbit lingüístic. El territori com a epicentre i un sopar on reflectir aquest punt neuràlgic de la paraula, de la llengua compartida, en tota la seua extensa i amplia accepció.
