EP / València.
La Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia valencià ha confirmat la inadmissió de la querella de l’expresident de la Generalitat Francisco Camps (PP) per injúries i calúmnies contra la vicepresidenta actual del Consell, Mónica Oltra, i ha recordat a l’excap del Consell que l’arxiu de la ‘causa dels vestits’ no impedirà que quede en el record i puga usar-se com a arma política a causa de la repercussió pública que va tenir.
Així consta en la interlocutòria, facilitada pel tribunal valencià, en la qual aquest rebutja que Oltra injuriara Camps quan va dir en una cadena de televisió que aquest portava vestits “pagats amb diners bruts”. D’aquesta forma desestima el recurs de súplica interposat per l’excap del Consell i confirma la interlocutòria dictada a finals de setembre.
En la nova resolució, el tribunal indica que el dret a la llibertat d’expressió no és absolut i està sotmès a “certs límits”, però aquests -aclareix-, en qualsevol cas, han de ser objecte d’una interpretació més restrictiva, de manera que únicament siguen aplicables quan de forma clara i terminant estiguen justificats. Tanmateix, recorda, cal tenir en compte que no és el mateix un particular que una persona pública, “que per la mateixa naturalesa de la funció que de forma voluntària desenvolupa aquest últim, està més exposat a la crítica i, per tant, ha de ser més tolerant”.
“Açò no el col·loca en la tessitura d’haver de suportar tota classe d’insults o desqualificacions personals, però l’ocupació d’expressions vulgars o grolleres, per si mateix, no determina que s’hagen sobrepassat eixos límits, ja que no podem oblidar que ens trobem en un àmbit en el qual els seus participants pretenen precisament cridar l’atenció, provocar debat, mitjançant expressions o frases curtes que arriben al públic”, explica el tribunal valencià.
Personalitat rellevant
En aquest cas, assenyala el tribunal, encara que Camps s’haja retirat de la política activa, “no per açò ha deixat de ser una personalitat rellevant dins de la nostra comunitat, la qual cosa determina que les seues opinions susciten interès periodístic i, com a màxim representant del PP al llarg d’una època en què s’han incoat diferents causes, potser vinculades a la gestió d’integrants del partit durant eixe període, no quede completament desvinculat del debat polític”.
A més, indica que les afirmacions d’Oltra sorgeixen com a rèplica a unes prèvies declaracions que va fer Camps on s’estava dirigint una crítica a polítics afins al partit d’Oltra, “almenys d’algun dels integrants de la seua coalició de govern”.
Per tot, entén que es tracta d’una manifestació d’una opinió o un judici de valor “justificada” per eixes prèvies manifestacions, així com pel fet “innegable” que dins d’eixe debat polític s’han abocat crítiques a la gestió de Camps “precisament per l’existència d’eixes causes, respecte de les quals existeix un evident interès públic”.
Açò “no quedaria desvirtuat” per la sentència absolutòria dictada a favor de Camps, ja que aquest procediment va tenir un objecte molt concret, que no aconsegueix la totalitat de la seua gestió. Sobre aquesta resolució absolutòria, adverteix: “Pot ser que no s’apreciara un delicte de suborn impropi, però açò precisament per la repercussió pública que va tenir la causa no impedirà que la mateixa quede en el record i la seua mera existència siga emprada com a arma política”.
