Vaig deixar el cotxe en un aparcament del centre de la ciutat i quan, ja tard, vaig anar per recollir-lo vaig veure una oferta de descompte en la caixa de cobrament i, tot seguit, em vaig adreçar al treballador de l’aparcament per a interessar-me i comprar una targeta que comporta aquest descompte.
En tot moment em va atendre de forma molt adequada i amable, amb professionalitat i efectivitat, i tot en valencià, pel mateix preu.
Quan em vaig acomiadar, li vaig dir que estava molt content com a client pel tracte rebut i per haver-me parlat en valencià i li vaig afegir: “digues als teus caps que enhorabona, que atendre en valencià és un valor afegit i que persones com jo ens n’anem molt contentes”. El treballador va contestar que no ho podia fer, que tenia prohibit pels seus caps adreçar-se a la gent en valencià, però que ell, quan li parlaven en valencià, havia decidit contestar en valencià. Em vaig quedar bocabadat i vaig pensar: la gent humil decidida a defendre la llengua. Quantes coses podríem fer pel valencià! I part de la nostra classe empresarial valenciana prohibint-la en ple segle XXI als seus empleats. Increïble.
Des d’ací, vull reconèixer la valentia de qui es juga el lloc de treball i ens atén, en un acte de rebel·lia lingüística, en valencià. És important que expliquem aquestos actes a favor del valencià per herois anònims, per gent humil. I en València capital. Així podrem avançar. Això també és “política” lingüística, i de la bona, des de la foscor d’un aparcament de la capital del País. Bon cap de setmana.
Moisès Vizcaino i Garrido
Editor-fundador de La Veu del País Valencià
