El grup de comares de l’Hospital de Manises (l’Horta oest) sosté que “no existeix cap relació realment significativa entre les fases lunars i el nombre de parts o les complicacions que puguen produir-se en ells”. Han arribat a aquesta conclusió després d’analitzar els 4.700 naixements registrats al centre entre 2013 i 2015.
Les especialistes han realitzat una anàlisi per aclarir si realment la lluna influeix o no en el nombre de naixements espontanis i, per a açò, han examinat els 4.700 parts que ha atès el centre en els últims tres anys per comprar-los amb les fases lunars, segons ha informat l’hospital en un comunicat.
La supervisora de comares de l’Hospital de Manises, Esther García, ha indicat que l’anàlisi “corrobora el que s’apunta en una gran quantitat d’estudis realitzats, en els quals no es mostra cap relació realment significativa entre les fases lunars i el nombre de parts o les complicacions que puguen produir-se al llarg d’aquest”.
La lluna plena no és l’únic mite comunament estès sobre els possibles elements que poden accelerar el procés de part. “Les pacients que arriben a terme i desitgen veure nàixer els seus fills com més prompte millor sovint ens pregunten per diferents fórmules comunament esteses per afavorir el part: des de mantenir relacions sexuals a caminar, passant per la ingesta de xocolata o de diverses infusions”, descriu Esther García.
En aquest sentit, les comares apunten que realment hi ha poca o cap recerca científica “fiable” que done suport a la veracitat de molts d’aquests mètodes, per la qual cosa la seua efectivitat i seguretat “són dubtoses”.
Sexe i inducció del part
Les relacions sexuals són un dels mètodes que les pacients empren per a accelerar el part. “El semen conté una substància hormonal anomenada prostaglandina que s’usa de forma sintètica per induir el part. D’ací la creença que mantenir relacions sexuals en les últimes setmanes d’embaràs és una forma natural d’induir el part. No obstant açò, no hi ha suficients estudis que ho avalen”, explica la comare.
Així mateix, les relacions sexuals poden ser un perill si la dona ha trencat aigües, pel risc d’infecció. “Davant qualsevol dubte o qüestió, cal consultar amb la comare o amb el ginecòleg, que seran qui millor podran orientar la futura mare”, aconsella Esther García.
Caminar i dilatar
Succeeix igual amb la recomanació de caminar i és que, encara que no hi ha evidències científiques que ho proven, es creu que l’acció de caminar facilita el procés gràcies a la gravetat que fa que el cap del bebè exercisca pressió en el coll de l’úter, amb la qual cosa, segons la creença, es podria ajudar a la dilatació, afirmen les comares.
“Hi ha creences innòcues, però unes altres que poden ser perjudicials, per la qual cosa és molt important sempre consultar i preguntar al nostre especialista de referència”, conclou García.
