EP / València.
El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha defensat el nou decret de plurilingüisme que proposa la Conselleria d’Educació perquè suposa “un avanç molt positiu perquè els xiquets sàpiguen tres llengües”, el castellà, el valencià i l’anglès. “Ara bé −ha advertit− si hi ha persones i partits polítics que volen continuar utilitzant la llengua per a la confrontació, solament els demane una mica de responsabilitat, que deixen de grapejar el conflicte lingüístic perquè ací no existeix”.
Així ho ha asseverat el cap del Consell en declaracions als mitjans de comunicació en l’acte de celebració del Dia Internacional de les Llengües. “No tothom sap anglès, fins ara hem fracassat i aquest decret és un avanç considerable que, a més, es fa de forma dialogada. Espere que al final es puga arribar a un gran consens en la comunitat educativa”, ha postil·lat.
Per la seua banda, el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, ha sigut preguntat per les crítiques rebudes per l’esborrany del decret i, en concret, ha negat que es discrimine les zones castellanoparlants. “No es canvia res respecte del que hi ha ara, sinó que el que fem és arribar a més gent. Tindran com a mínim el mateix nivell que tenien fins ara i d’ací cap a davant. Estem parlant d’un decret de plurilingüisme i si algú té alguna cosa en contra del valencià, que ho diga; si algú té alguna cosa en contra de l’anglès, que ho diga, perquè el que nosaltres volem és que s’aprenguen les tres llengües, i han d’aprendre’s en paral·lel”, ha reptat.
Vicent Marzà. Foto: GVA.
Situació “minoritzada”
En aquest sentit, ha remarcat que les llengües que ara no s’estan aprenent de forma adequada són el valencià i l’anglès i, per tant, “cal fer més hores en valencià i anglès perquè s’aprenguen les tres llengües”. Ací ha fet notar que el valencià es troba en una situació “minoritzada” malgrat ser una llengua pròpia del nostre territori i oficial, per la qual cosa cal fer “una sèrie de polítiques per a promocionar-la”.
“No trobareu ningú que acabe l’escolaritat i no sàpiga castellà; no obstant açò trobareu milers que no saben anglès o valencià, quan és una llengua pròpia i cooficial i en teoria tothom la vol”, ha sentenciat.
Ambiciós i realista
Interrogat per què els diria als votants de Compromís −formació de la qual procedeix el conseller− que esperaven un decret més ambiciós, Marzà ha afirmat que ho és: “És ambiciós perquè el que arreplega el nostre programa està, però també és un decret realista, un ha de saber que ha d’acompanyar en els aprenentatges i que a ningú li faràs parlar una llengua confrontant-se a ella”.
“L’objectiu del decret −ha prosseguit− és molt clar: superar un estadi en el qual estàvem fins ara, en el qual hi havia una barrera que segregava els xiquets en l’aprenentatge, en castellà o en valencià; nosaltres pensem que l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües ha de ser cohesionat i que s’ha de fer partint de la realitat i dirigint-nos cap als objectius més òptims”.
