La Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià, formada per diferents entitats cíviques, professionals, educatives, culturals, sindicats i partits polítics, ha presentat, al claustre de la Nau (Universitat de València), el document Pels nostres drets lingüístics amb la intenció de demostrar la necessitat de la creació d’una llei d’igualtat lingüística, en la qual es contemple la regulació de la plena competència lingüística com a requisit per a accedir a qualsevol lloc de treball de la funció pública.
Aquest document es presentarà per registre d’entrada al govern valencià a l’espera d’una futura reunió. “Els valencians no podem esperar 30 anys més la modificació de lleis per a millorar la salut de la nostra llengua i la identitat com a poble”, ha manifestat el president d’Escola Valenciana Vicent Moreno.
Aquesta Plataforma, a través d’un comunicat, explica la necessitat de potenciar la llengua en l’àmbit de les administracions públiques com una mesura fonamental d’igualtat i respecte dels drets de la ciutadania; per això, s’ha consensuat aquest document, en el qual s’espigolen les mesures que caldria adoptar per a assolir la normalització del valencià.
Pel que fa a les propostes que es troben al document, hi ha, com a destacada, la introducció de la plena competència lingüística en totes les administracions públiques, perquè així s’evitarà que cap ciutadà se senta menyspreat i veja vulnerats els seus drets humans quan s’adrece en valencià a qualsevol persona treballadora de la funció pública. Perquè, tal com està ara la legislació, es vulneren constantment els drets lingüístics dels valencianoparlants i s’incompleix el marc jurídic reflectit en l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i l’article 19.1 de la llei 30/1984, de Mesures de Reforma de la Funció Pública –LMRFP–.
A més, a Pels nostres drets lingüístics, també s’explica que aquesta plena competència lingüística forma part de la qualitat del servei públic. D’aquesta manera, els treballadors han de demostrar que tenen la suficient capacitació per a realitzar el seu treball en qualsevol de les dues llengües oficials, de manera que aquesta competència es converteix en un requisit d’accés a les administracions públiques.
També s’especifica que, segons el càrrec o lloc de treball en la funció pública, les competències professionals varien. Per tant, caldrà establir una catalogació del nivell d’especialització i de coneixements tècnics i lingüístics proporcionats a les funcions professionals.
A més, també determinen, en aquest document, que totes les administracions radicades al País Valencià han d’atendre en valencià sense cap excepció, ja que és el ciutadà qui té el dret a escollir en quina llengua oficial s’adreça als poders públics emparat en l’article 3 de la Constitució espanyola. Per tant, també s’ha de garantir informació i formació necessària per a implantar el requisit lingüístic en comarques castellanoparlants.
Àmbit empresarial
Al document, també es parla que el valencià ha de marcar el segell de qualitat, ja que les empreses, organitzacions i entitats que ofereixen serveis a les administracions públiques valencianes haurien d’assumir la capacitació lingüística en els dos idiomes oficials per a la contractació de treballadors i treballadores i garantir-los la formació laboral permanent.
Concursos de trasllats
El document la Plataforma, a més, explica que el Govern valencià ha d’establir convenis amb l’Administració estatal perquè, a les bases dels concursos de trasllats en l’àmbit judicial, es valore i es puntue el coneixement de la llengua com a condició indispensable per a poder exercir la seua funció al País Valencià.
Ensenyament en valencià
Pel que fa al sector educatiu, aquest conglomerat d’entitats proposa, al document, que la catalogació dels llocs de treball docent i no docent estarà relacionada amb els programes d’ensenyament en valencià, amb la idea de generalitzar-los en tot el sistema educatiu valencià i, sobretot, en el sector de centres educatius concertats, i la supressió de les exempcions de l’ensenyament del valencià a les comarques castellanoparlants.
El president d’Escola Valenciana ha afegit que s’ha de convéncer els ciutadans de les comarques castellanoparlants que aprendre valencià “és positiu i que l’exempció no porta enlloc”.
La Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià està formada per les entitats Escola Valenciana, ACV Tirant, ACICOM, Ca Revolta, Castelló per la Llengua, Comissió 9 d’Octubre de Torrent, Confederació Gonzalo Anaya, FAPA València, Societat Coral El Micalet, Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV), Plataforma per la Llengua, Plataforma pel Dret a Decidir; pels sindicats A Contracorrent, BEA, CCOO PV, COS, Intersindical Valenciana, UGT PV, i pels partits polítics Els Verds del País Valencià, ERPV, EUPV, Guanyant Torrent, Podem i PSPV-PSOE.
