El debat comptarà amb la intervenció de la professora de l’Institut d’Investigacions Mora, Fausta Gantús, i la del professor de la Universitat de Aguascalientes, Luciano Ramírez, tots dos de Mèxic, així com amb la dels comissaris de la mostra, Antonio Laguna i Francesc A. Martínez, docents de la Universitat de Castella-la Manxa i la Universitat de València (UV), respectivament, segons ha informat aquesta institució en un comunicat.
L’exhibició sobre la revista satírica creada a València en 1884 ha sigut produïda per la UV i constitueix la primera mostra que es realitza sobre aquesta publicació, que va veure la llum abans de la fi de la II República.
‘La transgressió com a norma’ recupera una extensa documentació que no s’ha mostrat públicament, portades i números complets de La Traca que es van poder salvar, ja que la majoria van ser destruïts durant el règim franquista. La mostra pot visitar-se fins al pròxim 15 de gener en la Sala Estudi General del Centre Cultural La Nau i ofereix al públic tallers didàctics i visites guiades gratuïtes i paral·leles.
Una revista que “va morir a tirs”
Sobre La Traca, l’exposició mostrarà que, “en un temps no tan llunyà, fou la revista de major tiratge d’Espanya i la més llegida”. Es tractava d’una publicació d’humor que “feia guerra contra la monarquia i s’acollia amb èmfasi a la tradició liberal de l’anticlericalisme”, segons l’organització.
“De tan popular que va ser, fins i tot de forma inadvertida, alguns dels personatges creats en les seues pàgines continuen entre nosaltres: els seus noms formen part de la cultura popular perquè els qui van llegir la revista els van transmetre als qui no van poder”, relaten els responsables de la mostra.
D’aquesta forma s’il·lustra la “història amb final trist” de La Traca, que “va morir a tirs” en 1939, quan el seu propietari, el valencià Vicent Miguel Carceller, “va ser afusellat davant dels murs del cementeri de Paterna”, una desgràcia que “també van córrer alguns dels seus dibuixants”. L’exhibició acaba així amb un homenatge “als vençuts” del setmanari i al seu llegat després d’un ampli recorregut que abasta més de mig segle.
Respecte al contingut de la revista, l’organització ha detallat que s’escrivia íntegrament en valencià i “sense pretensions gramaticals”, però “amb la clara intenció d’arribar al màxim nombre possible de lectors” i, per tant, amb “un acostament del llenguatge escrit al parlat”. “Va crear tendència per ella mateixa: va ser una publicació a contracorrent, sense misericòrdia amb la corrupció −i no solament amb la política− i desitjosa de crear una cultura republicana local popular”, manifesten els impulsors del viatge amb imatges de La Nau.
