La ‘Mostra’, més viva que mai

La Mostra Viva del Mediterrani, que se celebrarà del 7 al 16 d’octubre, augmentarà la seua oferta d’activitats –pretén causar una “bulímia cultural”– amb més de 80 pel·lícules, 60 músics i multitud de propostes multidisciplinàries que reflexionaran sobre la cultura i els conflictes del Mediterrani. Així mateix, el certamen augmenta significativament la seua dotació pressupostària, en passar de 30.000 a 100.000 euros, i comença la seua expansió a altres punts de la demarcació amb un cicle en la localitat d’Ontinyent.

La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, ha assegurat que la Generalitat dóna suport en aquesta ocasió amb “tota l’artilleria” a nivell econòmic i humà, mentre que els organitzadors de la Mostra han insistit que “les limitacions econòmiques són reals” i que es tracta d’un any “de transició”.

El pressupost ha augmentat des dels 30.000 euros de l’edició anterior als 100.000 d’aquesta ocasió, que aporten entre la Generalitat, amb 60.000 euros; l’Ajuntament, amb 20.000; la Fundació ACM (Assemblea de Ciutadans i Ciutadanes del Mediterrani), amb 10.000, i la Diputació de València i organitzacions privades.

Així ho han manifestat en la presentació del festival en el Centre Cultural La Nau el vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València (UV), Antonio Ariño; la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga; la regidora de Cultura en l’Ajuntament de València, Glòria Tello, i els membres de l’Associació Mostra Viva Cinema del Mediterrani Vicent Tamarit, com a president de l’associació; Giovanna Ribes i Maite Ibáñez, com a vicepresidents; i Vicent Garcés, president d’honor del col·lectiu.

Aquesta quarta edició de Mostra Viva, que presenta un cartell cedit per Javier Mariscal i el lema del qual és ‘Cultura i conflictes en el Mediterrani’, ha incrementat l’organització d’activitats i els espais on tindrà lloc, que aconseguiran els 11, amb La Nau com a seu principal i amb llocs com el MuVIM, l’IVAM, el Palau de la Música, el monestir de San Miguel dels Reis o la Fàbrica de Gel, entre d’altres.

Així mateix, hi ha programats 88 films –69 llargs i 19 curts–, dels quals 46 són espanyols, dels quals 21 produïts al País Valencià i 27 dirigits per dones; quatre concerts amb l’assistència de 63 músics; 30 artistes de circ i sis narradors orals; quatre exposicions amb la participació de 23 artistes visuals i 20 experts que integraran els debats. L’entrada a totes les activitats és lliure i limitada a la capacitat de les diferents seus.

Tamarit ha explicat que la programació està “molt bolcada” amb el cinema del País Valencià, ja que al voltant del 20 per cent de les pel·lícules són valencianes i en tots els cicles hi ha almenys una representació local.

‘No sols cinema’

La vicepresidenta de l’organització, Maite Ibáñez, ha assenyalat que aquesta edició de la Mostra Viva no compta únicament amb cinema, ja que també hi ha propostes vinculades a la literatura, la música, l’escena, les arts plàstiques i l’educació artística. L’objectiu del certamen, ha dit Vicent Tamarit, és “que la ciutadania prenga consciència” sobre el drama dels refugiats, que “a voltes” el fa “plorar”. “Que València siga un far del Mediterrani”, ha afirmat.

Sobre el programa, Giovanna Ribes ha comentat que es dedicarà un cicle homenatge al cineasta Enrique Navarro; un altre a Ettore Scola; un de cinema musical, amb una mirada al Sàhara, Palestina i Kurdistan; Cineastes Mediterranis, amb aquest mar reflectit des del punt de vista de gènere; la radionovel·la ‘L’últim lleó’ de Blasco Ibáñez, o els films premiats amb els Lux del Parlament Europeu, entre d’altres.

Ibáñez, a més, ha indicat que se celebraran quatre jornades de música amb tres concerts nocturns en el Palau de la Música i un de matinal en La Nau; les propostes d’escena es concentraran en el MuVIM i estaran centrades en el llenguatge universal i mediterrani i el de circ, amb tallers de circ familiars i l’actuació del Circ d’Elefant, que elabora teatre social o en l’apartat de narració oral, amb conta contes, una taula redona i un debat.

També una representació sobre el drama dels refugiats en La Fàbrica de Gel a càrrec del grup de CEAR (Comitè Espanyol d’Ajuda al Refugiat); en arts visuals, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València (UPV), l’exposició col·lectiva i multidisciplinari ‘Mar de Murs’, com “un lloc per a reflexionar”, o una videoprojecció amb textos de Cavafis i Lluís Vives sobre la pau i la guerra.

Es duran a terme també tres exposicions de fotografia; activitats sobre inclusió i interculturalitat a través del cinema per a estudiants de primària, secundària i batxillerat entre setmana i el cap de setmana per a famílies, i debats entre artistes i ciutadans o amb la participació de refugiats.

D’altra banda, el festival eixirà per primera vegada de la ciutat de València cap a les comarques de la demarcació amb un cicle de cinema a Ontinyent que serà el començament d’una iniciativa que pretenen “que s’estenga”, segons Tamarit.

Durant el seu discurs, Amoraga ha volgut expressar el seu agraïment “al moviment ciutadà que va resistir i ha esperat a les institucions” i ha destacat que la Generalitat dóna suport “amb tota l’artilleria” a aquest certamen que, ha afegit, “ajuda els valencians a alçar la llosa reputacional”.

Per la seua banda, Tello ha afirmat que “venim del postdeclivi” ja que “la cultura ha estat especialment castigada”, segons l’edil. A més, ha manifestat: “L’Ajuntament creu que València necessita una Mostra i sempre estarem ací”.

Ariño ha defensat que en aquesta edició s’ha produït un “salt qualitatiu en el que ja era una gran Mostra” ja que han comptat amb “més capacitat de maniobra”, ha continuat, gràcies al suport de la Generalitat i el consistori. Garcés, així mateix, ha destacat que “les limitacions econòmiques són reals” i que les han cobert “amb treball i perspectiva de futur” en un any “de transició”. “L’any que ve esperem una millor potencialitat econòmica”, ha subratllat.