Albert Acín / Barcelona.
“És un dia de molt de telèfon”, ha afirmat el president Ximo Puig quan li ha sonat el mòbil una vegada ja començat l’acte. El líder valencià, que ha assistit a un col·loqui organitzat pel Cercle d’Economia a Barcelona, feia així referència a la crisi interna del PSOE després dels mals resultats de les eleccions basques i gallegues. Sens dubte, el tema polític del dia.
En declaracions als mitjans, tot just abans de començar l’acte, Puig ha rebutjat la proposta de congrés i primàries presentada ahir pel secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. El president ha demanat que es prioritze, que s’avantpose l’interès general als interessos partidistes. “Primer s’ha de resoldre la paràlisi política i, després, el futur de la socialdemocràcia a Espanya”, ha assegurat. El president s’ha posicionat amb les tesis d’altres federacions socialistes, com l’andalusa, i ha obert un poc més l’escletxa al si del partit.
No obstant això, Puig no s’ha volgut situar al costat de Susana Díaz. “No coincidisc plenament amb cap dels dos», ha explicat, i ha recordat que el futur del partit “no és nominalista”, és a dir, no depèn d’una sola persona. Amb tot, el president ha volgut marcar perfil propi i allunyar-se de l’apel·latiu “susanista” en què el situa un important sector de l’opinió pública. “Tinc criteri propi”, ha remarcat amb un to contundent però alhora amable. I així ho ha demostrat al llarg del col·loqui.
Puig s’ha assegut just al costat d’Anton Costas, president del Cercle d’Economia. Des del primer moment, hi ha hagut sintonia. Una sintonia semblant a la que es va poder veure fa uns dies en la trobada de Puig amb el seu homòleg català, Carles Puigdemont. La visita del president valencià a Barcelona s’ha d’entendre, doncs, com la segona part de la represa de relacions entre el País Valencià i Catalunya.
La sintonia entre ambdues institucions s’ha demostrat al llarg de l’acte, en gran mesura, amb les reiterades reivindicacions de Puig en matèria de finançament i inversions. Aquest reclam, que el president ha qualificat de “problema valencià”, és fàcilment identificable amb les peticions que històricament s’han fet des de la política catalana i que des de fa cinc anys han derivat en el procés independentista.
En aquest sentit, Puig no ha amagat l’entesa entre el País Valencià i Catalunya, sinó tot al contrari: ha subratllat la importància de restablir els ponts trencats durant dècades i els efectes negatius que aquest distanciament ha tingut en les dues economies: “Els valencians i els catalans ho hem pagat molt car”, ha assegurat. Les paraules de Puig poden interpretar-se com un missatge directe a la líder del PPCV, Isabel Bonig, qui li va retreure aquesta setmana que s’hagués reunit amb “els que volen trencar Espanya”. Puig ha tensat encara més la seua tensa relació amb la dreta valenciana amb un recull de greuges al País Valencià que apuntaven clarament al govern de Rajoy.
Però, a quins greuges s’ha referit? Ha apuntat cap a l’espoli fiscal, el qual situa en els 1.480 milions d’euros, però sobretot al corredor mediterrani, que ja acumula diversos retards i que ja mira a l’horitzó del 2030. “És absolutament incomprensible que, en el país europeu que més ha invertit en l’alta velocitat, entre la segona i la tercera ciutat, cap AVE”, ha assegurat amb un posat seriós. Com a causes d’aquest problema, ha apuntat a una concepció centralista de l’Estat, gestada des de Madrid, un discurs que ha agradat, i molt, al públic català que assistia a la conferència. “És una gran incoherència”, ha sentenciat.
Acte seguit, ha aparegut el problema territorial. Costas li ha preguntat quina solució veu al conflicte polític entre Catalunya i Espanya i Puig no ha vacil·lat, s’ha mostrat convençut: “Resoldre la crisi territorial és urgent per a Catalunya, però també per a Espanya”, ha dit. Per això, ha apuntat que, a més que reformar el model de finançament, s’ha de “refundar” l’Estat de les autonomies. El seu model és el federal, ja que creu que així s’evitarien les subordinacions que hi ha entre el govern central i les autonomies. I com s’hauria de fer? Segons Puig, la resposta és el diàleg i la negocació. “Pactar no és trair. Tornem al començament”, ha apel·lat el president, que ha aprofitat per recordar que ell no és favorable a un procés d’independència a Catalunya.
La solució és, doncs, el pacte. Un pacte ara mateix complex per la situació política espanyola. “Estem en una campanya electoral permanent”, s’ha lamentat, i ha apuntat a la incapacitat dels partits per a arribar a un acord. Puig tornava d’aquesta manera al principi del col·loqui: a la crisi del PSOE, als nou mesos de govern en funcions, a l’absència d’acció de govern… Una situació que sembla concloure en unes terceres eleccions i en què, segons ell, els partits hauran de trobar una solució a mitjà termini per a facilitar l’elecció del president del Govern espanyol.
La realitat és que mentre no hi haja cap tipus d’acord, la paràlisi política impedirà posar remei a qüestions tan importants per al País Valencià com la reforma constitucional, el corredor mediterrani o el model de finançament, entre d’altres qüestions pendents. Així ho ha constatat Puig, que no s’ha quedat quiet i ha aprofitat el temps d’incertesa per a tendir una mà a Catalunya. Fins i tot hui, un dia en què el PSOE podria haver estat perfectament la seua prioritat.
