El Palau de la Música de València acollirà, el proper 10 de novembre, Homer: l’Odissea, un espectacle poeticomusical que recrea el text clàssic a través de diferents disciplines artístiques que es conjuguen per a donar forma al famós viatge d’Ulisses i la seua tornada a casa, Ítaca. Amb música de Miquel Pérez, textos d’Homer i il·lustracions de Joan Castejón, arriba per fi aquest viatge en valencià al principal auditori del cap i casal.
Els preparatius de l’estrena de la companyia Melodemodomies al Palau s’estan vivint “amb il·lusió perquè arribe”, reconeix a aquest diari el compositor i guitarrista Miquel Pérez. Arribar fins al Palau no ha estat un viatge planer. “Quan estava el PP no ens van acceptar la proposta perquè l’espectacle estava en català”, es lamenta recordant com presentaren aleshores el projecte i la resposta, que fou “no per l’idioma i pel perfil dels implicats”. En canvi, ara, “amb el canvi de govern, sí ens l’han acceptada”.
L’espectacle parteix de la traducció que Joan Francesc Mira va fer de l’Odissea d’Homer. Per la seua banda, Tomàs Llopis va ser qui va triar els textos que ell mateix recita com a rapsode. “El text és el punt de partida, perquè si no l’Odissea no és res”, respon Tomàs Llopis, qui recercant en la gènesi de l’espectacle apunta que “allò destacable és que la traducció de Joan Francesc Mira és una de les millors que s’han fet mai”, tant és així que el rapsode, “colpit per la traducció”, no dubta en equiparar les responsabilitats a l’hora d’atribuir la qualitat del text amb què naix l’espectacle: tan autor és Homer com Mira, explica. Encara que la naixença també té una cèl·lula musical, ja que “la música sorgeix a partir d’unes altres músiques inèdites que tenia Miquel”, el guitarrista i compositor d’Homer: l’Odissea.
>
La convergència de les arts en aquest Homer és irrefutable: música, text i il·lustració junt a una disposició escènica d’una atmosfera pretèrita i de manufactura contemporània. La tria de textos, per exemple, amb els quals “calia contar una història, demanen que l’espectador tinga un coneixement previ” del viatge cap a Ítaca, “perquè no podíem contra una història tan llarga”. Així, l’argument se sosté triant “el nombre de versos adients”, respon Llopis, qui aporta els matisos versàtils de la seua veu com a rapsode. El seu paper relliga amb el passat més que no pensem, perquè “a l’Odissea primigènia era un rapsode qui la contava pels pobles, i això és el que jo faig, contar una història ben acompanyat”. En certa manera “tornem a l’origen de l’Odissea amb mitjans tècnics contemporanis” i, per tant, l’espectador que la vulga gaudir s’hi trobarà “un espectacle contemporani, perquè si haguérem teatralitzat més el text, ja no seria Homer. Nosaltres tornem a l’origen, però venim amb una cosa molt genuïna”.
Homer: L’Odissea. Foto: Prats i Camps.
A partir dels textos, Miquel Pérez Perelló va compondre la música per a guitarra, piano, violí, clarinet, ocean drum i veus, creant uns temes caracteritzats pel seu caràcter mediterrani, amb un regust marítim i mitològic. “La música, al remat, li dóna una base a tot l’espectacle, encara que no és una música incidental, sinó que té personalitat pròpia, ajuda a pujar el missatge, tant el del text com el de les il·lustracions que es projecten”, ens explica el compositor, qui emfatitza que “la música li dóna molt d’impuls a l’obra per ubicar-la en l’actualitat”, és a dir, “l’espectador capta que tot allò és nou”.
Amb música i text, entra en escena una altra disciplina que relliga l’espectacle: 50 il·lustracions projectades, obra del pintor Joan Castejón, qui interpreta, de manera realista, seguint l’estètica que ha caracteritzat el pintor il·licità al llarg de la seua carrera, els personatges i els escenaris de l’Odissea. Castejón aporta un Ulisses, una Penèlope, un Telèmac, etc., uns retratats que l’artista plasma amb rigor antropomòrfic, fins i tot els éssers imaginaris com els ciclops i les sirenes prenen la mateixa força realista amb les seues formes humanitzades. Tot plegat, Castejón afegeix una poètica visual pròpia per persuadir l’espectador.
>
En el mateix to es manifesta Tomàs Llopis, qui veu “un símptoma positiu” en aquest viatge cap al Palau: “Això vol dir que ja no és el que va ser fa anys, ara és una institució molt oberta a espectacles que fins ara havien sigut silenciats”. “Cal celebrar, més que la nostra anada, el fet que el Palau siga un Palau obert a iniciatives valencianes i innovadores”.
Representar l’espectacle al Palau de la Música serà una gran fita per a Melodemodomies. “Anem amb ganes d’agradar i de fer-ho bé”, afirma Tomàs Llopis. Amb les experiències prèvies en la memòria, afegeix el rapsode, “el públic queda sorprès perquè és una proposta molt diferent”. Certament, “no hi ha propostes amb aquestes característiques i per això espere que agrade, encara que això també dependrà del públic”.
