La coportaveu de Compromís i vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, ha afirmat que el PP “ha situat la corrupció de manera sistèmica i sistemàtica en totes les institucions en les quals ha governat”. “La seua política de corrupció expansiva” té també conseqüències en les accions de sostenibilitat mediambiental, ja que preval “ el negoci d’uns pocs en sectors com la planificació urbanística o la gestió de resíduos enfront de la protecció del territori”.
Així s’ha expressat Oltra en la ponència pronunciada a l’European Green Party celebrat a Roma sobre les conseqüències de la corrupció en les polítiques de sostenibilitat mediambiental, en la qual ha posat de manifest en com revertir la situació i ha enaltit davant dirigents polítics d’Itàlia, França, Bèlgica, Alemanya, República Txeca, Holanda, Àustria o Noruega els valors dels valencians i valencianes, “que res tenen a veure amb la imatge de corrupció que el PP ha exportat més enllà de les fronteres de la Comunitat”.
Mesures engegades per a atacar les causes de la corrupció
La vicepresidenta del Consell ha assenyalat algunes de les mesures engegades en un any de govern per a “atacar les causes de la corrupció”, com ara els canvis en la legislació urbanística, la protecció de l’horta, la moratòria urbanística en la costa, la Llei de Funció Social de l’Habitatge, el conveni amb Transparència Internacional, el Codi de Bones Pràctiques, la participació ciutadana, la inclusió de clàusules socials i mediambientals en la contractació pública o la desclassificació de 13 milions de metres quadrats.
En poc més d’un any, les polítiques impulsades per Compromís en els governs del canvi que impulsa “estan aconseguint revertir les polítiques d’un Partit Popular que va situar la corrupció de manera sistèmica i sistemàtica en les institucions”, segons Oltra. En aquest sentit, ha apuntat que hi ha prop d’una dotzena d’exconsellers imputats, així com a dirigents ‘populars’ ja a la presó.
Oltra ha exposat com les pràctiques fora de la legalitat suposen una manera de perpetuar-se en el poder i com s’utilitza aqueix poder per a desposseir la ciutadania. “La corrupció inverteix la lògica del flux de distribució de la riquesa per a ser saquejada per uns pocs”, ha lamentat la coportaveu de Compromís, que ha explicat que al nostre país la corrupció es va basar en tres eixos: L’especulació urbanística, els grans esdeveniments i les polítiques de residus que han derivat en casos com Brugal o Emarsa.
Una “ruïna en diferit que ara paguem tots els valencians”
En aquest punt, la vicepesidenta ha assenyalat que les “males pràctiques” de l’antic govern han generat una “ruïna en diferit que ara paguem tots els valencians”. D’aquesta manera, ha recordat que la “mala gestió urbanística” ha generat que el Consell del Botànic haja d’afrontar una sèrie reclamacions per valor de 316 milions per PAIs mal tramitats per l’antic govern i que van ser anul·lats pels tribunals.
Oltra ha recordat que l’actual dirigent del PP valencià, Isabel Bonig, va ser responsable de les polítiques urbanístiques en l’antic govern. Ha explicat que entre les causes de anul·lació dels plans urbanístics es troba el fet de “no comptar amb informes preceptius i vinculants de les confederacions hidrogràfiques” o el fet “que es van obviar els preceptius informes mediambientals”. Per a Oltra, “hi ha una gran diferència entre informes consultius i informes preceptius” i els dirigents del PP “es van situar com un partit antisistema en tractar de saltar-se les regles de joc”.
