Sixto Ferrero / València.
La informació globalitzada ens fa pensar que tot allò que té certa envergadura i una manufactura d’acabat niquelat naix, creix i es reprodueix a les grans urbs. Potser sí, en una gran majoria de casos, quasi tot té un tarannà urbanita. Tanmateix, en altres, darrere eixe acabat polit i d’impacte, hi ha una manufactura de comarca o, quasi, de poble. Tindre un estudi de gravació per on han passat Aspencat, Zoo o Smoking Souls, entre d’altres, a Dénia, i que funcione, és un fet que “valore positivament”, diu Mark Dasousa, músic, compositor i productor d’Atomic Studio. “Tenint en compte que a la Marina Alta les coses no són com a una ciutat com València, és difícil, però hem aconseguit sobreviure”. Ho han fet durant 15 anys i això, a totes passades, ho celebraran el proper 20 de novembre.
Atomic Studio “naix a finals de l’any 2000 i obri les portes en 2001”, recorda Dasousa. Naix “de la necessitat de produir els temes propis” perquè, aleshores, ell també formava part d’Àtom, “la meua banda”. Arriba un punt en què “la gent de la Marina s’assabenta que tinc un estudi i comença a demanar-me que els grave” i fins a dia de hui, on el productor ha perdut el compte de les produccions: “Tal vegada un centenar”, afirma.
ZOO en els darrers Premis Ovidi. Al fons: Xavier Aliaga, Amàlia Garrigós i Mark Dasousa.
Mark Dasousa no es defineix com un “cercatalents”, sinó que, fins i tot, per les seues explicacions, rebutja aquest terme i posa per endavant la filosofia d’Atomic Studio. “En cap grup que he gravat he tingut la sensació de fer una cosa enorme”, respon amb contundència, perquè “la filosofia d’Atomic no és eixa, és donar-li forma i estar al servei dels seus treballs”, apunta. Atomic no és un estudi com aquells “on vas i et posen un rellotge i si te’n passes, a pagar. Ací tractem d’ajudar”.
“No sóc un gran detector de talents en eixe sentit”, sinó que la gent “ha vingut a buscar la manera de treballar amb cura i respecte, amb energia i implicació, com si fóra part dels grups”, conclou. En eixe sentit, afegeix que, per exemple, de tots els qui han passat, “del grup que menys pensava que anava a funcionar era ZOO. I imagina’t!”, exclama, “amb un single va aconseguir col·locar-se, abans de traure el disc”. Amb Estiu a les xarxes, “Zoo tenia concerts tancats i encara no havia eixit el disc”.
Altre exemple? Aspencat, “amb els quals he gravat tota la seua discografia i ha estat una batalla campal (riu). Una feina de pujar escalons, d’anar aconseguint els directes, els detalls; al remat, un treball molt més guerrer”.
Aspencat en els darrers Premis Ovidi.
Li preguntem per la qualitat, sobre quin nivell té ara la música que es fa al País Valencià, a la qual cosa avantposa “l’evolució” viscuda dins de l’escena. Dasousa destaca que, ara, “la secció de vents estudia” i es barregen amb “gent autodidacta que, a més, composa”. “Tot això s’ha assemblat molt bé”. Pel que fa al factor institucional, Mark Dasousa no acaba d’entendre les crítiques cap a l’Administració pel suport econòmic a la gira Raimon a casa. “Jo compose i cante en castellà”, amb el seu grup Solar, “i si algun dia decidisc cantar en valencià ho faré perquè m’apeteix o perquè em naix”. A més, reconeix que, “gràcies als grups que canten en valencià, s’ha obert l’escena” i argumenta que “si el grup funciona, perquè té qualitat, tan fa en quin idioma cante”.
Ara bé, al voltant de la música en valencià “s’ha fet pinya”, però “l’ha feta la gent que té consciència de país”. Això, juntament amb el fet que l’escena està actualment “molt sana i que l’estil ha mutat, perquè ara ja no només és la dolçaina i l’ska, això li atorga un bon moment al panorama”. Una escena en què, “les lletres dels grups que canten en valencià ja no són tan polítiques” i, a més, “s’han vist grups en grans festivals, com Tardor o Smoking Souls, on la gent els escolta i els dona igual que siguen en castellà i en valencià”. Això, ben mirat, “és una cosa natural”.
Hi ha evidències en l’escena, tal i com apunta el productor. Que les lletres s’estan despolititzant i que l’escena acull cada vegada millor els grups que canten en castellà, segurament només aquells que paral·lelament combreguen amb certs posicionaments sociopolítics. Igualment, encara que segurament no amb el mateix ritme, els grups que canten en valencià estan obrint escenaris on fins ara havien estat vetats. Davant això, el productor afirma que el que cal és “una escena que ajude els músics del País Valencià a créixer”. “Hui, gravar un disc és més fàcil que fa vint anys” i, de fet, “qualsevol pot gravar-lo amb els avanços de la tecnologia”, però realment els grups “han avançat perquè han millorat el directe”. En eixe sentit, cita: “Obrint Pas, Zoo, Aspencat, La Gossa Sorda, etc. han funcionat perquè són grups de veritat, no són de mentida”. Tot i això, com tots els sectors creatius, Dasousa també apunta cap a la difusió de masses: “A la música en valencià li caldria una RTVVV perquè ja sabem que tampoc hi ha hagut suport institucional”, però compte, “ni per als qui canten en valencià ni per als qui canten en castellà, tal vegada per a aquests darrers un poc, però fins ara no hi ha hagut cap interès per la cultura”.
“Showcaser” per celebrar 15 anys d’Atomic Studio.
El proper 20 de novembre festejaran els 15 anys d’estudi amb una showcase “especial, però bàsicament és una festa en què els grups interpretaran 4 o 5 temes amb col·laboracions, tot molt voluntari. No tots són de la música en valencià, però sí el 80% d’ells”.
La festa tindrà lloc a la sala Macondo de Dénia, on hi actuaran Zoo, Aspencat, Smoking Souls, Solar, Pupil·les, Thee vertigos, Tremp, Sva-ters, artistes convidats i els discjòqueis Biano i Macondo, tot això presentat per Amàlia Garrigós.
Com aquell ritual de les espelmes, toca demanar desitjos de futur. “No pense a llarg termini”, respon Mark, qui ens explica que “quan ve un grup, l’escolte a veure què vol fer i intente aportar el que necessita i, si no puc, ho rebutge perquè, simplement, no puc fer el que em demanen”. “Desitjar per desitjar… demane créixer personalment i tindre l’ocasió de seguir treballant amb gent humil i amb ganes de fer coses”. Fet i fet, la principal vàlua d’un productor de Dénia que guanya premis Ovidi és que “grups que funcionen, que fan molts concerts, ens continuen tractant de la mateixa manera”, i això “és fantàstic”.
