El futur nou decret de plurilingüisme del País Valencià preveu eliminar les línies lingüístiques en castellà i en valencià per ser un sistema “que no ha funcionat i que segrega” i transformar-lo en un únic programa, anomenat Plurilingüe Dinàmic, que introdueix sis nivells de competència en llengües que van del Bàsic 1 a l’Avançat 2. Els centres educatius públics i concertats seran els que decidiran quin programa lingüístic apliquen i, d’acord amb ell, certificaran, al final de l’escolaritat, un coneixement d’anglès i valencià adquirits equivalent al marc de referència comuna.
Així ho han explicat el conseller d’Educació, Recerca, Cultura i Esport, Vicent Marzà, i el secretari autonòmic d’Educació, Miguel Soler, durant una trobada amb mitjans sobre l’esborrany del decret, que començarà a tractar-se aquesta setmana en les meses de negociació amb representants de la comunitat educativa.
Entre els canvis més significatius proposats per la Conselleria, destaca l’establiment d’un Programa Plurilingüe Dinàmic únic que compta amb la presència de les dues llengües cooficials i de l’anglès i amb sis nivells de concreció: Bàsic 1, Bàsic 2, Intermedi 1, Intermedi 2, Avançat 1 i Avançat 2.
D’aquesta manera, a Infantil i Primària, on hi havia un Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Castellà (PPEC) en què s’imparteix solament una àrea en valencià, els correspondrà el nivell Bàsic I, el mínim “i que és el del decret del Partit Popular”, ha remarcat Marzà, que ha apuntat que ara no hi ha cap centre que puga enquadrar-se en el nivell Avançat II.
A més, en el cas que el PPEC impartisca en valencià una assignatura com Ciències Socials o Naturals, s’assolirà el nivell Bàsic II i si ambdues es donen en la llengua autòctona es passa al nivell Intermedi I. L’Avançat I correspondria a l’actual Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià (PPEV).
D’aquesta forma, seran els centres els que determinaran, segons els seus recursos, objectius, entorn etc., si desitgen quedar-se amb el nivell que tenen −tots es troben com a mínim en el Bàsic I− o canviar a un programa superior (no es podrà retrocedir). En aquest cas, elaboraran una proposta que haurà de comptar amb la majoria de dos terços del consell escolar en el cas dels col·legis públics. Si els centres són privats, la decisió serà del titular una vegada escoltat el consell escolar.
En acabar l’escolaritat, se certificarà el nivell de competència dels alumnes de manera que, per exemple, acabar el Batxillerat amb un nivell Avançat significarà obtenir l’acreditació del B1 d’anglès i el C1 de valencià sense haver de sotmetre’s a un examen intern. Els centres educatius implementaran sistemes d’avaluació del sistema i també l’Administració podrà controlar el compliment i resultats.
La Conselleria insisteix que si un centre decideix incorporar-se a un programa plurilingüe determinat (Bàsic, Intermedi o Avançat) tots tres idiomes deuran treballar-se per abastar eixe nivell. Cap centre podrà acollir-se a una barreja de nivells. No podrà plantejar-se cap programa on un idioma es treballe per aconseguir el nivell avançat i altre per a un nivell bàsic.
“Ni ocurrències ni apriorismes polítics”
La intenció, ha subratllat el conseller, és eradicar la situació de què es parteix, que és un coneixement insuficient de l’anglès i “no òptim” del valencià, per crear “un programa de diferents nivells de concreció, que s’adapte a l’entorn de cada centre educatiu i que no imposa a ningú fer alguna cosa que ara no estava fent”. “No hi ha ocurrències ni apriorismes d’una aposta política determinada”, ha asseverat el titular d’Educació.
Una altra de les novetats serà la introducció d’un espai reservat, dins de l’horari lectiu, per treballar la Competència comunicativa oral, crucial perquè els estudiants puguen adquirir habilitats per expressar-se en la conversa.
El principal obstacle, segons es reconeix des de l’Administració, és la formació del professorat. Per açò, han assenyalat Marzà i Soler, està previst impulsar un “potent” pla dirigit als docents que contempla mesures com el Centre de Formació del Professorat en Multilingüisme, que se situarà a Alzira (València) i comptarà amb activitats específiques a les Escoles Oficials d’Idiomes i intercanvis de professors d’altres països.
Quant al calendari d’aplicació, el full de ruta és que en el curs 2017-2018 s’instaure en Infantil; en el 2018-19, en primer i segon de primària, i en el 2019-20, en tercer i quart. la generalització en Batxillerat i FP seria en 2023-24. Miguel Soler ha apuntat, sobre la possibilitat que un Consell d’un altre signe polític deixara sense efecte el sistema, que les coses que funcionen bé persisteixen en el temps “malgrat que canvie el Govern”.
Exempció lingüística
Als responsables de la Conselleria també se’ls ha inquirit per possibles reticències a modificar els plans lingüístics per part de col·legis privats concertats o zones castellanoparlants. Sobre aquest tema, han insistit que el futur decret deixa autonomia als centres, però s’han mostrat segurs que la majoria dels col·legis i les famílies volen millorar les competències dels estudiants. “I l’Administració el que farà és acompanyar-los”, ha dit Marzà.
Preguntats pel tema de l’exempció lingüística a centres de zones castellanoparlants, el secretari autonòmic Miguel Soler ha remarcat que el tema de l’exempció ve regulat per la LUEV i que de moment no està qüestionant-se eixa llei en cap cas. A més, ha recordat, que l’exempció es demana de manera individual per part de les famílies dels alumnes i no com a col·lectiu de centre, per la qual cosa el programa al qual estiga acollit el centre no variarà de forma col·lectiva.
