Diari La Veu del País Valencià
Les tortugues autòctones desapareixen de la desembocadura del riu Millars
RedactaVeu / Almassora / Borriana

Les tortugues autòctones pràcticament han desaparegut de la desembocadura del Millars. Si l’any 2011 es van capturar 14 exemplars de tortugues d’aigua ibèrica en aquest entorn, –la qual cosa convertia aquesta població en una de les més importants de la demarcació de Castelló–, enguany, durant 4 mesos de treballs de camp –d’abril a juliol– únicament s’han capturat dos exemplars de tortuga d’estany (Emys orbicularis) i cap exemplar de tortuga d’aigua ibèrica (Mauremys leprosa).

Segons la Guarderia del Consorci del Riu Millars, aquests baixos resultats són “preocupants” en comparació amb anys anteriors. L’any 2015 es van agafar quatre exemplars de tortuga d’estany i un de tortuga d’aigua ibèrica, “unes dades que tampoc van ser positives”. A més a més, la campanya de control realitzada enguany també ha servit per a extraure del medi natural un exemplar de l’espècie invasora: la tortuga d’orelles roges (Trachemys scripta).

Tortuga d’aigua ibèrica (Mauremys leprosa).

Les Goles salades del Millars

La desembocadura del riu Millars fa un any que està oberta a la mar, fet que ha provocat una constant intrusió d’aigua salada cap a les Goles. Segons el Consorci, la desaparició de les tortugues autòctones “pot estar directament relacionada amb el canvi radical en la qualitat de l’aigua a la desembocadura” i “el més probable és que les tortugues d’estany, les tortugues d’aigua ibèrica i les perilloses i exòtiques nord-americanes hagen remuntat el riu Millars per tal de trobar trams amb aigua dolça en millors condicions per a la seua supervivència”, un fet, no obstant això, que no s’ha pogut demostrar.

Tortuga d’estany (Emys orbicularis).

La Guarderia del Consorci riu Millars col·labora, des de fa 5 anys, amb la Conselleria de Medi Ambient en el control i seguiment de les poblacions de tortugues endèmiques presents al paratge protegit: tortuga d’estany i tortuga d’aigua ibèrica.

La tortuga d’aigua ibèrica (Mauremys leprosa) ha protagonitzat en els últims 10 anys una expansió “considerable” per les zones humides castellonenques, segons el Consorci. Abans, la seua distribució era més abundant en els trams fluvials mitjans d’alguns rius del territori valencià i, d’uns anys ençà, és fàcil trobar-les per algunes zones humides de la demarcació de Castelló convivint amb les també autòctones tortugues d’estany i, “lamentablement”, amb les invasores tortugues d’orelles roges. Segons l’entitat, la millora en la qualitat dels rius pot estar darrere d’aquest desplaçament aigües avall de l’espècie.

Les tortugues de Peníscola

En l’actualitat, la millor població castellonenca de tortuga d’aigua dolça es troba a la marjal de Peníscola. L’any 2006 es van capturar 128 exemplars dins el programa ‘Life Trachemys’ d’eradicació de tortugues invasores. L’any passat es van comptabilitzar 87 tortugues.

La població de la desembocadura del riu Millars era la segona millor abans de la connexió de la mar amb les goles.

Comparteix

Icona de pantalla completa