Xavi Pérez / València.
El passat dos de juny, ACPV i altres associacions com la Comunitat Israelita de València, la Federació Maranatha d’associacions gitanes, LAMBDA, la Plataforma Ciutadana contra la Islamofòbia, el Centre Cultural Islàmic de València, Ververipen i Moviment Contra la Intolerància lliuraren al registre d’entrada de l’Ajuntament de València una instància dirigida a l’alcalde perquè es dedicara un carrer, o un espai públic, a Guillem Agulló, assassinat per un feixista a Montanejos.
“Han passat ja cinc mesos i creiem que va sent hora que es faça realitat que Guillem Agulló, un exemple dels assassinats per crims d’odi, tinga un carrer a València ciutat. Sabem que la maquinària administrativa i burocràtica és lenta, però també creiem que l’Ajuntament ha tingut poca sensibilitat a l’hora de fer possible aquesta iniciativa”, ha explicat Toni Gisbert, secretari d’ACPV. Per això, aquestes associacions, més Foro Alternativo por la Inmigración i Col·lectiu d’Afectats pel Sida, han demanat hui per escrit una petició per fer una reunió amb Joan Ribó i “que es puga fer realitat aquest homenatge per al jove antifeixista”, ha dit.
Toni Gisbert ha mostrat també la seua satisfacció perquè l’alcalde anunciara en una emissora de ràdio la intenció de dedicar-li el carrer a aquest jove de Burjassot, però “creiem que ja hauria d’estar fet”, ha conclòs.
Paral·lelament, Toni Gisbert s’ha referit al context actual de “ressorgiment de populismes violents que posen en perill la convivència, qüestionen la diversitat i la pluralitat de les societats i atempten contra drets elementals”, entre els quals han destacat “el respecte i reconeixement a la diversitat i la igualtat de totes les persones independentment de la seua llengua, religió, cultura, origen de procedència, opció sexual o gènere”.
Per tot açò, les set entitats han presentat la petició aquest 9 de novembre, el dia que es commemora l’anomenada Nit dels Vidres Trencats (‘Kristallnacht’), la jornada de violència organitzada i massiva que els nazis van protagonitzar en l’Alemanya de 1938 contra jueus, una vetlada que va acabar amb 91 assassinats i la deportació de 30.000 persones a camps de concentració, a més de la destrucció de propietats i sinagogues, en “un dels exemples més inhumans i cruels de crim d’odi de la història contemporània europea”, han remarcat.
Suport polític
Respecte a la campanya que van iniciar al maig per a aconseguir el nomenament del carrer, les associacions han destacat diverses “declaracions públiques a favor” de representants polítics a través dels seus perfils oficials en Twitter o mitjançant correu electrònic, com el llavors tinent d’alcalde i ara delegat del Consell en la Unió Europea, Joan Calabuig; el líder de Podem, Antonio Montiel; el que fóra secretari d’Esquerra Unida a València, Amadeu Sanchis, i l’actual responsable d’aquesta formació en la ciutat, Rosa Albert.
Per altra banda, Ángel Galán, per altra banda, representant del Moviment Contra la Intolerància, ha dit que dedicar-li un carrer a Guillem Agulló representa “la lluita contra els crims d’odi, que a tot l’Estat suposen entre 4.000 i 6.000 casos a l’any”.
Toni Gisbert, junt a l’escriptora Gemma Pascual i membres de col·lectius contra els crims d’odi.
