Un estudi realitzat per CCOO PV sobre l’evolució en els últims anys de la indústria tèxtil i de la confecció apunta que entre 2008 i 2016 aquest sector ha perdut un 48,2% d’ocupació.
Segons afirma el Sindicat en un comunicat, “si valorem l’evolució global de les dades des d’abans de la crisi, es destaca un fort descens en vendes i, alhora, un increment considerable dels beneficis que, evidentment, s’ha donat per una retallada en les despeses”, ja que l’informe de CCOO PV mostra que aqueixa retallada “ha sigut suportada, fonamentalment, pels treballadors i les treballadores”.
El secretari general de CCOO PV, Paco Molina, denuncia que la rebaixa dels costos de producció haja afectat, quasi com a única mesura, a la mà d’obra: “Les plantilles s’han vist afectades per acomiadaments massius i per la depreciació dels seus salaris mitjançant desvinculacions del conveni col·lectiu, a més de per un increment de l’economia submergida”, manifesta.
Entre 2008 i 2016, s’ha perdut un 48,2% de l’ocupació, la qual cosa suposa que hi ha 12.270 persones menys ocupades en el sector, el 70,9% són homes i el 29,1% dones. Aquesta pèrdua d’ocupació ha repercutit més en el sexe femení, ja que ha afectat el 57,7% de les treballadores.
Planta tèxtil.
En 2014, comença una lleu recuperació de l’activitat i l’ocupació, que es posa de manifest en l’Enquesta Industrial i que és confirmada per l’Índex de Producció Industrial. El descens de treballadors en el sector es dóna al costat d’un increment de la productivitat, que apunta a una major càrrega de treball per persona. També hi ha hagut una considerable reducció d’empreses que han passat de 3.029 treballadors a 2.235, un 26,2% menys. Així i tot, el País Valencià aglutina el 15,2% del total d’empreses en l’Estat espanyol, la segona després de Catalunya.
Ja en 2007, el sector mostrava una baixa rendibilitat, amb un volum de beneficis total d’un poc més de tres milions d’euros, la qual cosa, amb prou faenes, suposava un 0,1% del valor de la producció, segons l’estudi. Entre 2008 i 2012, es dóna un fort descens de vendes i un ajust en despeses. En 2013, encara que continua aquest descens, s’obtenen beneficis de 24.964.000 euros, “amb la qual cosa es podria dir que el procés d’ajust de despeses està ja conclòs”, segons el sindicat. Encara que l’increment de vendes en 2014 eleva la rendibilitat a 30.070.000 euros, els beneficis tampoc no són elevats (1,6% del valor de la producció).
No és una crisi sectorial, sinó “fracassos de models de gestió i direcció”
Aquestes dades demostren que el tèxtil i la confecció ja arrossegaven la seua pròpia crisi, anterior a la crisi general de l’economia, iniciada en 2008.
El sindicat considera que no estem davant d’una crisi sectorial a l’ús, sinó davant de “fracassos de models de gestió i direcció que han afectat a les empreses individualment”. Ho atribueix, així mateix, a una falta de modernització i de pràctiques democràtiques en les empreses, per la qual cosa insisteix en la necessitat de donar una major participació als treballadors i treballadores.
