ACN / Lleida.
Diferents ajuntaments de la Franja de Ponent han aprovat, als respectius plens municipals, declarar que el català és la llengua d’ús predominant en aquestes localitats. El darrer en fer-ho va ser aquest dijous l’Ajuntament de Mequinensa (Baix Cinca), el qual se suma d’aquesta manera a altres huit consistoris franjolins que ja han comunicat al govern d’Aragó que el català és la llengua d’ús majoritari en aquestes poblacions. Es tracta d’una mesura prevista en la Llei de Llengües d’Aragó, que insta els ajuntaments a traslladar aquesta informació al govern aragonès per tal que aquest la tinga en compte per a l’elaboració del mapa lingüístic de la comunitat, de la mateixa manera que ho hauran de fer els consistoris de les localitats on es parla aragonès.
El Ple de l’Ajuntament de Mequinensa, on el PSOE compta amb majoria absoluta, va aprovar aquest dijous declarar el català com a llengua d’ús predominant al municipi. L’alcaldessa de Mequinensa, Magda Godia, ha deixat clar que no es tracta de cap mesura “reivindicativa”, ja amb aquesta mesura “només es tracta de normalitzar una situació per dir que nosaltres parlem català”, amb l’objectiu que el govern puga elaborar el mapa lingüístic amb les diferents llengües que es parlen històricament a Aragó. A més, Godia ha afegit que “no hi ha un límit de temps” perquè els ajuntaments comuniquen la seua realitat lingüística a l’executiu aragonès.
A més de Mequinensa, altres huit localitats de la Franja de Ponent han comunicat al govern d’Aragó que el català és la llengua predominant en els respectius pobles. És el cas de Tamarit de Llitera, Albelda, Vencilló, Montanui, Tolva, Bonansa, Areny de Noguera i Sopeira. A partir d’ara altres localitats franjolines també hauran de fer el mateix per dir que el català és la llengua que majoritàriament es parla a les respectives poblacions, de la mateixa manera que l’aragonès en altres territoris de la comunitat.
Declaració de Mequinensa (1984)
Cal recordar que la població del Baix Cinca ja va ser l’escenari l’any 1984 de l’anomenada Declaració de Mequinensa que van signar una vintena d’alcaldes de pobles catalanoparlants de la Franja de Ponent per reclamar el reconeixement de la realitat lingüística d’aquest territori en l’Estatut d’Autonomia d’Aragó, l’ensenyament del català a l’escola, així com una llei de normalització lingüística de les llengües d’Aragó. Arran d’aquella declaració es va aconseguir portar el català com a assignatura a les escoles de la Franja el curs 1985-1986.
‘Nova Declaració de Mequinensa’ (2013)
Així mateix, el juny del 2013, una trentena d’alcaldes de la Franja van subscriure un altre manifest, que s’ha conegut com a ‘Nova Declaració de Mequinensa’, en aquell cas per a exigir la derogació de la Llei de Llengües d’Aragó, aprovada pel govern del PP –amb el suport del PAR- i que passava a anomenar llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (Lapao) al català parlat a la Franja de Ponent. El document també reclamava la continuïtat de l’ensenyament del català al territori. Al gener d’aquest any, el govern del PSOE –amb els vots favorables també de Podemos, CHA i IU- va acordar deixar sense efecte les denominacions de Lapao i Lapapyp, retornant així els noms de català i aragonès, respectivament, a les llengües minoritàries que es parlen a Aragó.
