Sergi Durbà / València.
Estrenava Pelayo la nova temporada 2015-2016 com la xiqueta que pren la primera comunió, d’un blanc immaculat, celestial, amb quantioses millores en unes instal·lacions que rebia de bell nou uns aficionats expectants i amb ganes de retrobar-se amb l’última llar acollidora de la pilota a València capital. Cadires al llarg de l’escala, teles blanques pertot, nova il·luminació, energies renovades en un recinte que, a més a més, anunciava l’actual número u, Soro III, i l’última sensació dels trinquets, el jove Marc de Montserrat, espigat i brau, un pilotari que dia a dia es consolida entre l’elit d’aquest esport mil·lenari i amb elevades dosis de puresa i autenticitat. Tot a punt, doncs. I entre tanta novetat, els vells i coneguts aficionats, que omplien l’escala i part de les galeries. Ambient animat i retrobaments entre amics, converses efusives en la barra del bar i una lleugera olor a caliquenyo que la modernitat encara no ha pogut eradicar de la canxa esportiva en ús més antiga d’Europa. 1868.
La partida començava, com sempre, d’iguals a 15. Soro III i Jesús amb faixa roja. I Marc, Pere i Carlos amb faixa blava. I malgrat que les travesses cantaven rojos en un principi, a Pelayo, un trio sempre és més poderós que una parella, o almenys això sol dir la càtedra, més encara amb les galeries prohibides i la llotgeta de baix envidrada talment com un búnquer, visió panoràmica i privilegiada per als aficionats més fidels a l’antiga però remodelada catedral de l’escala i corda. Prompte, per això, la partida prenia color blau, amb un Marc estel·lar que si bé pareix patir amb les volees i els colps per davant, és un jugador exquisit en l’execució dels rebots i els caps d’escala. Un Marc, en aquest sentit, ben acompanyat per un Pere molt poderós i per un Carlos segur i efectiu en la seua posició de punter-feridor. En la contra, Soro, amb la cara ben alta i complidor, com sempre, un rest que cada dia se sacrifica pel bé de la pilota i que resta tot el que pot i més, ajudat en aquesta ocasió per un Jesús que no podia fer res davant l’allau de colps del trio. 60-35. Finalització magnífica de Marc amb un rebot a cap magnífic i impossible de tornar. I la setmana que ve més. Il·lusions renovades en un Pelayo que ja anuncia Puchol i Miguel per a la partida del pròxim dissabte dia 17. Va de bo. La temporada 2016-2017 ja roda per les muralles de Pelayo.
Clicant al següent enllaç podràs llegir tots els articles de La partida del dissabte.
