Sixto Ferrero / F. Javier Argente / Leo Part / Algemesí.
Hi ha dies al calendari que fan olor a país. Les metàfores sobre flaires i colors definitoris d’una idiosincràsia com la valenciana han estat un recurs incombustible des de la Renaixença, o tal vegada molt abans. Potser això, el recurs literari, és una característica més dels valencians per a descriure la capacitat, la bellesa i la grandesa del seu país.
Hui, a Algemesí, ha estat un dia en majúscules. Un dia definitori, com ha ressaltat el president de les Corts, Enric Morera present a la Processoneta del Matí de la vila riberenca, on els actes al voltant de la festa de la Mare de Déu de la Salut “són un gran dia per als valencians i un orgull per a la nostra cultura”, ha dit Morera. “Significa que som un gran poble. És una mirada a les nostres arrels, a la nostra identitat per a pensar en el futur i és un goig i un orgull tindre un patrimoni de la humanitat fet pel poble”, ha conclòs el president de les Corts.
L’oratge, martingala literària de cronistes, ha estat extremadament agressiu envers els dansaires, els personatges bíblics, els muixerangues, els músics, els assistents, les autoritats, els reporters… ningú no ha volgut defallir sota l’esfera de foc i s’han mantingut dempeus per a veure passar la part profana i la religiosa pel carrer Berca en direcció a la plaça Major amb els rituals adients, les mirades, els objectius, els mòbils i les xarxes. La tradició i el futur de representar la història per a retransmetre-la al món a través d’aplicacions multimèdia i de comunicació. El president Ximo Puig ha destacat que aquest “dia extraordinari, demostra la capacitat d’Algemesí per a ser la capital del País”. “Estos són de veritat els grans esdeveniments autèntics del nostre País. Darrere de cada dansa, darrere de cada actuació que veiem, hi ha tot el sentiment d’un poble que compartim”, ha prosseguit Puig afirmant: “Aquesta festa és present i futur, però no es pot construir res, sense les arrels”.
La Mare de Déu de la Salut davant l’altar del C/ Berca. Processoneta del Matí. Foto: laveupv.
Els creients preguen, demanen per ells, pels altres, pels qui no ho fem, però, convivim amb la part que ens interessa. Tothom pot trobar quelcom que li pot semblar propi i definitori d’un país. “Per a la Conselleria és un dia molt important perquè tenim l’obligació d’anar tant a les festes d’Elx, que són Patrimoni de la Humanitat com a la festa de la Mare de Deu de la Salut. Són fites històriques, són uns dels senyals d’identitat més importants que tenim els valencians i les valencianes”, declarava, a La Veu, Albert Girona, el secretari autonòmic de Cultura. En el mateix sentit, s’explicava el director de l’Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos, qui palesava el compromís de l’Institut per “estar al costat d’aquestes manifestacions emblemàtiques, no solament pel fet de ser patrimoni immaterial de la humanitat, sinó perquè l’arrel de les nostres danses, l’arrel de la teatralitat de moltes de les nostres danses estan ací a Algemesí”.
Ball de la carxofa a les portes de la Capella de la Troballa. Processoneta del Matí. Foto: laveupv.
La Nova Muixeranga d’Algemesí encarant el C/ Berca. Processonet del Matí. Foto: laveupv.
També des de la Diputació s’ha realçat la importància dels rituals algemesinencs i, en aquest sentit, Xavier Rius ha volgut emfatitzar el que representen, “una referència” que aviat es veurà recollida en un projecte audiovisual en què estan treballant la Diputació i el Museu d’Etnologia, segons hem pogut saber i del qual aviat informarem.
La Muixeranga d’Algemesí entrant a la plaça Major. Processoneta del Matí: Foto: laveupv.
S’obri la plaça Major d’un poble de pregona història. Entren els protagonistes entre la multitud de colors, olors i sentiments. “Impressionat” es mostrava un declarat debutant en l’expectació, com així es reconeixia Ricardo Sixto, “crec que aquestes coses, quan és la primera vegada, impacten molt més”, qui també destacava que, en conjunt, arremolinant-se entre balls i tocs, tot plegat “és una mostra de la nostra identitat com a poble i que, a més, ací, a Algemesí, s’ha sabut conservar i participa tot el poble”.
Un cúmul de sol d’aquell que bada les pedres, però que no ha pogut amb unes d’antigues i belles com les majestuoses que encabeixen el ritus a una plaça atapeïda. “Un espectacle fabulós” deia Ramon Ferrer, el president de l’AVL, qui promet no perdre-s’ho en successives edicions que mai no deixaran de fer-se, perquè com el mateix acadèmic relatava, la Festa d’Algemesí és una cosa intergeneracional, on pots “veure els xiquets xicotets, fins i tot de bolquers, que ja participen en la festa”.
La lloança a una de les Mare de Déu trobades més internacionals és un arravatament d’impetuosos moviments rítmics, físics i emocionals simultanis. Tot alhora, plegats, uns fan i altres miren. Plouen pètals que no remullen. Volen coloms com un dels elements més de la simbologia mediterrània-cristiana. Sonen harmònics de la terra. “Hui Algemesí s’ha convertit en el centre cultural i institucional del País Valencià i nosaltres estem molt orgullosos de poder ensenyar una festa com aquesta a tots els valencians”, ha declarat Marta Trenzano, després de viure la segona Processoneta del Matí com a alcaldessa d’Algemesí.
