RedactaVeu / Xàtiva.
Una dita famosa a tot el País Valencià diu que A la fira no vages si no tens diners, que voràs moltes coses i no compraràs res. Encara que en el fons siga ben cert el que ens diu aquesta expressió de saber popular, recomanem anar a una de les grans fires que se celebren anualment a terres valencianes, la Fira de Xàtiva. I amb diners o sense ells, comprant o no, segur que gaudim d’una bona estona. Per si vos animeu a anar, vos contem deu coses que cal conèixer d’aquesta antiquíssima fira.
1.- Quan
La Fira de Xàtiva, com a festa major de la ciutat de la Costera, se celebra entre el 15 i el 20 d’agost. En aquestes dates tenen lloc els actes oficials, però podreu gaudir de les parades comercials i atraccions molts més dies, quasi tres setmanes. Si podeu anar durant les primeres hores del matí, millor: menys calor, menys gent i, possiblement, esmorzar de fira. Temptador.
2.- Origen
L’antiquíssima Fira de Xàtiva se celebra pel privilegi que el rei Jaume I va atorgar a Lleida el 17 d’agost de 1250. Aquest document reial estableix que la ciutat podrà fer una fira anual de ramat i bestiar per la data de la festa de Sant Martí, l’11 de novembre, amb una durada de deu dies. La fira, en origen ramadera, se celebrava a l’actual plaça de Sant Pere. Alguns historiadors afirmen que, potser, ja hi haguera, al mateix lloc, un mercat de ramat en època musulmana.
Del canvi de dates de novembre a l’agost, poc se’n sap. Els entesos diuen que, potser, el trasllat estiguera relacionat amb la intenció de fer-la coincidir amb les festes patronals a la Mare de Déu de les Neus, el 5 d’agost.
3.- Ubicació
Ja hem comentat que, en un origen, la fira s’ubicava, possiblement, a la plaça de Sant Pere. Amb el pas dels anys, aquesta es va extendre extramurs, més enllà del portal de Cocentaina. Actualment, la fira comercial i d’atraccions s’ubica al passeig de l’Albereda. Si parlem d’actes culturals o festius, els espais urbans que els acullen son nombrosos: la plaça de la Seu, la plaça del Mercat, el camp de la Murta i tants altres.
4.- L’Albereda
A la meitat del segle XIX, la Fira es va situar a l’actual ubicació, a l’Albereda, una vegada s’havien enderrocat les antigues muralles que tancaven la ciutat i aprofitant el passeig de ronda exterior que acabaria convertint-se en l’arteria principal del la ciutat de Xàtiva. Un espai urbà que aquests dies es converteix en el gran expositor comercial i també en el lloc ideal per passejar i comprar, per trobar-se amb amics i coneguts. En definitiva, per a veure i deixar-se veure.
Una curiositat: el arbres que cobreixen el passeig com una volta verda, majoritàriament, són plàtans d’ombra i no àlbers.
5.- Fira de bestiar
Els animals van ser, originàriament, l’objecte comercial de la fira. Aquesta fira del bestiar, des de fa un bon grapat d’anys, sols se celebra els dies 15, 16 i 17 d’agost.
Encara que és l’arrel ancestral de la fira, hui és quasi testimonial, ja que el descens de les transaccions comercials, la baixada de tractants de ramat i el fet d’estar allunyada del casc de la ciutat li resten molta presència. Fins a finals del passat segle, estava situada on ara s’alça el Gran Teatre de Xàtiva. Relacionat amb la fira del bestiar, encara se celebra un important concurs de tir i arrossegament que ens transporta als anys on animals i carros eren part de la vida quotidiana.
6.- Comerç
Durant el temps de fira, l’Albereda s’omple d’atraccions, parades comercials i activitats culturals. Però dir fira és dir gran mercat. I, per això, aquests dies, una gran quantitat de compradors acudeix a la capital de la Costera per proveir-se de distints objectes, per firar-se, en definitiva. La tradició mana i a les parades de la fira encara es pot comprar un bon garrot, unes cassoles de fang, o el típic palmito. I, per als mes menuts, alguna joguina. Això si parlem de mantenir la tradició.
7.- Actes
Durant els dies grans de la Fira de Xàtiva, hi ha una gran quantitat d’actes als quals es pot acudir i cal tindre ben clares les preferències i planificar on anar. Des de nombroses competicions esportives fins a representacions de teatre. Des de castells de focs d’artifici i mascletades fins a concerts musicals a distints indrets de la ciutat. Però sí que hi ha una sèrie d’actes que l’imaginari col·lectiu vincula a la fira. Per exemple, la competició motociclista, una de les poques que encara se celebra a l’Estat espanyol a un circuit urbà. O la famosa nit d’albades, que reuneix els millors cantadors i versadors del moment. O el Festival de la Cançó, recuperat als darrers temps i que enguany comptarà amb la participació de Marina Rosell i Mara Aranda.
Però, com diguem, la quantitat d’actes és massa gran per enumerar-la. Si voleu conèixer el programa amb detall, ací el teniu.
8.- Esmorzar de fira
És una de les més arrelades tradicions, tant entre els xativins com en tots aquells habitants dels pobles dels voltants que van a allò que es coneix com passar el dia a la fira o a firar-se alguna cosa. Si l’esmorzar més tradicional, que es composa de sardina de bota amb ous i pimentons fregits, sembla massa intens per a primera hora del matí, segur que es podrà trobar una altra alternativa, perquè faltar, no en falten. Una altra tradició gastronòmica a la Fira de Xàtiva és menjar figues de pala de la parada que, des de fa anys, s’ubica prop de la font del Lleó.
9.- Calor
Si parlem de Xàtiva no podem deixar d’esmentar la calor. No volem posar el dit a la nafra, però si arriba per primera vegada a la capital de la Costera, vaja preparat. Fa calor, molta. Però la festa i les ganes de gaudir, tot ho alleugereixen. Per combatre eixa calor humida i apegalosa –tal i com es defineix a la zona− el millor és anar fresquet i provar la gran quantitat de refrescs i gelats artesans que ens ofereix el comerç local, alguns tan tradicionals i típics com l’aiguallimó. I compte, que per la nit no refresca. Diu el saber popular que la calor la porta l’estiu i se l’enduen els firers.
10.- Història
Però, a pesar de tot, si no ha viscut mai la fira, cal viure-la. Plena d’històries, de tradicions i un bon moment per endinsar-se en la idiosincràsia dels habitants tant de Xàtiva com de la seua comarca. Perquè, amb el permís de Cocentaina i Gandia –entre altres localitats amb antigues fires– direm, com ho va fer en el seu dia l’impressor i periodista Blai Bellver, que:
La més gran fira del món
la més antiga quiçà
puix diuen quel Faraó
un haca en ella comprà”
