RedactaVeu / València.
Tal com explica el portal terminològic Termcat en el seu blog, en català es pot dir admirogant, exclarogant, signe d’admirogació o signe d’exclarogació. Aquest és un signe de puntuació no estàndard que combina les funcions del signe d’interrogació i del signe d’admiració.
Els termes proposats per anomenar-lo en valencià són acrònims, és a dir, termes formats per truncament i combinació de dos termes diferents: admiració o exclamació i interrogant o interrogació. Segons els experts del Termcat, es tracta d’un recurs per a la formació de termes semànticament molt pertinent en aquest cas, ja que el concepte que es designa és la suma d’una admiració i un interrogant.
En el cas d’altres llengües les formes documentades per referir-se a aquest signe de puntuació segueixen el mateix patró formatiu: ‘exclarrogativo’ en espanyol, ‘point exclarrogatif’ en francès, ‘interrobang‘ en anglès.
Per a què serveix?
En el llibre Me la Juego a Letras escrit per Juan Luis Roldán Calzado, aquest explica que serveix per a “expressar excitació i incredulitat en la forma d’una pregunta” i n’ofereix alguns exemples com: Parles seriosament‽, Saps qui sóc jo‽ o Creus que realment se n’anirà‽
A més, Roldán explica, que tot i que puga parèixer un signe de puntuació de recent creació, aquest va ser introduït per un publicista nord-americà en 1962, tot i que afirma que es poden trobar exemples encara més antics d’ús conjunt d’interrogació i admiració.
