Aquest dijous 20 d’octubre, la Universitat de València celebrava, com cada any, el concert que dóna la benvinguda al curs 2016-2017 i que forma part del Festival de Benvinguda 2016, amb diversos actes al llarg del mes d’octubre i novembre. Cal remarcar que aquest concert és benèfic, ja que destina els diners de les entrades a Pobresa Zero. A més, a la plaça hi havia tendes on es podien adquirir productes que també anirien destinats a aquesta causa, amb la qual la Universitat de València està estretament lligada.
Després un dia gris i nuvolós i amb dubtes fins a última hora sobre si se celebraria o no per avisos de pluja, el concert va tindre lloc com estava previst. A les 20.00h es van obrir les portes de la plaça de bous de València i, a les 20.30h, Hits with tits s’encarregaven d’obrir la vetlada musical amb el seu projecte sonogràfic durant poc menys d’una hora. En aquest moment, el públic encara estava arribant i l’ambient era prou fred.
Foto: Hits with tits. Font: Sara Pérez
Quan van acabar aquestes artistes, des de la megafonia es va poder escoltar el discurs de la universitat, on donava les gràcies al públic per haver acudit i remarcava el fet que, com hem dit, els fons anaven destinats, com cada any, a Pobresa Zero i en el qual recordava que la universitat té molts actes culturals. Entre ells, va destacar: música, cinema, teatre, exposicions, literatura… Cada cop que nomenava un tipus d’acte cultural, el públic feia víctors (“uee”), de manera que mostrava que era un ambient molt animat i que tenien moltes ganes de festa.
A les 21.30h arribava el torn dels Manel, un dels plats forts de la nit. El grup català va recordar que era el segon cop que formava part del concert de Benvinguda de la Universitat de València, ja que “l’any 2011 ja hi vam ser aquí amb el grup Supersubmarina, a qui volem dedicar el concert d’avui”. Els Manel van fer gaudir el públic amb les cançons del seu darrer CD, Jo competeixo, però també ens van delectar amb les cançons més populars de discos anteriors, com ara Al mar, Ai Dolors, Teresa Rampell o Boomerang. En aquest punt, la plaça de bous ja estava plena i l’ambient estava molt animat. Des de les primeres files podíem escoltar com la gent cridava “guapo, bonico” als diferents membres del grup i com es reien, els felicitaven i els demanaven cançons. A més, els Manel, amb el seu humor particular i els seus balls personals, van provocar rialles generalitzades entre el públic més entregat. Va ser, per tant, una actuació que es va caracteritzar per la bona música i pel ‘bon rotllo’ i que va deixar amb ganes de molt més.
Foto: Manel. Font: Sara Pérez
Tot seguit, a les 23.00h, apareixien els Catarres en escena. Amb la seua música més rockera van animar el públic que estava estona esperant per a poder descarregar adrenalina. Els Catarres van ser el grup més reivindicatiu de la nit i ens van deixar frases com: “Ens fa il·lusió estar aquí perquè en aquesta sorra acostuma a passar la sang i avui passa la cultura. Això és bonic. Nosaltres pensem que és millor. I, vosaltres? –La resposta del públic va ser majoritàriament afirmativa–” o “Siguem d’on siguem, tots parlem el mateix idioma”. A més, van dedicar la cançó Odissea als refugiats. Per últim, no es van oblidar de “l’amor incondicional per la nostra terra, per la nostra llengua i per les nostres arrels. I, tot i que ens volen enfonsar, el setge que ens estrenyen sols ens fa més lliures”. A partir del crit de “visca la terra (el públic respon: “lliure”)”, per part del vocalista dels Catarres, es van desencadenar crits d’“independència” i es van veure més estelades que en les parts anteriors. En aquesta part, l’ambient era pletòric. El públic estava molt excitat i, fins i tot, a les grades, es podia veure la gent dempeus i ballant. Amb aquest concert, els Catarres s’acomiadaven del País Valencià per un temps, ja que quan acaben les actuacions que tenen programades es prendran un descans.
Foto: Els Catarres. Font: Sara Pérez
Finalment, a les 00.30h, quan la gent ja estava marxant, DJ Biano (a màquina) va tancar la festa amb els pocs valents que quedaven a la plaça.
Foto: DJ Biano (a màquina). Font: Sara Pérez
Per últim, cal destacar la importància i el sentit de l’acte en tant que la música és una de les branques culturals més importants al País Valencià. A més, és el segon cop en poc de temps (després del 25 d’abril de 2016) que la plaça de bous de València s’ompli de música íntegrament en català, de manera que es demostra que la música és una de les vessants culturals on la nostra llengua gaudeix d’una situació més normalitzada.
Tot seguit, podeu veure la galeria de fotos completa:
