MAP / València.
La importància de la societat civil per tal de congregar aspiracions i anhels comuns a tots els ciutadans va quedar palesa ahir a la vesprada en l’acte celebrat per l’Associació de Juristes Valencians al centre cultural Bancaixa del cap i casal.
No recordem cap iniciativa, manifestació o reivindicació que fóra capaç de conjurar representants polítics d’esquerres, nacionalistes, regionalistes i conservadors, la qual cosa ens convida a una reflexió que hem de compartir: els partits polítics i la política com a concepte no ho ha fet mai, la societat civil sí. Així doncs, caldrà prendre nota per si algú encara no sap per on vénen els moviments que poden canviar o qüestionar sistemes.
Al marge d’observacions més tàctiques i primes, cal fer el relat que presenciàrem ahir. Pràcticament tots els partits polítics valencians, mitjançant regidors i alcaldes representants dels més de 140 municipis signants del manifest, a més de consellers, secretaris autonòmics i el president de les Corts, assistiren ahir a una demanda històrica pel que fa a la iniciativa impulsada per l’Associació de Juristes Valencians.
Recordem que dita Associació, amb un recorregut de poc més de tres anys, encetà una iniciativa en defensa del dret civil valencià en forma de mocions enviades a tots els ajuntaments del país i en contra de les dues sentències del Tribunal Constitucional contra la Llei d’Unions de Fet i contra la de Règim Econòmic Matrimonial Valencià, al temps que qüestionen ‘de facto’, el dret reconegut de forma unànime per tots els partits polítics valencians en la darrera reforma de l’estatut d’autonomia de 2006.
Segons Juan Añó, un dels màxims impulsors de la iniciativa i membre de l’associació, “per què, si som una comunitat històrica, segons reconeix la pròpia constitució, en tant tenim una llengua pròpia (entre altres), se’ns impedeix gaudir d’aquest dret igual que altres comunitats històriques?”. En eixa mateixa línia es va manifestar el president de l’AJV, José Ramón Chirivella, qui amb un discurs ple de matisos històrics i fonamentacions legals, va apel·lar a “la unió i a l’empenta del nostre poble per tal de fer considerar al govern de l’estat que retiren els recursos davant el TC i per poder equiparar-nos a la resta de comunitats històriques”.
Al remat, la jornada va concloure amb el discurs del president de les Corts, Enric Morera, el qual, (i posteriorment als parlaments dels alcaldes i alcaldesses convidats a fer un resum de com es va viure el procés en llurs respectius municipis), també coincidí amb la voluntat majoritària de tots els parlaments per tal d’aprofundir en la reivindicació històrica d’assumpció del dret civil valencià i en la millora i augment de les competències, que com a poble, “haurien de ser inqüestionables per a tots els valencians, això és, sobretot, la millora del finançament…”
