• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Dimecres, 29 de març de 2017

La Veu del País Valencià

suma't
publicitat

Reportatges

Dimarts, 8 de novembre de 2016 a les 18:15h

Les intemperàncies de Hillary Clinton de què ningú no en parla


Comentaris 2 comentaris    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (1 vot)
carregant Carregant


De la polèmica sobre els milers de correus electrònics de Clinton filtrats per Wikileaks pràcticament només ha transcendit si l’FBI considerava que havia comès una il·legalitat o no, però a penes cap mitjà s’ha centrat a explicar el seu contingut. 


Mediacat

Tots els mitjans catalans estan hui pendents de les eleccions estatunidenques i alguns diaris, fins i tot, fan titulars com si tingueren alguna capacitat d’influir en l’electorat. Bromes a part, és evident que els resultats electorals dels EUA afectaran –i molt− la resta del món i, per tant, és normal que es dedique especial cobertura a si la victòria recau en Donald Trump o Hillary Clinton.
 

Una pràctica unanimitat mediàtica ha pres partit per la segona de forma explícita. No hi ha hagut cap problema en definir Trump com un “boig”, “amenaça” o “paranoic”. Adjectius que possiblement són encertats, però que van més enllà de les seues posicions ideològiques i es refereixen a un estat de la seua salut mental sobre el qual no es tenen proves. Una vegada i una altra s’han destacat les seues intemperàncies i declaracions absurdes o insultants. Les anàlisis sobre la base electoral sovint s’acosten més als tractats de psicologia que a un periodisme sociològic. Sense anar més lluny, diumenge, una desconcertada Ana Pastor no parava de repetir com podia ser que “una dona i llatina vote Trump” a pesar de les “declaracions racistes i masclistes”. Amb tot això, no resulta estrany que un enquesta assegure que només un 3% dels ciutadans de l’Estat espanyol votarien Trump.
 

Però que hauria passat si aquests mateixos mitjans també hagueren descrit Clinton com una “mentidera”, una “criminal de guerra” i una “assassina en potència”? Totes aquestes tres definicions poden semblar extemporànies i exagerades, però serien similars –i potser més acurades− a les que s’han fet de Trump sense que ningú ho haja trobat estrany.

De la polèmica sobre els milers de correus electrònics de Clinton filtrats per Wikileaks pràcticament només ha transcendit si l’FBI considerava que havia comès una il·legalitat o no. Però a penes cap mitjà s’ha centrat a explicar el seu contingut, en el qual s’ha descobert que la candidata va assegurar en un dinar privat amb grans banquers i organitzat per Goldman Sachs que “cal tenir una posició pública i una altra de privada”. Quins són els temes en què la possible futura presidenta canvia segons qui l’escolta? Ningú sembla interessat a preguntar-s’ho.

Un reportatge de The New York Times sobre el paper de la llavors secretària d’Estat en la guerra líbia que va acabar amb l’assassinat de Moammar al-Gaddafi dóna suficients arguments per a qualificar-la de “criminal de guerra”. I encara més l’entrevista en què li pregunten per la mort de l’exdictador libi i respon amb una gran riallada: “Vam arribar, vam veure i va morir”.
 

I no només Líbia. La política internacional desenvolupada sota el seu mandat –i segons alguns analistes només rebaixada per Obama− és tan agressiva i militarista que superaria fins i tot Bush. Des de donar suport al cop d’Estat d’Hondures del 2009 fins a amenaçar amb la destrucció total d’Iran, segons aquest recull d’Olga Rodríguez a ElDiario.es, un dels pocs en aquest sentit que poden llegir-se a mitjans espanyols.

La dèria assassina de Clinton no es limita a antics dictadors o personatges com Bin Laden. Segons els mateixos correus filtrats per Wikileaks va arribar a “fer broma” amb el fet d’enviar un dron per tal d’assassinar Julian Assange.

Que Trump siga un candidat misogin, racista i contrari a qualsevol regulació social o ambiental no és –o no hauria de ser− un motiu per a no definir Clinton com una candidata imperialista, militarista i ultraliberal.
 

Lectures 676 lectures   comentari 2 comentaris   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris

9 de novembre 02.33h

Recomane el documental de Michael Moore SICKO (crítica al sistema de salut dels Estats Units) on desemmascara Hillary Clinton.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de novembre 20.25h

Amb els mitjans de transport de l'era del petroli resulta molt assequible de viatjar al Estats Units. Fins i tot, essent encara una economia avançada, buscar-s'hi la vida sembla fàcil. El principal problema sembla la manca de prestació de serveis per part de l'Estat, com ara educació, sanitat, jubilació, etc. Però fins i tot això sembla accessori, perquè l'home pot viure pobrament del que la terra li ofereix, sense educació acadèmica; i pot sobreviure el patiment, sense cobertura san... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament



  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

publicitat



publicitat

publicitat

publicitat

publicitat

L'Oratge

  • Alcoi

    sol
    19 ºC
    10 ºC
  • Bunyol

    sol
    21 ºC
    8 ºC
  • Carlet

    sol
    24 ºC
    9 ºC
  • Catí

    sol
    24 ºC
    11 ºC
  • Dénia

    sol
    24 ºC
    9 ºC
  • Gandia

    sol
    24 ºC
    9 ºC
  • La Vall d'Uixó

    sol
    19 ºC
    7 ºC
  • Menorca

    sol
    19 ºC
    10 ºC
  • Oriola

    sol
    23 ºC
    7 ºC
  • Peníscola

    sol
    24 ºC
    11 ºC
  • Valls

    sol
    20 ºC
    11 ºC

publicitat

Les més llegides


Xarxes socials La Veu