RedactaVeu / València.
Aquest divendres la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de València la Fundació Nexe i el Centre Maurits Coppieters van organitzar el workshop ‘Multilingüisme i diversitat lingüística: les polítiques lingüístiques a la UE’ que va convocar diversos experts per reflexionar sobre el tema, al qual va acudir un públic nombrós, tal com confirma l’ACV Tirant lo Blanc i la mateixa fundació a un comunicat.
Un dels ponents, Paul Bilbao, féu aquesta reflexió “quan em recorden que el lema de la Unió Europea és Units en la diversitat, jo sempre pregunte: en quina diversitat?”. Aquest és un dels arguments que es va debatre en aquesta trobada on es qüestionaven si es té en compte la diversitat lingüística real del continent o “només les llengües oficials dels estats membres”.
Es va destacar el cas del valencià que, segons afirmen al comunicat difós, els valencianoparlants “no gaudeixen d’aquest estatus” de llengua oficial i per tant es va reflexionar sobre si aquest col·lectiu té garantit el respecte als seus drets lingüístics, i de no ser així que caldria fer per a aconseguir-ho.
Dues conferències i dues taules redones van intentar respondre a aquestes qüestions després de la inauguració de la jornada, que va anar càrrec de Gonçal Grau, president de la Fundació Nexe; Nathalie Torres, subdirectora general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana i el degà de la Facultat que acollia l’acte, Carles Padilla.
En la primera conferència, Vicent Climent-Ferrando, de la Xarxa Europea per a la Diversitat Lingüística (NPLD), va mostrar com els últims anys s’estan difonent a Europa uns plantejaments de política lingüística que han suposat que la diversitat lingüística s’haja anat enfocant des d’una perspectiva reduccionista i economicista. També va considerar que el Decret de plurilingüisme que prepara la Generalitat Valenciana és una aposta valenta i decidida per a fer possible una societat valenciana del segle XXI.
A més, en la primera taula redona es van examinar els casos de Finlàndia i la seua minoria de llengua sueca (explicat per Kaisa Kepsu), Gal·les (Patrick Carlin), Catalunya (Bernat Joan) i el País Valencià (Anselm Bodoque). I en la segona es va estudiar com Europa gestiona la seua pròpia diversitat lingüística (Eva Pons i Miquel Strubell) i com des de la societat civil europea es pot influir per a fer respectar els drets lingüístics dels parlants de les llengües que no són oficials de cap dels estats europeus (Paul Bilbao).
La jornada va cloure amb la conferència d’Albert Branchadell, de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va exposar el que per a ell és el fonament dels drets lingüístics: la idea que els parlants d’una llengua tenen dret a la seguretat lingüística, és a dir, a protegir-se de pressions injustes o coercitives perquè l’abandonen. Com es pot aconseguir això a l’Europa actual és un repte que queda obert.
