Sixto Ferrero / València.
Encara que la humanitat ha estat capaç de crear diversos tipus d’orgues, atenent a les necessitat del repertori musical o fins i tot proposant solucions a qüestions com el transport, de manera generalitzada, la societat entén i visualitza l’orgue com un instrument de grans dimensions ubicat en algunes esglésies, catedrals o basíliques i en llocs centrals de grans auditoris.
Sovinteja la idea que l’orgue és l’instrument de Déu, i en aquest sentit trobem afirmacions que ho refermen al llarg de la història. Per exemple, en 1928, el Papa Pius IX en la Constitució Apostòlica divini cultus Sanctitatem deia que “l’Església té el seu instrument tradicional, anomenat orgue, el qual, per la seua meravellosa grandiositat i majestuositat, és estimat i digne de secundar els ritus litúrgics”.
Ara per ara, si hi ha un instrument allunyant de la societat postmoderna és, sens dubte, l’orgue, com bé sap Cameron Carpenter (1981), músic nord-americà format en la música clàssica a la Juilliard School de Nova York. Des de 2008, Carpenter està considerat, entre d’altres, com un revolucionari de l’orgue i per extensió de la música clàssica. Amb una vida que qualsevol catalogaria com a similar als reis de l’Indie o el Rock. En 2014, conclogué el seu gran projecte: un orgue electrònic de grans dimensions, però portàtil, que Carpenter col·loca al bell mig d’auditoris internacionals d’arreu del món. Paral·lelament, l’equip d’altaveus requereix de diversos camions de gran tonatge per transportar els estris amb què Carpenter interpreta, tot i que no ho semble, música clàssica.
L’ITO, les sigles d’International Touring Organ, és un orgue digital capaç de substituir els instruments de tubs que s’enlairen en els grans auditoris i esglésies, però concebut amb una idea completament diferent a la que recullen els cànons de la música clàssica. Si fins ara l’orgue ha estat considerat un instrument de connexió directa amb Déu, Carpenter va pel món realitzant una croada, no exempta de crítiques, atacs i fins i tot detencions, per “alliberar l’orgue de la categoria d’instrument diví”. La seua posada en escena completament atípica, la seua destresa tècnica i, sobretot, la seua formació clàssica en una de les universitats més prestigioses del món, li valgueren una nominació als Grammy de 2008 pel seu disc Revolutionary, per la qual cosa s’ha convertit en el primer organista de la història en rebre una nominació així.
Carpenter afirmava la setmana passada en una entrevista del diari La Vanguardia que “l’orgue no té ànima, igual com tampoc en tinc jo”, una afirmació que es veu i se sent durant les seues interpretacions de la música de Bach. Dimarts aterrarà a València i serà la primera vegada durant els 30 anys d’història de l’auditori que dins de la programació d’abonament s’inclou un concert d’aquestes característiques, que aportarà “una forma diferent d’escoltar la música”, com manifestava el director del Palau, Vicent Ros, preguntat per La Veu; això és deu al fet que Carpenter “és un músic de formació clàssica que adapta el seu repertori per propiciar les diferències”, explica Ros, qui reconeixia que el nord-americà no ha revelat encara què interpretarà, donant-li, si més no, un tarannà més misteriós. “Pense que anem a escoltar Bach i, sobretot, repertori barroc en un format totalment del segle XXI, amb les influències del Rock & Roll”, respon el responsable del Palau, qui aprofita per encoratjar la gent perquè “tot el que siga escoltar música d’un forma no tradicional és interessant perquè volem que vinguen al Palau estudiants de les universitats atrets pel fenomen mediàtic que representa Carpenter”.
Cal recordar que pel Palau també passarà un altre músic mediàtic com és l’escriptor i pianista James Rhodes, el mateix Carpenter i el Casual Concert & Lounge, un projecte de producció pròpia on veurem el director Josep Vicent, el pianista Carles Marín i l’Orquestra de València amb un format de concert com els que porta a terme, per exemple, Gustavo Dudamel amb l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles. Un seguit de concerts que apunten, igualment, cap al treball que s’està fent per internacionalitzar el Palau i immiscir-se en els circuits internacionals, tal com recollia el projecte de Vicent Ros, qui afegeix que “cal fer marca València, exportar-la fora i ser el referent internacional perquè la gent vinga a escoltar programes de referència internacional”, en aquest sentit s’hi treballa perquè “siguem un atractiu turístic a través de totes les agències, que entrem dins del circuit internacional de tots els agents que programen dins dels grans auditoris internacionals. És on volem estar, dins d’aquest circuit”.
Però ningú s’ha d’espantar pel que puguen mostrar les fotografies o els vídeos; Carpenter, tot i la seua posada en escena “diferencial” o “atípica”, interpreta música clàssica, per això Ros emfatitzava a aquest diari que “tot l’equip que dirigim el Palau estaríem encantats que els abonats vingueren per viure una altra manera d’escoltar la música, d’escoltar Bach amb un personatge que va en texans, amb sabatilles i una cresta perquè vegen que això també és la música del segle XXI, o Bach tocat d’una manera diferent, que no siga el format clàssic d’una orquestra amb el director i el seu cor típic, però des del respecte. Crec que hem d’innovar”.
El Palau seguirà programant música simfònica com fins ara i ja s’albiren projectes per a la propera temporada, amb la celebració del 75 aniversari de l’orquestra. Per això, Ros insisteix als abonats, als quals reiteradament se’ls ha agraït que durant tant de temps mantingueren l’activitat de l’auditori “pel seu amor a la música clàssica”, però davant els canvis “volem transmetre’ls el missatge que no tinguen cap por, que van a continuar venint les grans orquestres de tot el món, els directors i, també, enllaçant amb la internacionalització, volem que vinguen els millors solistes del món perquè això ens servirà per internacionalitzar. Al remat, volem que es parle de l’Orquestra de València, que està sent dirigida pels millors directors del panorama internacional, però per això cal comptar amb totes eixes vessants”.
Avança que tothom ha d’estar tranquil “perquè la programació d’enguany és molt bona, però per a l’any que ve, per al 75 aniversari de l’Orquestra de València, estem treballant per fer una programació encara més impactant”.
