07.50 hores del matí. Estació del Nord de València. En les meues mans porte un bitllet del tren Regional Exprés que em durà fins al punt de eixida: Vinaròs. Amb ell pretenc iniciar el viatge de nord a sud del País Valencià en transport públic. A més, la meua intenció és fer-ho en menys de 24 hores. Hi serà possible? Moriré en l’intent? Hauran de rescatar-me els hòmens de Harrelson? La nostra benvolguda Renfe ens pega el primer colp al front amb la seua habitual ironia. “Exprés”. Agafaré un Regional Exprés que uneix València i Tortosa. Com assenyala la cinquena accepció del Diccionari Normatiu Valencià:
EXPRÉS5. adj. i m. FERROC. Que circula (un tren de viatgers) a una velocitat superior a la dels trens de rodalies i que para només en les estacions més importants del trajecte. Exemple: L’exprés acaba d’arribar a l’estació.
Recordeu: “Velocitat superior a la dels trens de rodalies”. En realitat no sé si m’he pujat a un comboi de Renfe o al tren de la bruixa. El vagó és a fosques. Ni un llum, ni un cartell, ni un empleat que em confirme la destinació. Entre el murmuri de les ombres nervioses dels que van pujant al tren es distingeix una veu: “No patiu, és el que va a Castelló, cada dia és una sorpresa”. Quan per fi es fa la llum, cinc minuts després, distingisc la figura tranquil·la i resignada de Pilar, que posa asseguda al seu seient per a les càmeres de La Veu.
Pilar, que agafa dos trens cada dia per a treballar a Vila-real,
ja s’ha acostumat als retards de les Rodalies de Renfe. Foto: E. Boix.
“Isc cada dia des d’Alfafar per anar a treballar a Vila-real. No et pots fer a la idea de la gent que utilitza les Rodalies. Aquest tren, de vegades, arriba a Castelló i es divideix el comboi per reubicar el passatge que segueix fins a Tortosa. El revisor ha d’avisar, un per un, tots els passatgers. Més d’una persona s’ha quedat abandonada a Castelló “, relata amb certa sorna. La indignació de Pilar brolla quan detalla el cost del seu bo mensual de Renfe per poder complir amb el seu treball: 128 euros.
Arranca la màquina amb 16 minuts de retard per una durada prevista de dues hores i huit minuts. Mal senyal. El Regional Exprés s’assembla més aviat a un descafeïnat. A l’altura de Roca-Cúper m’ha paregut veure el Toni Montoliu de Meliana passar davant amb un dels seus vistosos carruatges tirat per cavalls. A les 08.30 parem un quart d’hora a Massalfassar. Massa per al cos. Els minuts semblen durar 150 segons. Les converses pels mòbils delaten tedi i incertesa al passatge. A les 9 del matí creuem Puçol amb un retard acumulat de 40 minuts. Sí, Renfe ha emprat una hora i 10 minuts per a un trajecte en via fèrria de només 27 quilòmetres. Traiem la calculadora i descobrim amb horror que la velocitat mitjana del Regional Exprés en el primer tram és de 23 quilòmetres per hora.
Els passatgers esperen a fosques dins del Regional Exprés l’hora d’eixida. Foto: E. Boix.
Ens prenem un calmant i seguim. (L’autor d’aquest reportatge adverteix que l’ús de medicaments ha de ser sempre sota prescripció mèdica). A partir de Sagunt sembla que el tren s’anima, una sensació que no contagia entre els viatgers, que llueixen rostres idèntics als aficionats del València CF en la graderia de la Mar. Serà possible que perda el tren que ix de Vinaròs a les 11.22 hores? Moriré en l’intent de vertebrar el País Valencià?
El revisor m’assegura que arribaré a temps. “Les obres que causen el retard són entre Sagunt i València”. Com adverteix Renfe als seus cartells: “Amb motiu de les obres que l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries està realitzant al Corredor Mediterrani, els trens de Renfe Rodalies i Mitja Distància que uneixen València amb Barcelona i Saragossa podran veure afectats els seus horaris habituals”. Adif i la ruleta russa, una combinació nefasta per a la mobilitat dels valencians.
A les 10.43 hores, un servidor posa el peu a Vinaròs amb un retard de 45 minuts i la bateria del mòbil fosa. Un aperitiu revelador per al menú del dia: Vinaròs-Pilar de la Foradada.
L’autor del reportatge posa a l’estació de Vinaròs per donar fe de les seus peripècies. Foto: E. Boix.
-“Dimeee… Sí, estoy en Vingaroz (sic). Me he venido con unas amigas pero hemos tenido unos días muy nublados”. A l’andana 2, una dona andalusa espera el Talgo que la porte a l’estació sevillana de Santa Justa, mentre el seu acompanyant masculí afalaga el seu aspecte i la seua pamela.
Partim cap a la capital de la Plana amb una versió renovada del tren que va dissenyar als anys 40 Alejandro Goicoechea i va finançar José Luis Oriol. Un comboi “articulat i lleuger”, com ens van ensenyar a l’EGB, i que acumula un retard de 13 minuts des de la seua eixida a la barcelonina Estació de França. El passatge és completament diferent al de l’Exprés. Turistes de diferents latituds omplen el vagó, que presumeix de velocitats de fins a 200 quilòmetres per hora, pel·lícules subtitulades… i endolls per recarregar el mòbil! Així és el món dels contrastos i greuges de Renfe entre els habitants de Llarga Distància i Rodalies.
Arribada a Castelló
12.08 h. Arribe en poc més de mitja hora a la subterrània estació de Castelló des de Vinaròs amb els idèntics 13 minuts de retard. Sense cartells informatius i a les palpentes canvie d’andana per iniciar la tercera etapa del viatge: Castelló-València a Rodalies. Puge al vagó amb la mateixa incertesa que quan em vaig endinsar en el Exprés. No hi ha cartell, senyal ni cap empleat de Renfe que m’indique si aquest tren em portarà fins a l’Estació del Nord. Almenys hi ha llum. Només els moviments rutinaris del seu passatge habitual em confirmen que és el tren correcte. Tampoc hi ha una altra opció, la resta de vies estan nues.
Tot just un segon després de presentar-me com a periodista, el vagó es converteix en una improvisada teràpia de grup. Laura, una jove que havia viatjat també en el Regional Exprés de les 07.50 hores, es desfoga davant les preguntes de La Veu.
“Fixa’t que un company que anava en el que eixia després des de València, a les 08.15 h., ha arribat abans que jo”, relata amb un gest de sorpresa. És que Renfe ha redreçat la curvatura de la relació espai-temps? Per on ens ha avançat el comboi posterior? On queden aquells exercicis escolars de “Si Juanito agafa un tren a les 9 i triga una hora…”? Què has fet Doc?
Que no s’estenga el pànic. Laura ens dóna una senzilla explicació. En un món on les gasolineres venen pa acabat de fer, la companyia ferroviària Renfe ofereix serveis d’autobús —dos per cada sentit— en alguns trajectes de la línia C6 entre València i Castelló, per tal de sortejar les incidències del futur succedani del Corredor Mediterrani. Així doncs, tot i les obres a l’A-7 entre la Vall d’Uixó i Nules, el presumpte tren de les 08.15 va arribar abans que el de les 07.50. A qui matina, Renfe no l’ajuda.
Però tota solució alternativa té la seua trampa. Una estudiant de la UJI s’uneix a la teràpia de grup. “El problema d’anar per carretera amb Renfe és que si els autocars arriben plens al Cabanyal et quedes tirat i has d’agafar el següent”, es lamenta.
Laura ens mostra el document signat per Renfe que certifica el retard de 47 minuts,
entre València i Castelló, del Regional Exprés de les 07.50 h. Foto: E. Boix.
Laura aporta al debat un document: la justificació de demora de la Direcció de Viatgers Urbans i Interurbans de la Gerència de Llevant (sic) de Renfe. Un paper on els empleats confessen per escrit la ineptitud de Renfe i certifiquen els retards dels soferts viatgers, davant les seues empreses, facultats o tribunals. “Els fan com xurros i no et donen cap pega. Ja ni emplenen si la causa ha estat per avaria o supressió del tren. Els hi dóna igual”.
La somnolència s’estén entre el passatge. Un passatger encorbatat i desesperat estira les cames. Ningú somriu. Sembla un duel pel temps perdut. O potser un viacrucis per absolutament totes les estacions del mapa ferroviari. L’ocupació augmenta segons ens aproximem a València. La parada de gairebé 15 minuts a Sagunt no sorprèn ningú. Els passatgers som ànimes en pena en mans de Renfe. Almenys, el vagó és net, modern i la temperatura ambiental és l’adequada. Un simple cop d’ull a la Wikipedia delata que l’Estació del Nord, per exemple, va rebre el 2010 “més de 14 milions de passatgers, dels quals més de 11 milions es corresponien amb els seus serveis de Rodalies”. Són milers de viatgers desencantats i colpejats cada dia per la ineficàcia del gestor ferroviari. Indignant.
Els rostres dels viatgers delaten el calvari que suposa viatjar en Rodalies
entre València i Castelló. Foto: E. Boix.
A les 14.07 hores fa la seua entrada a les andanes de l’Estació del Nord el comboi de Rodalies amb només 8 minuts de retard. Quasi un miracle i no és dijous. Quina pel·lícula faria Berlanga de les nostres penúries ferroviàries? Renfe m’ha deixat les vèrtebres desencaixades en aquesta primera fase del meu vertebrador viatge pel País Valencià. He aconseguit arribar des de Vinaròs a València i he hagut d’assaborir les diferents textures i sabors que Renfe ens hi ofereix. Però queda un pòsit d’amargor.
A les 14.50 reprendré el viatge amb destinació final a Pilar de la Foradada. Mentre arriba l’hora busque un refrigeri lleuger i ràpid entre els racons de la quasi centenària estació de Demetrio Ribes. Et convide al fet que comparteixes les teues experiències ferroviàries a la secció de comentaris.
Reportatge publicat el diumenge 24 de setembre.
(Continuarà).
