Amb les mateixes altes temperatures com les que es van viure durant l’inici de curs de l’últim govern popular, s’ha presentat hui el curs escolar 2016-2017. Aleshores la Conselleria d’Educació estava governada per Maria José Català, deixant unes classes incondicionades per suportar fins a 38 graus i una xarxa d’educació pública desfeta, ja que “no els importava”. Ha passat un any del Govern del Botànic, i aquest curs, “ha de ser el de la consolidació”, ha explicat el conseller Marzà, qui capitaneja ara una gran nau que afecta milers de ciutadans valencians, com és l’educació. Preguntat per aquest diari sobre quines mesures prendrà davant aquesta onada de calor que amenaça l’inici de curs, ha respost que “es prendran totes les mesures de seguretat que calguen”, encara que ha apel·lat al fet que “esperem no es perllongue massa”.
Fet i fet, el conseller estava hui a la seu de Campanar per donar les xifres, unes “dades potents” que definiran la política educativa d’aquest govern. Marzà ha reiterat el seu agraïment al Govern del Botànic, per “la seua aposta per l’educació pública”. Aquesta, “és garantia de qualitat”, i per això, les polítiques educatives “qualitatives” que es desenvoluparan comptarà amb tres factors claus: la innovació, la igualtat i la implicació.
Marzà, abans però de passar a desgranar les dades, ha fet un al·legat a l’educació pública, perquè aquesta “garanteix la igualtat d’oportunitats, no discrimina i tots poden accedir-hi sense haver de fer una contraprestació econòmica”. En resum, aquesta educació pública, ha de ser “la que arribe al conjunt dels valencians”.
Alumnes, docents i ràtios: Qualitat.
Aquest curs comença amb 783.565 alumnes, el que significa uns 8.000 alumnes més (un 1% més) respecte a l’any anterior. Davant l’augment d’alumnat, la Conselleria ha aconseguit “en un any recuperar els 5.000 llocs docents eliminats pel PP”, ha explicat Marzà. “I amb el mateix pressupost”, ha puntualitzat. Això suposa que la Conselleria ha estat capaç de recuperar el 57,42% dels docents fulminats, i en aquest curs un augment de 2.871 docents, i per tant, el total de docents sostinguts amb fons públics amb què compta el País Valencià per a aquest curs ascendeix a 66.884.
“Com menys alumnes hi haja per docent, major qualitat educativa” ha incidit Marzà. Per això, la ràtio situada en 2014-2015 en 25,2 alumnes per docent, s’ha abaixat a una mitjana del País Valencià de 22,7 alumnes per docent. És a dir “3 xiquets per aula”, i això ha estat “gràcies a l’arranjament escolar” que tants enrenous havia alçat en determinats sectors. Les comarques del nord eixiran encara més beneficiades en situar la ràtio en 22,2 alumnes per docent (amb 22,7 a les comarques de la demarcació de València i 22,9 a les de la d’Alacant).
Plantilles i jornada: Implicació.
Aconseguir “la màxima estabilitat de les plantilles” docents és un dels treballs més laboriosos que ha dut a terme la conselleria, que no volen fer sols. Per això, demanen un “treball conjunt” amb l’administració, el professorat, les famílies i la comunitat educativa.
En la mà de l’administració està adjudicar i convocar i per això, enguany Marzà ha destacat els 5.417 docents que compten amb plaça definitiva, dels quals 1.706 son mestres i 3.711 d’altres cossos entre els quals hi són els professors, amb les 1.172 places d’oposicions. Tanmateix ha insistit en el fet que “volem que siguen més estables” i ha recordat que aquest curs “es vol elaborar la nova ordre d’elaboració de plantilles”.
Una altra reivindicació sindical que sembla atesa, ha estat la de les substitucions “ràpides”, on ara per ara s’ha passat de cobrir una vacant en 20 dies (en 2014-2015) a fer-ho en la meitat, en 10. Això representa que amb aquest sistema “ràpid” de substitució s’hi incorporen a treballar temporalment 1.200 docents més. També s’atendrà la demanda de patronals i sindicals dels ensenyaments concertats, on “tots han signat l’acord” i per tant hi haurà una borsa de reordenació per a aquells docents que despatxen des d’aquest sector educatiu. Marzà ha afegit una dada, per aquells que deien que “anàvem a carregar-nos-ho tot”: aquest curs hi haurà 100 docents més en els centres concertats.
Les tasques burocràtiques que “tants mals de cap” ocasionaven a aquells centres que compten amb un gran volum d’alumnat, s’hi veuran afavorides per la incorporació de 69 auxiliars administratius. No obstant això, malgrat que “no tenim recursos per a tots els centres”, ha explicat el conseller, aquells centres amb tres o més línies tindran auxiliar i el compartiran, “en alguns casos”, amb els qui en tinguen dues línies i s’hi troben a prop.
Pel que fa al model de jornada, encara serà el proper 15 de setembre quan els centres que han comptat amb el vist i plau de la Conselleria per al seu projecte pedagògic hauran de votar sobre quin model de jornada escolar volen. Això “implica les famílies”. Les comarques del sud compten amb 257 centres que arribaran a votar, només 14 de les comarques de la demarcació de Castelló i 36 de les comarques de la de València. Aquest desequilibri respon al fet que “tot el territori no és igual”, ha explicat el conseller davant una possible homogeneïtzació de la jornada, ja que “no totes les zones són iguals”.
Finalment, pel que fa a infraestructures, aquest curs s’han acabat 6 centres i per al curs que comença entre els que estan en construcció o es preveuen en sumen un total de 26 centres en procés.
CEFIRE, Plurilingüisme: Innovació.
Tot i que l’ombra de l’infrafinançament arriba a tot arreu i que davant de tota política educativa està la LOMCE del PP, aquest curs “s’ha de fer un gran debat pedagògic”. Sense dubte per millorar en innovació educativa els CEFIRE, els centres que formen el professorat, han de ser clarament innovadors. Marzà ha apostat per la territorialització d’aquest, però també per la seua especificació. Per això, es comptarà amb 11 CEFIRE, tres dels quals seran nous: Elx, Gandia i Sagunt. Pel que fa als CEFIRE específics, hi haurà fins a sis centres dedicats a formació concreta per al professorat (tres a València, un a Alacant, un a Castelló de la Plana i un a Elx). No obstant això, destaca el que recupera Alzira, dedicat al Plurilingüisme del qual s’espera siga un “centre potent en innovació lingüística”.
En aquest punt, preguntat per la premsa sobre si tot aquell alumnat que vol estudiar en valencià ho podrà fer, el conseller ha respost que “sí”, encara que ha matisat que “la demanda d’ensenyament en valencià que hi ha”, assenyalant que és bastant alta, “no es correspon amb l’oferta”, i per tant, “el gran gruix que així ho ha demanat, ho podrà fer”, encara que “aquell que no puga fer-ho, els ho garantirem” i ha apel·lat així, al nou decret en què s’està treballant, ja que aquest garantirà que “tots aprenguen les dues llengües, amb especial atenció al valencià”, però “també assegurarà un bon domini de l’anglès”.
En un altre sentit s’ha presentat la nova figura que representen les Unitats d’Atenció i Intervenció territorials que “coordinaran els coordinadors dels centres” en tot allò referent a la Xarxa Llibres i la Igualtat i Convivència.
Pel que fa a l’avaluació, i sobretot a les revàlides que implica la LOMCE, la Conselleria “complirà la legalitat, encara que estirarem cap al marge que ens permeten”. No obstant això, Marzà ha assenyalat que “cal un canvi del model d’avaluació” i també es treballa en una ordre que regule aquest canvi. Per a qüestions d’avaluació la Conselleria compta amb 50 milions d’euros, que han “d’eixir de la dotació de personal” per aplicar el PAM, PR4 i el PAC.
En aquest sentit, aquest diari ha preguntat com acull la Conselleria d’Educació la manifestació convocada per a el dia 6 de setembre per la Plataforma per l’Educació Pública sota un lema clar i contundent: “Sí a l’educació pública. No a la LOMCE”; una convocatòria que la Conselleria “comparteix plenament” i que segons ha afirmat Marzà “rebrem” els convocants “als quals donarem suport”.
Finament, i pel que fa a la innovació, la Conselleria ha posat en vàlua els nous títols d’FP, encara que s’estan “mantenint diàlegs”, sobretot amb la Conselleria d’Economia, per veure com es pot millorar aquesta mena d’ensenyaments. També ha destacat l’augment d’alumnat de les EOI, la baixada de ràtios (a 35 alumnes) i la incorporació de més docents i llengües per estudiar (on destaca l’èuscar).
Beques, Xarxa Llibres i Bons: Igualtat.
El 100% dels centres públics i el 73% dels centres privats-concertats participaran del Xarxa Llibres. La resta, el 27% que no ho fan, és “perquè el seu equip directiu ha decidit que no”, i per tant, si hi ha pares que ho reclamen “és a ells als qui han de preguntar per què”, ha introduït el conseller en parlar d’ajudes, beques i el programa estrella de la Conselleria, el Xarxa Llibres. En aquest participaran fins a 359.519 alumnes de tot el País Valencià.
Una altra xifra “important” és el projecte experimental d’escolarització de 0 a 3 anys, “malgrat que ha baixat la natalitat, la gent porta els seus fills”, un fet que referma aquest projecte ja que palesa d’alguna manera que “era necessari”.
Pel que fa al bo infantil el pressupost apuja fins als 33 milions d’euros i s’assigna en funció de la renda.
Finalment, preguntat sobre les beques universitàries paralitzades d’acord al recurs de la Universitat Catòlica admès a tràmit pel TSJCV i el posterior recurs presentat per la Conselleria, Marzà ha conclòs dient que el recurs de la Conselleria se sosté en el fet que “el nostre sistema de beques, que nosaltres donem, són complementàries a les que dóna el Ministeri”, i per tant “la competència és d’ells, de l’Estat”, ja que “nosaltres, amb els recursos que tenim, són per ampliar a aquells que més ho necessiten”.
Unes dades potents aquestes, les d’una educació pública valenciana “de qualitat” que comença un nou curs esperant “un consens” de màxims a les Corts on en els propers mesos començarà a debatre’s al voltant de la nova i futura Llei Valenciana d’Educació. Un text normatiu que segons explicava el conseller Marzà durant la reunió que mantingué amb el president Puig el passat 23 d’agost, “establirà les bases per a la millora del sistema educatiu al País Valencià”. De moment, amb la presentació d’aquestes xifres d’inici de curs, es “consolida”, si més no, una aposta ferma de l’actual Consell per l’educació publica, “de qualitat”, i esperem que allò més valenciana possible.
