Joaquín Michavila (L’Alcora, 1926 – Albalat dels Tarongers, 2016) va ser catedràtic de Didàctica de l’Expressió Plàstica de l’antiga Escola Universitària de Magisteri de la Universitat de València, així com un dels artistes valencians més rellevants de l’art contemporani.
Format com a Mestre, va completar els seus estudis amb la llicenciatura en Belles Arts i va exercir la docència en la Universitat de València entre els anys 1966 i 1991. La seua activitat docent i investigadora la va combinar amb una trajectòria artística paral·lela.
Des de principis de la dècada del 1950, la seua producció pictòrica, extensa, va experimentar una constant evolució personal i artística que plasmava les seues inquietuds conceptuals i emocionals, de manera que es convertia en un referent de l’abstracció pictòrica valenciana amb projecció internacional.
En l’àmbit universitari, va ser director del Departament de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal i impulsor del primer laboratori d’audiovisuals de la Universitat de València amb un grup d’experimentació denominat Mirall.
Acadèmic de Belles Arts de Sant Carles de València, va presidir aquesta institució artística, de la qual va ser Acadèmic d’Honor. També va ser membre del Patronat Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València. Va rebre la Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana, la Medalla d’Or de la Ciutat de València i el Premi de les Arts Plàstiques.
