Anna Maria Mollà / València.
Vicent Sánchez viu a Minneapolis, a l’Estat de Minnesota. És evident, però, que el seu nom descara la seua procedència. Sánchez és de Silla (l’Horta Sud), però exerceix la docència als Estats Units d’Amèrica.
A l’altra banda de l’Atlàntic, ha viscut de ple les darreres eleccions nord-americanes en què, com tot el globus terrestre, a hores d’ara, ja sap, ha guanyat Donald Trump, el candidat del Partit Republicà.
Aquest valencià explica que la victòria de Trump “és nefasta per a la societat nord-americana. En primer lloc, perquè representa la validació del racisme institucional en un moment en què la tensió racial arriba als seus màxims. I als que treballem amb la població llatina i afroamericana ens preocupa que encara es tornen més vulnerables”.
Trump, com manifestà al llarg de la campanya electoral, “ha recuperat discursos que semblaven superats com el de la paritat, la violència masclista, els drets LGTBQ o el respecte a la diversitat religiosa”, però tot i que això poden semblar, en un determinat context, declaracions una mica fetes a la babalà, Sánchez recorda allò que “representa Trump en si: les elits del capitalisme més agressiu. Els multimilionaris que amb el paradigma de la meritocràcia i del ‘somni americà’ es desentenen dels estrats socials més desfavorits, de qualsevol rastre d’Estat del Benestar”, per tant, afegeix Sánchez, “tot indica que hi haurà una involució en els escassos avanços socials que Obama havia pogut treure endavant”.
Hi ha un altre factor que preocupa, com és que “aquesta victòria és crítica perquè Trump ha aconseguit un poder absolut en el Senat i en la Casa dels Representants”, però, a més, “Trump haurà de nomenar també un dels membres vitalicis del ja conservador Tribunal Constitucional” i per això creu aquest valencià que “serà difícil regular la seua acció de Govern amb un control tan ample dels 3 poders de l’Estat”.
L’endemà de la victòria de Trump, aquella que cap enquesta va saber predir, Vicent Sánchez explicava al seu mur de Facebook com havia estat la primera classe després de la victòria dels conservadors als EUA:
“Avui no hem après ciències naturals a la meua classe. L’escola sencera obria les portes amb cares de son i de perplexitat, i era necessari establir una conversa per deixar clar que l’escola pública és encara un lloc de llibertat. Avui hem plorat amb Anthony que s’està criant sense pare per culpa de la deportació que separa famílies; hem compartit preocupacions amb Elijah pel seu entorn LGTBQ; hem tractat d’entendre perquè la família rica de Rose ha votat Trump; ens hem compromès més que mai amb els companys de classe indocumentats que ara viuen amb més por encara… I jo sincerament no portava la classe preparada i per primera vegada en molt de temps m’he quedat sense paraules (sí, jo!). Calia trobar espai per a l’esperança, i a mi la unitat i la lluita sempre me n’ha donat. I així els he parlat de la participació ciutadana, els he contat la vaga indefinida, hem vist vídeos de la PAH… Per a mi ha estat el dia més intens de la meua vida professional; per a ells i elles, un dia que difícilment oblidaran… Espere haver contribuït a l’esperança”.
