L’exalcaldessa de València, Rita Barberá, mantindrà el seu escó al Senat, però haurà de passar a formar part del Grup Mixt, ja que s’ha donat de baixa com a membre del PP després que el Suprem haja obert una causa contra ella pel cas Taula, el suposat blanqueig de capitals del PP a través de l’Ajuntament de València.
Ara compartirà escó, a les últimes files de l’hemicicle, amb 16 senadors de deu partits polítics: quatre de Convergència, tres de Ciutadans, dos de Compromís i un d’UPN, de Coalició Canària, Nova Canàries, l’Agrupació Socialista Gomera, l’Agrupació Herreña Independent, Fòrum i Bildu. Si es decideix a acudir al Senat, estrenarà la seua nova situació en el Ple del pròxim 27 de setembre.
Si continua amb l’escó, mantindrà l’aforament i el seu cas continuarà al Tribunal Suprem en comptes de tornar al jutjat de València, qui porta l’assumpte a hores d’ara. L’exalcaldessa no ha perdut l’aforamanet ni un dia des que va arribar al Senat, el juliol de 2015, ni tan sols amb la cambra dissolta en els dos períodes electorals que hi ha hagut des de llavors, perquè el PP l’ha mantingut en la Diputació Permanent. En la nova legislatura que va arrancar en juliol, es dóna la circumstància que aquest òrgan és l’únic que encara no s’ha constituït.
Barberá va arribar al Senat en el mes de juliol de l’any passat en perdre l’alcaldia de l’Ajuntament de València, després de les eleccions municipals de maig. Havia acabat una llarga carrera en la política local, amb 24 anys com a regidora de la seua ciutat, i en la qual va passar de ser “la millor alcaldessa d’Espanya”, segons va proclamar Mariano Rajoy el maig de 2015, a estar sota sospita de corrupció.
Durant l’any i mig transcorregut des d’aquella frase de Rajoy, la situació política de Rita Barberá s’ha complicat fins al punt que bona part del PP esperava que haguera dimitit ja per a evitar aquests mesos de comentaris i crítiques. I des que, ahir, el Suprem va obrir causa contra ella, a aquestes peticions de dimissió es va sumar la reclamació feta a Gènova perquè prenguera una decisió.
Rajoy s’ha pronunciat en poques ocasions sobre Rita Barberá en els últims mesos. En gener, va assegurar que l’exalcaldessa estava “absolutament neta” mentre que un jutge no diguera el contrari i en febrer va afegir que ella li havia assegurat la seua innocència. En març, demanava prudència i “ser justs” amb Barberá, contra la qual no hi havia cap causa. El president del PP va passar després al silenci i és l’actitud que ha mantingut des que ahir es va conèixer l’acte del Suprem.
L’aforament com a protecció?
Les Corts Valencianes van triar Rita Barberá senadora per designació autonòmica en juliol de 2015. El grup parlamentari popular la va situar només arribar com a presidenta de la Comissió Constitucional, un càrrec que va mantenir fins que es van dissoldre les Corts a l’octubre per la convocatòria de les eleccions generals de desembre.
També va ser inclosa llavors en la Diputació Permanent del Senat, l’òrgan que dóna continuïtat al Parlament quan està dissolt o en vacances i en el qual els partits solen situar els seus càrrecs més rellevants. Amb el canvi de legislatura, el gener d’enguany, el PP va tornar a fer-la membre d’aquest òrgan.
L’assumpte no haguera tingut transcendència de no haver-se vist, Barberá, implicada en el cas Taula. Els membres de la Diputació són els únics que mantenen l’aforament, condició que els impedeix ser jutjats per un altre tribunal que no siga el Suprem i prèvia aprovació, a més, per part del Senat d’un suplicatori, d’una retirada temporal d’aquest aforament.
L’oposició va interpretar llavors que el PP tractava de protegir Barberá, alguna cosa que els populars sempre han negat amb l’argument que si ha de ser jutjada, ho serà igualment. El cas és que tots els seus companys regidors de l’Ajuntament −amb l’excepció de l’independent Eusebio Monzó− es van veure investigats a València per un suposat blanqueig de capitals i van ser cridats a declarar, mentre que ella quedava al marge.
El jutjat que portava el cas, el d’Instrucció número 18 de València, va preguntar al Senat si Barberá efectivament era membre de la cambra i, rebuda la confirmació, va enviar al Tribunal Suprem la part relativa a l’exalcaldessa.
Les Corts es van dissoldre a l’abril perquè es van repetir les eleccions generals al juny i Barberá va mantenir l’aforament com a membre de la Diputació Permanent. Ahir, amb la XII legislatura ja en marxa, el Suprem obria causa contra l’exalcaldessa.
‘Jo no m’amague’
L’esclat del cas Taula va fer que Rita Barberá desapareguera del Senat en els primers compassos de la XI legislatura, però va reaparèixer quan van començar els plens, al març. Havia donat ja una roda de premsa defensant la seua innocència i en els passadissos de la cambra, envoltada d’un eixam de càmeres i periodistes, va proclamar: “No em vull amagar”.
La senadora va acudir a les quatre sessions plenàries d’aquesta curta legislatura i es va relacionar amb alguns companys del PP, però es va quedar a una evident distància de la majoria i de l’adreça del grup parlamentari.
Ara, en donar-se de baixa del PP, la senadora haurà de passar a formar part del Grup Mixt. Compartirà escons en les últimes files de l’hemicicle amb els senadors de Convergència, de Ciutadans, d’UPN, de Compromís, de Coalició Canària, Nova Canàries i Agrupació Herreña Independent, de Fòrum i de Bildu.
