Ahir la BBC emetia un reportatge d’investigació on desvelava com grans marques de roba explotaven nens refugiats sirians en les fàbriques dels seus proveïdors –estratègicament externalitzades- a Turquia. La llista d’infàmies inclou l’ús de mà d’obra infantil, les jornades de 12 hores, els sous miserables o la inexistència de mesures de seguretat. El documental perseguia les grans empreses britàniques, però amb tot, va trobar Zara i Mango emprant les mateixes pràctiques.
El titular de la cadena pública britànica no deixa espai per al dubte: «Nens refugiats a Turquia fan la roba de les botigues del Regne Unit». I al subtítol ja indica pel nom –Marks and Spencer i Asos- quines són aquestes marques. Aquesta és probablement la forma més clara, senzilla i directa de titular la notícia i com la BBC és britànica el més normal és destacar primer les empreses del seu propi país. Amb tot, el segon subtítol també avisa que han trobat «refugiats treballant il·legalment» per a la catalana Mango i la gallega Zara.
Alguns mitjans catalans i espanyols han optat també pels titulars senzills i directes de la BBC, de forma que el lector pugui fer-se la idea al primer cop d’ull del motiu de la notícia. En aquesta categoria, per exemple –i segur que ens en deixem-, podríem incloure Vilaweb –«Refugiats menors d’edat explotats a Turquia per filials de Mango i Zara, segons la BBC»-, TV3 –«Refugiats sirians, explotats en fàbriques turques per a grans cadenes com Mango o Zara»-, Infolibre –«Refugiats sirians fabriquen il·legalment roba per a Zara i Mango a Turquia»- o El Español –«La BBC denuncia que refugiats sirians treballen de forma irregular per a Zara i Mango a Turquia»-, si bé en aquest darrer cas l’adjectiu il·legal ha estat substituït per «irregular», molt més suau.
A partir d’aquí, cada cop són més les paraules que es col·loquen entre «il·legal» i els noms de les empreses. Això fan –malgrat mantenir encara el concepte original- ElDiario.es –«Refugiats sirians treballen il·legalment per a proveïdors de Mango i Zara a Turquia, segons la BBC»- o TVE –«La BBC implica a proveïdors d’Inditex i Mango en l’ocupació irregular de refugiats sirians a Turquia». Així, els qui empren mà d’obra il·legal –«irregular» segons TVE- no són Mango i Zara, sinó els seus proveïdors, el que podria significar un alliberament de la culpa. De fet, l’excusa d’aquestes grans marques cada vegada que els enxampen en aquest tipus de pràctiques és assegurar que no en tenien constància i que justament ho estaven investigant per eradicar-ho.
Público –«Refugiats sirians treballen per a proveïdors de Mango i Zara a Turquia»-, Huffington post –«La BBC desvela que refugiats sirians treballen per a proveïdors de Mango i Zara» o Levante –«Proveïdors de marques de moda com Zara o Mango donen feina refugiats sirians»- obliden recordar a més que aquesta feina era il·legal i en condicions d’explotació, amb la qual cosa la notícia perd tot el sentit i el lector passavolant del titular pot arribar a pensar que precisament és una bona notícia que els donin feina.
Per la seva banda, la majoria dels grans diaris impresos han optat per una solució clàssica: substituir Zara i Mango per «grans marques de roba sense especificar». És el cas d’El Periódico, La Vanguardia, El País, El Mundo o ABC. En aquests dos casos els noms de Zara i Mango no apareixen fins al cos de la notícia, en alguns casos en el tercer o quart paràgraf. El Mundo i ABC, a més, han optat per amagar el reportatge sencer i avui ja no era possible trobar-lo a la portada digital –a la impresa no ho ha destacat cap.
El País, però, mereix una anàlisi més específica. La capçalera de Prisa publica aquest subtítol: «Una investigació de la BBC assenyala que han localitzat menors en fàbriques que serveixen a M&S i Asos, així com problemes de seguretat en una bugaderia de Zara i Mango». Així doncs, els explotadors serien les marques angleses, mentre que Zara i Mango només tindrien uns «problemes de seguretat en una bugaderia» que se suposen menors. La BBC assenyala que aquestes empreses tenien «treballadors il·legals».
Finalment, però, el titular més creatiu és el d’Economía Digital: «Inditex descobreix refugiats sirians treballant a les seves fàbriques de Turquia». Així doncs, l’escàndol no ha saltat per una investigació de la BBC, sinó que és la mateixa Inditex la que ha detectat i difós la irregularitat i ja està treballant –en el text ho assegura- per a resoldre-ho. Exactament al revés dels fets.
L’opció final és la que ha optat El Confidencial. Senzillament no ha fet cap menció a la notícia.
