RedactaVeu / Vila-real.
Els animals transitaven una zona del Millars coneguda com la “llum de Tol”, on es troba la central hidroelèctrica de Vila-real (Castelló), en el marge dret del riu i a vora 1 quilòmetre aigües amunt del Termet de la Mare de Déu de Gràcia.
El grup de visons, format per 2 animals adults i 3 cries, nadaven i corrien per una illeta de grava que es forma a l’eixida de la instal·lació d’energia hidràulica quan deixa de funcionar. Uns veïns de la zona els han vist un parell de vegades durant les últimes setmanes. Fins i tot, els han pogut fotografiar sense problemes, ja que els visons estaven actius durant les principals hores de llum del dia.
”Fins ara, no ens havia cridat l’atenció i no n’havíem vist mai. El meu germà, en un principi, es pensava que eren llúdries, però a mi em va parèixer molt estrany. Mirant-los bé vaig dir que havien de ser visons americans perquè eren molt negres i molt peluts. La llúdria, quan ix de l’aigua, es queda lluenta i aquests animals eren molt peluts. A més, són d’una més menuts, les llúdries són més grans”, afirma Carles Amiguet, un dels dos veïns que va poder veure i fotografiar els 5 exemplars.
Els visons americans es van deixar veure un parell de vegades: cap a les 12 del migdia i vora les 4 de la vesprada. “Estaven dins del riu. Jo no sé si hi ha un poc de menjar, crec que hi haurà crancs. Estaven com si anaren passejant-se amunt i avall. Entraven dins de l’aigua, eixien… No vam veure res més particular i, quan ens vam apropar, van fugir”, continua explicant Carles Amiguet, que estiueja a un mas proper a la zona d’observació.
Visons invasors
Els visons americans estan presents al riu Millars des de fa uns 25 anys, a partir de l’aparició d’individus fugits o d’alliberacions intencionades de diverses granges pelleteres, una localitzada a Viver, a la comarca castellonenca de l’Alt Palància, i l’altra a la població de La Puebla de Valverde, a la província de Terol. L’any 2007, vora 20.000 visons van fugir de la granja de Viver, mentre que la instal·lació pelletera de Terol va tindre una altra gran fugida l’any 2001 de més de 13.000 animals.
Els visons americans són mustèlids originaris de l’Amèrica del Nord. Van arribar a Europa l’any 1920, quan es va encetar el gran negoci de les pells de visó. Des d’aleshores, s’han establert poblacions salvatges a 22 països europeus.
Les primeres granges de visons
Els primers visons americans van arribar a l’Estat durant la dècada dels anys 50 del segle passat. Els biòlegs van constatar la seua presència al medi natural i en estat salvatge des de la dècada dels anys 70 del segle XX. Existeixen a unes 6 poblacions de tot l’Estat espanyol: Galícia, Castella i Lleó, Catalunya, Aragó (Terol), el País Basc i les comarques del Nord del País Valencià. Com a conseqüència de la gran capacitat que tenen per a colonitzar nous territoris i per l’amenaça que suposen per a les espècies autòctones, van ser inclosos al Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores.
Pla d’eradicació
L’any 2003 es va encetar a tota Espanya un Pla de Control i Eradicació del visó americà. Alaba, Burgos, La Rioja, Navarra, Sòria, Palència, Segòvia, Catalunya, Terol i Castelló d’entre altres territoris van començar a eliminar del seu ecosistema fluvial als perillosos visons americans.
Els visons americans poden tindre entre 1 i 12 cries. Els parts solen ser a finals d’abril o de juny. Als 3 o 4 mesos adquireixen una grandària d’animal adult. Entre els mesos d’agost i setembre comencen a independitzar-se dels pares i a buscar nous territoris. Així que els 3 individus subadults fotografiats pels veïns de Vila-real ocuparan nous territoris, riu Millars a munt o avall de la zona de la “llum de Tol” si no es posa remei.
El Consorci de la Desembocadura del Millars ja du diversos anys capturant visons americans del riu amb la tutela de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural. D’ací a poc temps s’iniciaran noves captures per a eradicar els visons invasors de tot el tram baix del riu Millars.
