L’última setmana del mes d’agost arriben les Danses de Guadassuar. Una festa participativa que reivindica l’orgull d’un poble per conservar i millorar les seues tradicions. En ser una manifestació purament popular, mai no han estat lligades a cap autoritat civil o religiosa, per la qual cosa no apareixen registrades a cap arxiu.
De la seua època contemporània, el cronista local Agustí Roig diu que només es produïren dos interrupcions: el 1865, pel còlera, i durant la guerra civil espanyola, amb la represa de la celebració el 1939.
La tradició diu que, en els seus orígens, la celebració de les Danses estaria lligada al ritme de l’activitat agrària de la població i que se celebraria a l’interval que va entre collites o sembres. Actualment, la celebració de les Danses està molt lligada a les festes religioses de Sant Roc i la Mare de Déu de l’Assumpció, ja que són els festers i festeres corresponents els que organitzen la Setmana de Danses.
Imatge: Ajuntament de Guadassuar.
Segons la tradició, cada dia de la setmana s’ha de portar un vestit diferent, ideat i confeccionat pels mateixos balladors i balladores, en el qual és fonamental l’originalitat i espontaneïtat. Hi ha que intenten, any darrere any, impressionar amb vestits molt simples i originals amb materials diversos (reciclats, paper, cartró).
L’evolució de la indumentària ha passat per diverses etapes i ha evolucionat cap a diverses formes d’entendre el que representa la vestimenta en el ball. Inicialment, els vestits eren menys complexos i eren confeccionats pels balladors i balladores amb materials simples i gens luxosos.
Foto: Ajuntament de Guadassuar.
La temàtica de la indumentària és molt variada. Hi ha grups de balladors i balladores que opten més per vestits humorístics; altres, per personatges històrics; altres, per temàtica més crítica, i altres són simplement “atemàtics”, ja que el que importa és l’originalitat i la creativitat de la vestimenta.
Engalanament dels carrers
Lligat a l’aspecte participatiu de la festa, aquest no només ve referit als balladors, també a la gent del carrer, on se celebra la dansà, que cada nit participa d’una manera activa en la festa; els carrers s’engalanen amb paperets de colors i multitud de llums que li donen un caire màgic al marc on es desenvolupa. També la gent del carrer s’encarrega de traure les cadires a la porta de casa perquè tot el món que ho desitge puga gaudir de l’espectacle.
Foto: Ajuntament de Guadassuar.
El festeig
Els balladors i les balladores comencen la Dansà des d’un cap del carrer, des d’on entren a ballar fins a recórrer-lo tot d’un extrem a l’altre sense parar-se en cap moment. Al carrer, els balladors i les balladores es col·loquen en dos files paral·leles, les xiques (més importants en la Dansà segons la llegenda de Jaume I) sempre van a la dreta i els xics, a l’esquerra.
Enmig de les dues files hi ha músics i festers que avancen juntament amb tota la Dansà. Els xiquets més menuts l’obrin i es col·loquen davant. Després creixen gradualment per ordre no massa estricte d’edat i estatura aproximada fins als més adults. Per últim, les festeres tanquen la Dansà. Tots els balladors i balladores van proveïts del corresponent parell de postisses amb el qual segueixen i reprodueixen el ritme de les caixes.
Parts
La part central de la festa de les Danses és la Dansà pròpiament dita i és a la qual ens referim la major part de les vegades que parlem de les Danses (realment és quasi l’única que es balla). Aquesta està envoltada de tot un ritual: el Passacarrer (dues vegades), l’Eixida o dansa dels arquets, el Cap de Dansa i el Danseret.
Foto: Ajuntament de Guadassuar.
L’última nit
El dissabte és l’última dansà al carrer Major, presidida per la reina de la dansa i la seua cort d’honor, composada per les festeres de la Mare de Déu d’Agost de l’any anterior. També concorren les festeres de l’any actual. A la fi, es lliuren els premis als balladors que s’han distingit per la fidelitat al ball i l’originalitat dels vestits i es proclama la reina de la dansa que, a l’any següent, presidirà de nou la festa i que serà elegida pel vot secret dels festers de Sant Roc. Aquesta pren seient en la simbòlica cadira-tron, com segles arrere ho va fer, segons la llegenda, el rei Jaume el Conqueridor, per a presenciar aquesta festa. La reina cessant imposa, a la nova, la banda acreditativa del títol i tot seguit els festers de Sant Roc canten “Bonica està la reina”, amb la música de la coneguda cançó “Que bona està Maria”.
