Ja no es fa gens estrany que l’11 de setembre als carrers de Barcelona predominin banderes amb una estrella –sigui roja o blanca– que coroni les quatre barres. Des de la manifestació del 10 de juliol del 2010, com a protesta per la sentència del TC contra l’Estatut, les estelades han anat copant a poc a poc la jornada festiva de la Diada i s’han convertit en el símbol per excel·lència de la reivindcació. Hom podria pensar que, d’alguna manera, el significat històric de l’11-S s’ha desvirtuat i ha passat a ser un clam independentista que només s’adreça a una part de la població. El cert és que alguns partits polítics de l’arc parlamentari català han deixat de participar-hi, com el PP, C’s, el PSC i, fins i tot, ICV, que enguany es trasllada a Sant Boi de Llobregat a celebrar la jornada. Si fa 40 anys, precisament a Sant Boi, l’exdirigent de l’Assemblea de Catalunya, Jordi Carbonell, va abrandar el recordat “que la prudència no ens faci traïdors” davant centenars de senyeres i banderes republicanes espanyoles, enguany s’ha recuperat amb milers d’estelades de fons. I, com és la història que el 40è aniversari de la mort de l’expresident d’ERC, organitzador de la primera mobilització un cop clausurada la dictadura franquista, coincideix amb la que es vol que sigui l’última de la Catalunya autonòmica. “El millor homenatge a la mítica celebració del 76 és que ja no l’haguéssim de celebrar”, ha expressat aquesta setmana Jordi Sànchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Sens dubte, des que es va crear l’ANC i Òmnium Cultural es van posicionar políticament i la reivindicació de la Diada ha mogut el seu eix i avui pivota sobre la idea de la República catalana. Des que s’hi va implicar, a partir de l’any 2012, l’ANC ha estat un motor de canvi molt potent que, impulsat des de la societat civil, ha aconseguit decantar majories a les institucions. Tant és així que la seva primera cara visible, Carme Forcadell, és avui la presidenta d’un Parlament amb una majoria absoluta de diputats que advoquen per la ruptura amb l’Estat espanyol.
En aquest viatge, des de la senyera o la bandera republicana espanyola fins a l’estelada, el País Valencià ha fet costat als companys del nord en el seu dia de reivindicació. “Hi hem vingut sempre”, assegura el secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Toni Gisbert, present a la Diada d’enguany de la mà de les entitats culturals homòlogues al Principat i les Illes: Òmnium Cultural i Obra Cultural Balear. En tant que integrants de la Federació Llull, totes tres entitats han fet aquest matí l’ofrena floral al monument a Rafael Casanova. Per la seva banda, el líder sindicalista Vicent Mauri afirma que l’STEPV hi assisteix des de fa més d’una dècada. La seva relació amb l’USTEC, l’IAC i l’STEI, de les Illes, fa que es trobin al carrer cada 11 de setembre. Des d’Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), el seu president, Josep Barberà, afirma que el partit assisteix a la Diada des de la seva fundació i que, els seus antecedents, que situa al MDT i el PSAN, també ho feien.
Membres de les entitats agermanades: ACPV, Omnium Cultural i Obra Balear. Foto: laveupv.
Al tram 44 de la manifestació a Barcelona, ubicat al Passeig de Sant Joan a l’altura del carrer d’Aragó, centenars de persones vingudes del País Valencià han participat de la mobilització, juntament amb altres ciutadans dels territoris que configuren els territoris de parla catalana. ACPV duia dos autocars cap a la capital catalana i Mauri explica a La Veu que afiliats del sindicat viatjaven a nivell particular cap a Barcelona, a banda de cinc membres del secretariat. De la coalició Compromís a banda de deixar algun missatge a les xarxes a través dels seus càrrecs electes, s’ha pogut veure la coordinadora general del BLOC, Àgeda Micó. Mireia Mollà ha enviat una salutació “fraternal” en un vídeo adreçat a la confluència catalana d’En Comú Podem. El diputat a les Corts Valencianes de Compromís, Josep Nadal, ha dedicat una abraçada “ben forta al poble germà”. “Desitjos col·lectius de llibertat per damunt de lleis imposades”, ha dit en una piulada. Segons les opinions recollides, l’assistència de valencians a la Diada ha estat superior respecte dels anys anteriors. Precisament, Barberà ha preferit col·locar-se al tram 44 en lloc de la zona ‘vip’ amb la resta d’autoritats perquè “es vegi la representació del tram del País Valencià”. Un factor que explica aquest increment, segons Gisbert, és el fet que la jornada hagi caigut en diumenge. Això ha permès, fins i tot, que molts visitants optessin per passar el cap de setmana sencer a Barcelona.
El president d’ERPV, Josep Barberà, amb la direcció d’ERPV. Foto: @Josep_Barbera.
Indubtablement, Barcelona adopta un color especial cada 11 de setembre, que incentiva a fer-hi una volta i a passar la jornada a l’aire lliure esperant la mobilització de la tarda. Toni Terrones, veí de València ciutat, ha sortit a les vuit del matí, ha dinat amb la seva colla vora el Parc de la Ciutadella i ha anat cap a la manifestació al Passeig de Sant Joan. Anna Cruz, per la seva banda, ha decidit passar el matí al Fossar de les Moreres i, després de dinar, ha anat a la manifestació convocada per l’ANC i Òmnium. Després, s’ha desplaçat cap a la Plaça d’Urquinaona, lloc de sortida de la mobilització de l’esquerra independentista. Després, hi ha qui ha esgotat les últimes hores del dia amb els concerts musicals al Passeig Lluís Companys. Aprofitant el caràcter descentralitzat de la mobilització convocada per l’ANC i Òmnium, molts valencians han optat per recórrer menys quilòmetres i participar a Tarragona.
La notable presència de valencians contrasta amb el reflux que hi ha hagut a nivell general. Segons ha informat la Guàrdia Urbana, gairebé 1M de persones han sortit al carrer arreu del territori català –comptant les manifestacions de Barcelona, Lleida, Salt, Berga i Tarragona–, una xifra notablement per sota de la de l’any anterior, en què es van tocar els dos milions. “Veig un cert cansament. Són molts anys en una lluita i costa mantenir la societat mobilitzada”, assenyala Mauri, qui estén la davallada d’assistència als carrers a altres àmbits. “La mobilització ha caigut a tot arreu, en temes educatius i laborals també”, afirma, i considera que ve causat perquè “s’ha venut el missatge que des de les institucions es poden resoldre situacions i que no cal la lluita al carrer”.
“Venim perquè també ens considerem catalans”
Malgrat haver-se convertit en una manifestació unívocament independentista, és ben cert que la festa ha aplegat sensibilitats diverses que no tenen per què arribar a l’extrem de la separació amb l’estat. Només cal constatar que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i l’espai dels comuns, –és sabut que no comparteixen el full de ruta de JxSí i la CUP– han fet acte de presència a la mobilització convocada per l’ANC i Òmnium. “És cert que fa 15 anys els de l’estelada érem menys”, rememora Barberà, qui considera una “evolució positiva” que certa gent d’esquerres hagi canviat la bandera republicana espanyola per l’estelada. Barberà no creu que el missatge independentista de la jornada hagi desvirtuat la Diada: “Si anem a l’arrel, el component nacional és la reafirmació i quina reafirmació més clara que la lllibertat”. L’Eduard Garcia, veí de la Canyada, a l’Alcoià, ha assistit a la Diada de Catalunya des del 2001 i, malgrat el caire independentista que ha adoptat, “sempre ha estat de tots i totes”. “Però, es dóna un canvi de context provocat per l’Estat espanyol que ha accelerat el procés”. En la mateixa línia, Vicent Tortajada, qui fou regidor a Albalat dels Sorells, a l’Horta Nord, pel Bloc Nacionalista Valencià, raona que el fet que la gent hagi optat per agafar l’estelada és “conseqüència de la manera d’actuar de l’Estat espanyol”. “Venim perquè també ens considerem catalans”, ha dit, a La Veu, Terrones, qui ha afegit que, “afortunadament, cada vegada són més els que s’hi senten”.
Valencians a la manifestació de l’11S amb una senyera amb l’escut del Consell. Foto: laveupv.
El líder sindicalista, Vicent Mauri no amaga que des de l’STEPV assisteixen a la Diada per a “donar suport al procés engegat a Catalunya” i per a mostrar “fraternitat amb les seves libertats nacionals”. Assegura que, entre els afiliats, hi ha molta “pluralitat” i que, si bé no tothom és independentista, el que no es qüestiona és el dret a l’autodeterminació. Mauri ha explicat també la necessitat d’expressar la “solidaritat” amb els responsables polítics “encausats”. Al seu torn, Gisbert remarca que ACPV “no té un posicionament polític i menys per a Catalunya”. L’entitat, diu, no se sent “ni còmoda ni incòmoda” amb el missatge independentista, simplement “entén” que hi ha un poble que “reclama una sèrie de coses”. Això sí, Gisbert ha opinat que és necessari que hi hagi “diàleg” amb el govern espanyol perquè, en cas contrari, els problemes es “multipliquen”. En canvi, Josep Barberà, regidor republicà de cultura a Benicarló, deixa clar que des d’ERPV es dóna ple suport a la desconnexió de Catalunya de la resta de l’estat.
Benvinguts, però ignorats?
“Al País Valencià potser hi ha més vocació de treball cooperatiu que al Principat”, assenyala Mauri, preguntat pel grau d’integració a la resta de territoris que configuren els Països Catalans en el dia a dia de Catalunya. Tot i que els “processos, agendes polítiques i les realitats són diferents”, el sindicalista assegura que hi ha interès a “teixir ponts” amb entitats de la resta de pobles de parla catalana i que es treballa molt per la llengua, però reconeix que a Catalunya hi ha una “manca” d’informació del que passa al País Valencià. “I desinterès també”, afirma amb la boca petita. “Sempre és poc el missatge des del Principat”, confessa Barberà, tot i que agraeix que “se’ns tingui en compte” a la Diada. El cert és que, des que va néixer aquest any la Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans –que integren l’ANC, la Plataforma pel Dret a Decidir del PV i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca- està “creixent políticament la idea de Països Catalans”, diu Cruz. “Abans era quelcom lingüístic o cultural”, afegeix. Eduard Garcia agraeix que l’ANC pensi en el País Valencià però va més enllà: “Ha de ser el mateix País Valencià qui es faci notar”.
Al tram 44, la Bea Moran, el Cesc Sánchez i el Pau Maneja, barcelonins, no sabien que aquest espai estava dedicat als altres territoris de parla catalana. Tot i això, els sembla “perfecte” que vinguin si se senten còmodes amb la reivindicació. Maneja reconeix que el moment polític al País Valencià no li mereix un gran interès i que “realment, el moviment està a Catalunya”. Sanchez creu que “falta informació” perquè la ciutadania catalana, possiblement, té “una imatge que no és la real”, marcada per la llarga etapa de governs del Partit Popular.
Valencians al Tram 44. Foto: laveupv.
Uns metres més enllà de la iniciativa organitzada per l’ANC i Òmnium, com cada any, s’hi ha celebrat la manifestació unitària de l’esquerra independentista amb inici a la Plaça d’Urquinaona i amb punt d’arribada a la Plaça Comercial del Born. Allí, la gent valenciana –i de la resta de territoris de parla catalana– no només és benvinguda sinó que és totalment partícip de la proclama. “Entenem els Països Catalans com una sola nació”, assenyala un militant del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) a Barcelona, que prefereix mantenir el seu nom en l’anonimat. “L’esquerra independentista no és l’únic sector que ho entén així, però som els més arrelats a les tradicions i potser per això tenim més vincle i sintonia amb la resta de territoris dels PPCC”, ens explica. Considera que a nivell institucional, “s’ha volgut diferenciar Catalunya” perquè a l’Estat espanyol “també li ha interessat”.
“Diferents ritmes, un mateix objectiu”
“El poble català té un ritme; nosaltres, un altre, i les Illes, un altre. L’important és que hi hagi consciència de poble”, sentencia Vicent Devis, membre del PDaD i integrant a la llista de la CUP a Almàssera en les eleccions municipals del 24 de maig de l’any passat. Ho diu tot observant una gran pancarta que presideix la fila de valencians a la mobilització, on s’hi pot llegir: “Els Països Catalans, una nació en marxa. Diferents ritmes, un mateix objectiu”. Devis opina que Catalunya podrà “iniciar el camí sola, però no serà completa” fins que no s’assoleixi la independència de la resta de territoris. “Tots els passos que puguem fer per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans seran benvinguts”, remarca Barberà, conscient que per arribar a la ruptura hi ha moltes “fases” prèvies. Per exemple, un nou sistema de finançament o el corredor mediterrani. “L’espoli fiscal al País Valencià és brutal”, opina Mauri. Precisament, Barberà ubica el moment polític al PV a la reforma de l’Estatut a Catalunya. “La gent està encara en l’etapa de creure en la reforma d’Espanya, com abans va passar al Principat”, assegura el president d’ERPV.
Mentre el dret a decidir encara no és al tauler, gairebé un miler de valencians s’apropen a la València del nord a celebrar la seva Diada. “Tenim el desig que el procés a Catalunya ens esperoni”, diu Garcia, satisfet que el moviment independentista al País Valencià comenci a donar “senyals de vida”.
