El Congrés dels Diputats espanyol ha rebutjat, de nou, que el coneixement del català siga un requisit per als jutges i els fiscals que exerceixen a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. La negativa també afecta el cas de l’eusquera al País Basc i el del gallec a Galícia. Aquesta és una de les demandes històriques que s’impulsen per garantir el dret d’opció lingüística dels ciutadans davant la justícia, un món que cada vegada utilitza menys les llengües pròpies.
En el cas del Principat, l’any passat, els jutges només van dictar un 8,4% de sentències en català, el pitjor registre dels últims deu anys, segons va informar el diari Ara. En fer-se públiques aquestes dades, el juny passat, el conseller Carles Mundó va reclamar que la llengua catalana siga un requisit, i no un mèrit, per accedir a la carrera judicial i va advertir que el Consell d’Europa va posar “el crit al cel” per la situació lingüística de la justícia.
L’enèsim intent fallit
El rebuig del Congrés, gràcies a l’abstenció del PSOE, ha estat la resposta a la proposta de proposició no de llei presentada pel diputat d’En Comú Podem Jaume Moya. Aquest, però, no és el primer cop que la cambra espanyola tira enrere una proposta d’aquestes característiques. El darrer va ser el maig de 2015, quan va paralitzar la Proposició de llei del Parlament de Catalunya que havia estat aprovada a la cambra catalana per 103 vots a favor (CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP) i 26 en contra (PPC i C’s).
