“El col·legi Madre Consuelo d’Alfareig atén les peticions dels pares i elimina les matemàtiques del seu projecte educatiu”. “El llatí deixa d’estudiar-se a Espanya en no tindre utilitat des de fa més de 20 segles”. Semblen dos titulars d’’El Mundo Today’ o de ‘Las Colonias’, ho reconec. Llegiu-los de nou i reflexioneu mig minut, només 30 segons. Ara, on diu ‘matemàtiques’ o ‘llatí’ poseu ‘valencià’. Segur que són titulars fantàstics o podrien convertir-se en reals algun dia?
Amb tots els focus posats en l’arribada del nou conseller d’Educació des de la vespra de la seua presa de possessió, hi ha un altre escenari al País Valencià que sobreviu lluny de les primeres planes i amb discreció, més enllà de les guerres entre educació pública o concertada, confessional o laica, moderna o tradicional, ensenyament bilingüe o trilingüe, Marzà sí o Marzà no, batxillerat o formació professional, moviments a favor o en contra de la LOMCE… Més enllà de tot aquest ambient bèl·lic es lliura una altra batalla soterrada, sense trets ni olor de pólvora: l’ensenyament del valencià als col·legis concertats i privats.
Bé, els col·legis privats es basen —entre d’altres aspectes— en la llei de l’oferta i la demanda. Ningú no t’obliga a buidar-te les butxaques per matricular el teu fill a una escola experimental, diferenciada o confessional. Tot i això, convé recordar que l’educació és un reflex del territori i la seua gent, dels seus costums i fins i tot de les modes i les tendències, algunes d’elles efímeres o artificials. Recordeu el conseller Font de Mora i la seua aposta pel xinès? Obrim ara la porta i entrem-hi sense complexos ni prejuís. Actuem com a simples espectadors. Ens endinsem en un món de penombres i fulgors.
Busquem una mica de llum en les paraules de Miguel Ángel Moret, director de l’escola de Les Carolines. L’avalen més de 40 anys d’aposta per l’ensenyament en valencià des d’aquest centre concertat de Picassent.
Un bon moment per a l’ensenyament en valencià
“L’ensenyament en valencià viu ara un bon moment, un dels millors moments. Som una escola prou autònoma i mai ens hem clavat en embolics. L’ensenyament en valencià ha tingut molts entrebancs, però és un bon moment”. “En més de quatre dècades —afegeix Moret— no hem renunciat a cap principi pedagògic, continuem essent una escola laica, amb l’esperit de les escoles modernes, tractant d’entendre el món en la seua globalitat, essent valencianistes, no sexistes, i personalitzant l’educació tot el que podem. Eixos són els nostres trets d’identitat per a ser una escola efectiva i afectiva”.
Les Carolines, com La Gavina de Picanya, la Masia de Museros o La Comarcal de Picassent, per exemple, són escoles concertades i regides per cooperatives de professors o de docents i pares. No són unes desconegudes i la seua aposta per la immersió lingüística en valencià és òbvia. No s’albiren núvols negres. “S’ha notat una tendència en posititu i inclús hem obert una nova línia, hem pogut créixer. Hi som 750 alumnes. Al principi hauria estat impossible. És una barbaritat. Recorde els inicis d’aquella escola menuda, quasi familiar. Demanarem ajuda a una escola pública del costat fins arribar a la legalització definitiva”, rememora Moret en la xerrada mantinguda amb La Veu.
És cert que no són escoles privades al cent per cent. El director de Les Carolines ens aporta un apunt interessant: “Som un col·legi concertat, afortunadament. Va ser un desig de la cooperativa i ens va costar prou perque no volíem ser una escola elitista en el sentit acadèmic. No som una escola d’alt rendiment amb l’obligació de rebutjar-hi alumnes. A més d’això, quant al sentit econòmic, la concertació redueix les despeses de ser un col·legi privat”.
Excel·lència acadèmica i alt rendiment per crear-hi els líders del futur. Un eslògan que es pot aplicar per contra als projectes educatius que alberguen molts col·legis privats al País Valencià. Anem a Montcada, a l’Horta Nord. Allà tenim el col·legi Cumbres School, fundat pels germans Juan i Vicente Guillem Tatay. Més enllà de la seua aposta per l’educació diferenciada, “característica avantguardista dels millors models educatius per garantir una veritable igualtat d’oportunitats”, segons expressen en el seu ideari, aquest centre inspirat en els valors dels Legionaris de Crist defensa “la importància dels idiomes com a vehicle primordial per desenvolupar-se en un ambient multicultural “.
Bé, ací tenim un exemple d’escola privada i confessional que aposta clarament per l’educació bilingüe. I quina és la fórmula magistral que hi apliquen? Atenció als percentatges: “En Educació Infantil tenim un 50% de les classes en anglès i l’altre 50% en castellà. A Primària ja impartim un 40% d’anglès, un 50% en castellà i un 10% en valencià, època en la qual els xiquets tenen més capacitat per adquirir llengües”. Repetisc: Un deu per cent en valencià i només en Primària, ja que a Secundària i Batxillerat no hi ha cap menció.
Pares contents, xiquets contents i professors contents, no? Per descomptat. Però reflexionem altres 30 segons. Es pot dir ensenyament avantguardista el que redueix a la mínima expressió la impartició d’un dels idiomes oficials d’aquest país? Responeu vosaltres mateix.
Una llengua menyspreada i minoritzada
Què ens podria dir de nou des de Picassent Miguel Angel Moret? Escoltem-lo: “No hi ha cap estima per la llengua en moltes associacions i això és tindre tant poca vergonya educativa com si no tingueren respecte per les matemàtiques. Si ets docent, la llengua en la qual es parla és una llengua que s’ha d’estudiar, és una llengua culta. Menysprear-la o minoritzar-la és un error, per molt que s’empenyen en dir el que vulguen dir. El fet de formar alumnes bilingües en valencià i castellà facilita l’aprenentatge d’altres llengües “.
Tornem a la ciutat sense abandonar l’educació confessional per descobrir quina és la fórmula magistral que s’aplica al col·legi Guadalaviar, que s’inspira en la doctrina de l’Opus Dei. Ací teniu els percentatges: “Des dels tres anys, l’anglès (40% de la jornada), el valencià (30%) i el castellà (30%) són les llengües vehiculars. A Secundària, de manera optativa, les seues alumnes poden estudiar alemany i presentar-se als exàmens oficials. Com a extraescolars, el centre ofereix també francès i xinès”.
Els que aprenguérem francès com a única llengua alternativa al castellà a l’EGB dels anys 80 no podem més que sentir certa llàstima pel retrocés de l’ensenyament de la llengua de Dumas, Flaubert i Moustaki, que era l’únic que escoltàvem en les cintes de casset de na Cèlia. Però això és una altra història.
L’esmentat col·legi de la valenciana avinguda de Blasco Ibáñez presumeix de formar part de la Xarxa de Centres Docents Plurilingües de la Comunitat Valenciana i organitza “activitats culturals que col·laboren amb el foment i desenvolupament de la cultura autonòmica valenciana”. Fins i tot en la seua pàgina web disposa d’una xicoteta versió en valencià normatiu per a un article sobre la història del col·legi Guadalaviar.
Però no tot és fe i doctrina catòlica a l’ensenyament privat. Ens allunyem del cap i casal per aterrar a Elx. Allà trobem el col·legi Newton College, que es defineix com “coherentment classificat entre els 100 millors centres d’Espanya”. Un altre dia també parlarem dels ‘Top100’ i els ‘Hit Parade’ en l’ensenyament. I d’aquells test d’intel·ligència que ens feien als anys 80 i pels que, automàticament, cada família descobria el seu pertinent “fill tonto” i el seu “fill llest” per reconduir-los cap a l’FP o el BUP.
No perdem el fil. Fundat l’any 1991, des del col·legi il·licità expliquen que “a més de l’excel·lent ensenyament de l’anglès i de l’espanyol, s’imparteix la llengua valenciana des de primer de Primària fins a Batxillerat, i l’alemany des de sisè de Primària, facilitant als nostres alumnes una educació multilingüe que els faculte per a desenvolupar-se amb soltesa en qualsevol entorn internacional i intercultural”. A més, el Newton College considera el valencià, l’anglès i el castellà com a llengües cooficials del centre. Això sí, la pàgina web només està disponible en castellà i anglès.
Les ocurrències de Font de Mora
Curiosament, el xinès torna a ser una altra opció lingüística al Newton College. Potser l’exconseller Font de Mora va ser un visionari i un avançat al seu temps? La Justícia ja va parlar-ne en el seu moment i va esborrar de cop les ocurrències del forense reconvertit en conseller, tant la seua aposta pel mandarí com l’esquizofrènica idea d’impartir en anglès l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania. No sembla que troben a faltar en la comunitat educativa al qui la premsa conservadora valenciana va batejar al seu moment com el millor conseller d’Educació. “Vanitas vanitatum omnia vanitas”, que així m’ho va ensenyar el meu pare amb la seua pertinent equivalència en grec.
Deixem el món hel·lènic i mantinguem la uniformitat perquè ja som al Iale, el col·legi privat de la família Monzonís Marín a l’Eliana, La Nucia i Castelló. Llegiu atentament: “Castellà i anglès són les llengües vehiculars del centre mentre que la resta: valencià, francès i xinès, s’imparteixen exclusivament en l’idioma de l’assignatura”. Sí, heu llegit bé. El valencià ja no ha de disputar el seu percentatge en la fórmula magistral amb el castellà o l’anglès. La nostra llengua queda a l’altura del xinès mandarí, que en Infantil s’imparteix per a tots els alumnes del Iale amb classes de dues hores a la setmana i l’ensenyament s’allarga fins sisè de Primària. Respireu profundament i tingueu altres 30 segons per reflexionar-hi. Font de Mora, com Elvis, segueix viu.
Davant aquesta curiosa aposta pel mandarí en alguns centres privats, tan arrelat al País Valencià des dels temps dels ibers com tothom sap, va bé repassar l’ideari de l’escola la Masia de Museros: “Volem promoure l’estima i defensa de la terra i la gent, i transmetre als alumnes el compromís per un model laic, honest i responsable que els faça possible l’alliberament com a persones “.
Perquè al final, del que es tracta, és de formar persones abans que líders i, a més, respectuosos amb la terra que van xafar els nostres avantpassats. O no? Ara el que ha fet servir els 30 segons de reflexió ha estat l’autor d’aquestes línies.
Anem concloent. Les llums i ombres del valencià en el paisatge educatiu privat o concertat es barregen amb el continu tremolor de l’ensenyament en general, on no hi ha una legislació que dure més d’una dècada, que aporte seguretat i tranquil·litat a docents, pares i alumnes.
“Em dol molt que la comunitat escolar estiga enfadada entre ella mateixa. No sé si els metges o els advocats estan tant enfadats entre ells. Açò no ajuda a l’objectiu final que és l’educació de la societat. La incertesa de l’aplicació de la llei mareja molt al cos de professors, al col·lectiu de pares i als alumnes. Intentem de no marejar-los però sí que es crea un ambient enrarit i competitiu en la societat. Afecta molt a les famílies que no saben ben bé quina línia educativa triar”.
La sensació amarga de Miguel Angel Moret, que ha compartit les seues reflexions amb els lectors de La Veu, es compensa amb un desig: “M’agradaria que deixara d’existir la guerra educativa i tothom es puguera seure a una taula per parlar d’educació i elaborar una norma que dure anys i tothom estiga disposat a complir-la i viure-la amb tranquil·litat”. Normalitat i tranquil·litat, dues substàncies que ajuden a fer escola i fer país.
