RedactaVeu / València.
La Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil arreplega, en un informe sobre les diverses adjudicacions públiques realitzades per la Regidoria de l’Ajuntament de València, dirigida per María José Alcón, en relació amb la Mostra de 2006, que tant l’exedil del PP com el que fou gerent d’Imelsa, Marcos Benavent, suposadament, perseguien donar els contractes a societats acordades de forma prèvia, d’acord “amb interessos particulars” aliens als generals a canvi d’una contraprestació.
Per a açò, al·ludeixen a diverses converses mantingudes entre tots dos i a una en particular en la qual Alcón pregunta al seu interlocutor: D’ací traurem alguna cosa, no? De tots aquests?”, al que Benavent respon: “De tot. De tots traurem alguna cosa per passar l’estiu, Marcos”, li contesta l’exregidora i, després de referir-se a les empreses, afegeix ella: “Bé, jo confie en tu i, així, almenys, per prendre’m unes cervesetes aquest estiu…”. En aquesta conversa, segons la UCO, els intervinents suposadament parlen sobre el benefici dels diferents contractes relacionats amb el certamen.
Les empreses que finalment van resultar adjudicatàries dels contractes van ser Univers Selecció, que va aconseguir el servei d’hostesses, xofers i personal auxiliar; Tres Serveis de Màrqueting i Creativitat S.L.R, que va aconseguir els serveis de preproducció i tancament de les gales d’inauguració i clausura; Begamir, a la qual es va adjudicar la publicitat, i Comunicació Gràfica Segle XXI, adjudicatària d’impremta i publicacions.
Responsables d’aquestes mercantils i d’altres adjudicatàries també figuren com a investigats en aquesta peça, que és part de l’Operació Taula, derivada del cas Imelsa, i de la qual, recentment, el jutge instructor va alçar el secret del sumari. Segons consta en l’informe, al qual ha tingut accés Europa Press, i el judici policial, existeixen indicis per afirmar que l’adjudicació dels contractes de la XXVII Mostra, presumptament, podrien haver-se desenvolupat de forma irregular, atenent als interessos d’Alcón i Benavent i sense respectar els criteris que han de regir la contractació pública.
En aquest cas, els investigadors també destaquen el paper exercit del llavors assessor d’Alcón, Pedro Aracil, present en “diverses de les reunions en les quals predeterminarien, de forma presumptament fraudulenta, les diferents adjudicacions”.
La Guàrdia Civil assenyala que, per realitzar els informes, s’han usat fonts documentals com els expedients de contractació recaptats de l’Ajuntament de València i la documentació aportada en la denúncia −de la diputada d’EUPV en la Diputació de València, Rosa Pérez Garijo− i, essencialment, dels enregistraments realitzats de forma oculta per Benavent i la declaració d’aquest últim com a imputat.
En la seua declaració davant la Guàrdia Civil, en juny de 2015, Benavent va explicar que va realitzar els enregistraments com “una mena d’assegurança de vida pels assumptes en els quals ell mateix intervenia recaptant diners”, i que, si tot eixia a la llum, amb elles “cadascun hauria d’assumir la seua part i ell no es responsabilitzaria de tot. Era com una forma d’assegurar-se que tots respondrien per allò feren”.
Per a la UCO, com a resultat de la seua recerca, “es podria arribar a definir una manera d’actuació específica que es repetiria de forma reiterada en el desenvolupament de diversos contractes relacionats amb la Regidoria de Cultura”: la neteja i manteniment de les façanes de la Llotja, el de les Torres de Quart, les obres de conservació dels ponts de Serrans i Trinidad o la concessió de la construcció i explotació de la Rambleta i el de la Mostra, tots ells entre 2003 i 2006 i en els quals Alcón “hauria influït de forma directa” en la fase de licitació perquè l’empresa adjudicatària fóra l’acordada prèviament.
Per la seua banda, els investigadors atorguen a Benavent un doble paper: en primer lloc, actuava com a “intermediari” entre la Regidoria i les societats que es presentaven als concursos i era el “principal canal de comunicació” entre Alcón i els empresaris, i en segon lloc, era l’encarregat de rebre les comissions i de lliurar-li-les a l’exedil.
En una de les converses, afegeix l’informe, Benavent realitza un repartiment de la comissió en què lliura una quantitat de diners a Alcón, se’n queda una altra i en destina una tercera al PP. En aquest cas, es tracta del contracte de les Torres de Quart, sobre el qual Benavent, en els enregistraments, li diu a Alcón: “Les Torres, mira, pam-pam. La setmana passada. Bé, ací tens el teu. Han fet el que han pogut. Han fet, ells, un milió dos-cents”, dels quals afegeix que cal llevar l’IVA, per la qual cosa “solament ens poden donar 20.000 euros”.
“Jo te n’he deixat ací 10.000. N’he deixat 5.000 per al partit perquè Alfonso −els investigadors creuen que podria referir-se a l’expresident de la Diputació, Alfonso Rus− ve així i jo m’he quedat 5.000”, descriu. “Bé”, contesta ella.
Per a la UCO, aquesta forma d’actuació no responia a “actes puntuals”, sinó que era “la forma habitual d’obrar dels seus partícips”.
L’exedil, en la seua declaració davant la Guàrdia Civil, va assegurar que aquella última conversa havia sigut “manipulada”, que mai no va tindre lloc i va assegurar que estava “falsejada per complet”. A més, va al·legar que ella no intervenia en l’adjudicació dels concursos, que això depenia de la Mesa de Contractació, formada per l’interventor de l’Ajuntament, un secretari, i el regidor de Contractació, que actuava com a president.
No obstant açò, la UCO, en un altre informe, apunta al fet que als àudios enregistrats es posa de manifest que Alcón “posseiria la capacitat d’influir en els procediments per a l’adjudicació de concursos” i que ella mateixa assegura que nomenaria al tribunal que valoraria les ofertes de les empreses que es presentaren al concurs −parlen del cas de les Torres de Quart− i que anava a estar compost per “persones de confiança”.
En aquest cas, les converses reflecteixen que l’exedil arriba a assenyalar que no anava a adjudicar l’obra a una empresa madrilenya havent-ne a València unes altres igual de bones.
