Sergi Tarín / València.
Són les 12.30h del diumenge 25 de setembre i un parell d’agents de la Policia Local recorren les parades apressant els venedors: “En punt ho volem tot arreplegat!”. El mercat de València, al pàrquing del camp de Mestalla, és un recinte obert envoltat de tanques amb una única entrada i eixida per l’avinguda de Suècia. Un cartell explicita que el mercat ha de quedar buit a les 13.00h, una hora abans de l’habitual. Això ha format una llarga cua de clients als qui no deixen entrar. “Ens tenen tancats com pollastres!”, protesta Tomás, antiquari, quan la policia li barra el pas. “Van buscant el problema a la gent que es vol buscar la vida”. “A les dos el servici de neteja ha d’entrar perquè està contractat de dos a quatre”, intervé un policia.
A dins, el malestar s’ha convertit en una remor sorda de murmuris. Ana i Argentina recullen, en caixes, les desenes d’objectes que durant la setmana han collit per contenidors del fem. Tot esdevé una sociologia fragmentada del consumisme amb una certa nostàlgia desnonada. Hi ha carregadors de mòbil, vídeojocs desfasats, ulleres velles i un grup de peluixos que somriuen tristament. Tot a tarifa plana d’un euro. Un degoteig que ha deixat en les butxaques una vintena de monedes. 10€ per a cadascuna per passar la setmana. I això inclou l’alimentació de fills i néts.
A prop, una dona fa escarafalls davant la mirada agra d’un policia. “Ací no miren si tens o no fills”, lamenta la venedora, que prefereix no identificar-se. “De vegades guanye 20€, però hui ni 10€, ja que quan comences a vendre és quan et fan fora”. És una queixa comuna. Ho diu Antonio, que ven coixins. I Ángel, amb una catifa de peces d’ordinador als peus. O Alfonso, el Agüita, que exhibeix amb ironia no buscada un exemplar de la Bíblia i un manual de test psicotècnic per a cossos i forces de seguretat. “Entre les dotze i les dos és quan més venda hi ha”, explica Tomás. “Els diumenges la gent no matina i baixa tard a fer la volta per les parades”. “Amic, què és l’hora!”, li urgeix un uniformat assenyalant el rellotge.
Les presses, i algunes amenaces de sanció, converteixen l’espai en un caos de crits i furgonetes. Algunes mercaderies abandonades cruixen sota les rodes i el diàleg de les botzines precedeix la discussió entre conductors embossats. Uns altres empenten carros de supermercats plens de bosses. És el cas de dues dones llatinoamericanes, mare i filla, que venen de Marxalenes, a uns quatre quilòmetres de distància. “Haurem fet uns 10€. Les hores finals són les millors. D’haver-nos quedat, ens enduríem uns 30 o 35€”, asseguren.
A l’Ajuntament no encerten amb la raó del desallotjament. Des de la regidoria de Comerç apunten cap a fora: “És cosa de Policia i Neteja”. I a la de Qualitat Ambiental miren a la Policia: “Ens diuen que tallaren l’accés perquè van veure que l’aforament se superava”. Un argument no confirmat per la Policia, que al tancament d’aquesta edició encara no havia satisfet els requeriments de La Veu. En tot cas, no és la primera volta que es retalla l’horari del mercat. L’espai és de titularitat pública i està cedit al València C.F., que l’utilitza com a esplanada d’aficionats i pàrquing de cotxes d’alta gamma durant els partits. En tot cas, un lloc compartit, ja que a finals dels noranta aquest mercat es traslladà des de l’enclavament històric a la plaça de Nàpols i Sicília després d’una breu estada als jardins de la biblioteca del carrer Hospital.
Una convivència problemàtica quan la Lliga de Futbol començà a assignar partits diumenges de matí o a les 16.00h. El 24 d’abril del 2013, el València-Osasuna passà a dissabte per a no modificar el mercat. Però el 14 de febrer del 2015 el València-Leganés fou qui desplaçà el vell soc a dissabte. El Partit Popular llavors va prioritzar el club i l’actual govern municipal ha mantingut la relació, però cobrant-li 43.000€ en taxes per estacionament, un impost del qual estava exempt amb el PP. Aquest diumenge el València jugarà a les 12.00h amb l’Atlètic de Madrid i el mercat se celebrarà dissabte. “¿Qui ha de vindre un matí que per a molts és laborable? ¿I com sap la gent que s’ha canviat el dia?”, replica Tomàs, qui sentencia: “Molts no anirem a vendre; no compensa”.
Un fet que des de l’Ajuntament relativitzen i diuen que els dies de futbol diumenge al matí són pocs. Però, segons els venedors, també cal afegir els partits a les 16.00h, ja que el pàrquing ha de quedar totalment buit entre tres i quatre hores abans, amb la qual cosa els desallotgen cap a les 12.00h. I, fins i tot, alguns partits de les 18.00h, amb l’argument de la seguretat per risc de baralles entre aficions, han propiciat que el mercat també cloga molt abans. Una situació a la qual s’afegeix que, prompte, s’iniciaran les obres de l’hotel dels Jesuïtes al solar de l’avinguda Aragó que abans ocupava un edifici municipal. I això afectarà, i molt, la contornada. Una conjunció d’elements que ha posat l’equip de govern a la recerca d’un nou emplaçament.
Pedro Martorell té 70 anys, dels quals la meitat són a la parada reparant i venent ràdios antigues. “Represente uns 120 venedors”, desplega un grapat de fulls firmats amb el segell d’UVARVAL: Agrupació d’Unió de Venedors d’Amics del Rastre. Dimarts passat va seure a taula amb Carlos Galiana, regidor de Comerç. “Poc hem avançat, esperava més concreció”, manifesta. Per una banda, hi havia la proposta dels venedors per traslladar-se al pàrquing de Tarongers. “És inviable”, sostenen des de la regidoria, ja que la Universitat de València “exigeix un lloguer i que l’espai estiga lliure si és que un diumenge el necessiten”. D’altra banda, les alternatives del Consistori no agraden els venedors. “Pel Port, no sé quina zona, per l’hotel de les Arenes, a Benicalap i a Malilla”, enumera Martorell, qui reclama “un lloc cèntric, ben comunicat, amb ombra, a l’aire lliure i on es puga aparcar”. Des de Comerç destaquen que, a Patrimoni, estan buscant “un terreny municipal adient a aquestes pretensions, tot i que no és fàcil”. I tampoc no es plantegen que el mercat torne als carrers del centre, com als huitanta i a imitació del que hi ha a Madrid, que s’ha convertit en un reclam turístic de primer ordre. “Allà hi ha una tradició històrica que no és comparable; és un altre tipus de producte i no veiem la possibilitat”, justifiquen des de la regidoria.
“Açò està molt verd. Vostè no ho veurà perquè és jove, però jo no hi crec”, lamenta Martorell, qui a voltes sent que l’antic mercat “s’ha convertit en un gra en no sé quina part del cos de l’Ajuntament”. I, mentrestant, demana que es respecten els horaris i que si el València juga a les 16.00h, “puguem estar almenys fins les 13.00h. Amb tres hores no hi ha temps suficient per condicionar l’espai?”. I finalitza amb una reivindicació de respecte gremial: “Si el futbol és un esdeveniment social, el mercat no ho és menys”.
