Xavier Pérez / València.
L’Albufera és, sens dubte, un dels ecosistemes més importants d’Europa, un bé medianbiental que cal mimar i vigilar. Fa uns anys, la pressió urbanística posaven en perill les seues aigües per la possible contaminació. A poc a poc, aquests greus problemes van remetent i com a exemple està la recuperació de la seua vegetació aquàtica.
El director general de Medi Natural i Avaluació Ambiental, Antoni Marzo, ha afirmat que les aportacions d’aigua menys contaminada i la vigilància sobre els abocaments han permès el retorn de les praderes de vegetació aquàtica a l’Albufera.
Antoni Marzo ha indicat que les aportacions en nutrients s’han reduït en vora un 80%, la qual cosa fa que els creixements d’algues siguen més moderats i augmente la transparència de l’aigua, permetent el retorn de les prades de vegetació aquàtica que abans de 1970 omplien de vida el llac.
En mostrejos recents, a més del creixement de la vegetació aquàtica, cal assenyalar la presència de les “gambetes” i d’espècies de peixos com el bleni, que requereixen millor qualitat de l’aigua. També la pesca comença a recuperar-se.
A més, a la tardor es va comptar amb una aportació d’aigua extra de l’embassament de Tous, que va provocar la “perellonà”, més evident en la zona oest del llac, zona on es va aportar l’aigua i en la qual hui dia es poden observar praderes de nages en unes aigües transparents.
Referent a açò, el director general de Medi Natural i Avaluació Ambiental ha assenyalat que aquestes aportacions han de mantenir-se tots els anys, no solament per a garantir el manteniment de l’hàbitat hivernal de l’arrossar, sinó també per a contribuir a la millora del llac. Per açò, la seua obligatorietat ha de fixar-se clarament en el pla de conca del Xúquer.
I ha afegit que la recuperació de la llacuna és possible; tant la depuració de les aigües amb el seu mantingut efecte de millora com les millores puntuals per aportacions d’aigua fluvials, indiquen el camí a seguir per a la consecució del seu adequat estat ecològic, marcat per les directives europees i els compromisos internacionals en la matèria.
Marzo ha apuntat que, durant els últims anys, l’Albufera experimenta una lenta però mantinguda millora de la qualitat de les seues aigües, que en certs moments es pot apreciar a simple vista. “Com va ocórrer aquesta primavera, amb aigües clares fins al mes de maig, i com ocorre en aquests moments, amb un extraordinari color taronja. L’Albufera ja no presenta de forma permanent l’aigua tèrbola verda i açò és un bon senyal”, ha indicat.
En el seguiment de la qualitat de les aigües de l’Albufera, la Conselleria d’Agricultura i Medi ambient ha detectat que la concentració mitjana de clorofil·la (pigment verd de les algues), principal indicador de la contaminació orgànica del llac, ha disminuït quasi a una tercera part.
Així mateix, les variacions estacionals són molt marcades, hi ha un període d’aigües clares a l’hivern, després del desguàs de la ‘perellonà’ (aigua hivernal de l’arrossar), per l’aportació de flux al llac i un altre moment ara a l’estiu, en la qual l’aigua procedent del reg de l’arrossar també augmenta la renovació. En aquests períodes la clorofil·la disminueix notablement. El color taronja intens actual es deu a un procés de senescència de les algues, com el de les fulles dels arbres a la tardor, ja que han consumit gran part dels nutrients que les van fer créixer massivament.
