RedactaVeu / València.
La Unitat per a l’Educació Multilingüe de la Universitat d’Alacant i la Universitat de València de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) ha fet públic el seu informe sobre l’esborrany de decret de plurilingüisme, fet públic per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.
En aquest, les universitats públiques comencen amb unes consideracions preliminars al voltant de la llengua i la seua situació actual a les aules. Així, en aquests apunts previs, afirmen que “el desplegament de la LUEV ha estat lent, parcial i desequilibrat, sobretot perquè l’administració educativa no hi ha donat suport”. Igualment, recorden que la LUEV “va nàixer en un context molt diferent de l’actual, en una societat encara analògica, amb una situació de bilingüisme substitutiu”, i per això, i tenint en compte que hui vivim en una “societat-xarxa”, com ho qualifiquen, “caldria avançar envers una llei d’igualtat lingüística”.
“L’esborrany de decret sobre el model lingüístic educatiu valencià que ha donat a conèixer la Conselleria”, expliquen que “naix amb el llast d’uns condicionants sociopolítics i legals que n’enterboleixen els objectius i en dificulten la valoració estrictament pedagògica”.
Posteriorment, i abans d’entrar en l’anàlisi, deixen clar que “les Unitats per a l’Educació Multilingüe (UEMs) de la Universitat Jaume I, la Universitat d’Alacant i la Universitat de València vam conformar un equip de treball, coordinat pel pedagog Vicent Pascual, que, a requeriment de la Conselleria, elaborà un informe”, el qual és el que n’estem informant,“sobre la regulació del multilingüisme al sistema educatiu valencià”. Reconeixen que “molts dels plantejaments d’aquest informe han inspirat l’esborrany del decret” i citen com a exemple “la proposta d’un programa multilingüe únic i la consideració dels programes d’ensenyament en valencià com a model òptim per a l’aprenentatge de llengües”, però es desvinculen d’allò que recull l’esborrany com el disseny per nivells i l’assignació d’hores a cada llengua, no són els que proposàvem les UEMs, que vam suggerir un ús vehicular del valencià mínim per a les àrees no lingüístiques del 50%, en el cicle segon d’Infantil, Primària, ESO i Batxillerat i per a tot el territori valencià sense exclusions”.
En entrar a l’anàlisi, qualifiquen les línies del PP com “dos programes plurilingües, que sancionaven una dualitat lingüística innecessària” i a més “partia d’una fal·làcia evident: considerar que el valencià estava ja plenament normalitzat”. Seguidament, palesen els percentatges del Programa dinàmic i com aquest equipara els nivells amb el Marc Comú Europeu de Referència de les Llengües (MCERL), una estructuració que destaquen per la “discriminació fina quant als diversos estadis de competència lingüística efectiva”, però alhora “resulta prolixa i costarà d’entendre als no iniciats i introdueix una complexitat afegida”.
“Es troba a faltar en el decret la inclusió de garanties per a la salvaguarda dels drets lingüístics de tots els ciutadans, sense menysteniment de la sobirania dels centres”, continuen.
L’esborrany també “s’aparta de les recomanacions que formulàrem les UEMs” pel que fa a la “regulació del multilingüisme en les poblacions que són de predomini lingüístic castellà, d’acord amb la divisió sancionada per la LUEV”, sobre això diuen que “les UEMs subscrivim el parer reiteradament exposat per col·lectius cívics, com El Tempir d’Elx i investigadors qualificats”. En aquest sentit diuen que “no incorporar un percentatge mínim del 50% de docència en valencià permetrà que en les referides zones es puga continuar amb la concessió d’exempcions. Això mantindrà una fractura social lesiva per als interessos generals del valencians i discriminarà els ciutadans d’aquelles comarques, que s’hi veuran privats d’una escolarització en valencià adequada”.
L’informe susdit no es limita a indicar els avantatges i les millores, sinó que aporten “modificacions del decret”. N’aporten fins a set, que passen per: “simplificar i reestructurar l’escala de nivells del PPED”, és a dir , “la supressió dels nivells bàsic I i bàsic II i el manteniment de la nomenclatura de l’esborrany amb altres equivalències”; “Considerar la possibilitat que l’oferta inicial de centres de nivell avançat satisfaça la demanda, almenys, de la meitat de la població a escolaritzar”; “En la regulació de la tria de nivell lingüístic per part del consell escolar” demanen “precisar que la Conselleria puga revocar la decisió quan entre en conflicte directe amb els informes de l’assessoria de llengües i la inspecció educativa”; “Revisar els procediments que regulen la concessió d’exempcions, sobretot en batxillerat. Una lectura inclusiva de l’article 24.2 de la LUEV pot emparar una ordenació diferent del multilingüisme. Com hem dit, mentre no disposem d’un nou marc legal, i mentre no es faça un enorme esforç de pedagogia lingüística, encara hi haurà valencians que seguiran mantenint actituds de desafecció envers el valencià, que s’hauria de percebre com a patrimoni compartit sense excepcions”; “Incrementar el paper que haurien de tenir les llengües estrangeres segones en un disseny educatiu autènticament plurilingüe”; “Reduir el calendari d’implantació del nou model d’ensenyament multilingüe, el PPED, de set a quatre anys”; i “iniciar l’elaboració d’un mapa del multilingüisme al sistema educatiu valencià”.
Podeu llegir tot l’informe complet ja que el tenen adjunt a aquest notícia.
