En el que va d’any, s’han reproduït en l’Albufera de València 37 espècies d’aus dependents de l’aigua, segons fonts de la Generalitat Valenciana. Algunes d’aquestes aus, els requeriments ecològics de les quals els permeten ser utilitzades com a indicadores de qualitat de l’aigua, han aconseguit les millors xifres dels últims anys com és el cas del sivert i la fotja vulgar,
Les zones humides artificials del Tancat de la Pipa i Tancat de Milia són en l’actualitat els espais que acullen un nombre més gran de parelles d’aquestes espècies.
Els tancats són antics camps d’arròs transformats en hàbitats d’aigua dolça típics del parc Natural de l’Albufera amb caràcter d’àrea de reserva. Amb les seues 40 hectàrees, el Tancat de la Pipa ha albergat el 60% de les parelles de fotja vulgar de tot l’Albufera.
Tancats a l’Albufera.
Aquestes dades són fruit del seguiment intensiu de les aus reproductores nidificants, efectuat entre abril i juliol, per l’Oficina de Gestió Tècnica del Parc, dependent de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, en col·laboració amb tècnics de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEU/BirdLife) i amb el suport del Servei Devesa-Albufera de l’Ajuntament de València.
Garseta gran, ascle i fotja moruna al tancat de la Pipa
Aquests tancats públics dedicats a la conservació d’hàbitats naturals són rics en aigua de bona qualitat, gràcies als processos de depuració basats en la circulació a través de vegetació autòctona. Per això, espècies com l’ascle i la fotja moruna, catalogades entre les quals corren perill d’extinció a l’Estat espanyol, han triat el Tancat de la Pipa com a únic lloc de reproducció en tot el parc.
Es tracta, així mateix, d’hàbitats propicis a l’alimentació d’espècies que, com la garseta gran, ha nidificat per primera vegada en l’Albufera. Ho ha fet en un senillar annex al Tancat de la Pipa, on els adults s’han alimentat durant el període de nidificació.
Creixement de la vegetació submergida
D’altra banda, el desenvolupament de la vegetació submergida -el major en temps recents- que ha experimentat el llac de l’Albufera durant els mesos d’abril i maig, reflecteix una millora de l’ecosistema aquàtic que no es produïa des dels anys 60, quan la vegetació cobria gran part del llac. El seu bon estat ecològic ha permès que s’hagen reproduït en el llac fins a nou parelles de sivert, xifra no registrada des de fa més d’una dècada.
Catalogades ambdós com vulnerables en el Catàleg Valencià de Fauna Amenaçada, també mostren una tendència estable o en augment l’oroval i l’agró roig. Un total de 76 parelles d’aquesta última han nidificat en l’Albufera en 2016, xifra desconeguda des de finals dels anys 80.
Aus en el tancat de Milia.
Amb aquestes dades “encoratjadores” en la mà, el secretari autonòmic de Medi Ambient, Julià Álvaro, adverteix que és necessari continuar treballant en la millora de l’estat dels ecosistemes i de la qualitat de les aigües, per a aconseguir els nivells d’aus reproductores existents antigament en el PN de l’Albufera.
Quant a dades que no són tan positives, la colònia d’agrons es manté en xifres semblants als últims quatre anys, encara que havent perdut un 39 % del nombre de parelles respecte al 2011. A més, tant l’agró blau (278 parelles) i garseta comuna (909 parelles), són les espècies que mostren un descens de la població reproductora i, al mateix temps, una alimentació més restringida als arrossars, ja que depèn de peixos i carranc roig. Els resultats posen de manifest l’estreta relació entre l’agricultura i la conservació de la biodiversitat.
A causa de la seua íntima relació amb els ecosistemes, les aus, apunta Julià Álvaro, són fidels indicadors del seu estat de salut. Per això, afig, el seguiment a llarg termini, junt amb estudis detallats sobre els aspectes que afecten la reproducció d’aquestes espècies, representa una “ferramenta fonamental” per a identificar amenaces i mesures de gestió i conservació adequades sobre les poblacions d’aus.
