• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Dijous, 23 de març de 2017

La Veu del País Valencià

suma't
publicitat

Actualitat - Cultura - Catalunya

Dijous, 24 de novembre de 2016 a les 00:00h

La Gramàtica de la ‘flexibilitat’ arriba a les llibreries

L’IEC presenta un tractat gramatical “col·lectiu” més descriptiu que prescriptiu


Comentaris 5 comentaris    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (1 vot)
carregant Carregant


La nova ‘Gramàtica de la llengua catalana’ vol ser “representativa de tots els parlants, donant compte de tot el que comparteixen, perquè s’hi identifiquin”.
 


Un moment de la presentació de la Gramàtica de la Llengua catalana.
Foto: IEC





Etiquetes
Barcelona, Gramàtica de la llengua catalana, IEC
ACN / Barcelona

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha presentat aquest dimecres la nova ‘Gramàtica de la llengua catalana’, coincidint amb l’arribada del tractat a les llibreries del país. L’obra actualitza i amplia el corpus gramatical vigent de Pompeu Fabra i ho fa prioritzant la descripció a la prescripció i ampliant la norma a les varietats lingüístiques de tots els territoris.

“No parlem mai de correcte o incorrecte, sinó d’adequació o no adequació”, ha assenyalat sobre l’esperit de l’obra un dels seus coordinadors, Manuel Pérez Saldanya. Els responsables de la Secció Filològica de l’IEC han destacat hui el caràcter “col·lectiu” d’una obra en què s’ha treballat els últims vint anys i que vol ser “representativa de tots els parlants, donant compte de tot el que comparteixen, perquè s’hi identifiquin”.

La nova ‘Gramàtica de la llengua catalana’ ja és una realitat, després de més de vint anys d’elaboració “col·lectiva” a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’obra que ha arribat aquest dimecres a les llibreries catalanes –i que té un marge de quatre anys per a aplicar-se− s’ha elaborat, segons la presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, Maria Teresa Cabré, “amb la mirada posada en tota la gama de registres de tots els territoris”, sense donar prioritat a cap dels seues variants dialectals. 

Mantenint “l’esperit” i el corpus de la normativa fins ara vigent de Pompeu Fabra, el nou tractat n’és una versió ampliada que vol donar resposta a qüestions que el lingüista “no va plantejar o tot just va poder apuntar molt esquemàticament”, apunten des de l’IEC. Les principals novetats són, doncs, en la manera de presentar la norma, ja que es prescindeix de la dicotomia ‘correcte/incorrecte’ i s’ofereixen diversos nivells d’adequació atenent al context formal i de variació dialectal. 

“Però que sigui flexible no significa que no prescrigui”, ha volgut puntualitzar una de les coordinadores del volum, Gemma Rigau. En tot cas, és una prescripció més laxa i oberta que recorre a les fórmules de construcció “adequat, acceptable, preferible, pròpia, etc.”. 

Una visió “representativa” de tots els parlants del català

Al parer de l’altre coordinador de l’obra, Manuel Pérez Saldanya, això ofereix una visió “representativa de tots els parlants del català” i n’afavoreix la identificació. Saldanya ha subratllat que el text “dóna compte i potencia la unitat de tot el que compartim, però també la diversitat lingüística a tots els nivells, el fonològic, el morfològic i en la sintaxi, l’aspecte més innovador”. 

Un exemple del tractament de formes pròpies de registres diferents pot ser el de les combinacions pronominals. La flexibilitat es resumeix en aquest exemple: “Es contemplen i són tant el ‘li’n’ i ‘li ho’ –“Li’n falta una” i “Li ho diré”− com el ‘n’hi’ o ‘l’hi’ –“N’hi falta una” i “L’hi diré”−, encara que en els registres formals són més habituals ‘li’n’ i ‘li ho’”.

Quant a la incorporació de solucions lingüístiques “avalades per la tradició i el prestigi social”, n’és un exemple l’acceptació dels usos que fa cada parla de les preposicions ‘per’ i ‘per a’ davant d’infinitiu quan expressen finalitat. En la nova gramàtica, les dues formes són acceptades. 

Més enllà d’exemples concrets, Maria Teresa Cabré ha convingut que la nova gramàtica permetrà “desfer reduccions i simplificacions” del saber popular, que sovint “exclou de la llengua tot allò que no pertany a la variant dialectal d’un mateix”. Si volem fer pinya, hem de considerar nostres, encara que sigui de la nostra competència passiva, les altres varietats lingüístiques”, ha reflexionat. Cabré ha conclòs que la nova norma contribuirà a la identificació amb la llengua de tots els territoris i ha argumentat que darrere del nou reglament hi ha “una descripció de la llengua real que es fa servir” a partir del corpus textual de la llengua escrita fins als anys 90 i dels treballs de lingüistes de tots els territoris al llarg dels darrers anys. 

Un treball col·lectiu

Des de l’IEC han emfasitzat hui que la ‘Gramàtica de la llengua catalana’ no és, a diferència del precedent de Pompeu Fabra, una obra “d’autor”, sinó un treball col·lectiu. Pensada com la gramàtica normativa “de referència del segle XXI”, el volum s’ha elaborat durant 20 anys des de la Comissió de Gramàtica i la Secció Filològica de l’IEC, amb la participació d’experts externs. Els directors de l’obra són els citats Gemma Rigau i Mauel Pérez i el traspassat Joan Solà, que va morir abans de la finalització del projecte i per a qui hui han tingut paraules de record des de l’IEC. 

Més enllà del volum complert i extens de la ‘Gramàtica de la llengua catalana’ (conté 1.481 pàgines i es ven per 74 euros), l’IEC està redactant ara una edició de butxaca del tractat, que portarà per títol ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’. L’obra podria estar disponible a finals del 2017.

Lectures 639 lectures   comentari 5 comentaris   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris

24 de novembre 10.09h

Finalment, m’agradaria saber encoratjar els lectors a deixar de plànyer-se pel deteriorament del català i començar a actuar. Parlar bé, escriure bé, redreçar la llengua és possible. Tot és retrobar el camí (formant-se, llegint bons autors, i organitzant-se i reivindicant, si cal). Si fa quaranta anys vam engegar a dida els ‘bocadillos’, els ‘pastels’ i les ‘peluqueries’ i vam entendre que ‘tenir que’ es deia ‘haver de’, per què no podem continuar foragitant els e... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de novembre 10.06h

No sé si l’Institut d’Estudis Catalans s’ha qüestionat això. Què cal fer? Cal anar abandonant la genuïnitat i deixar-se arrossegar per la ‘fidelitat a la llengua real d’avui’ fins que el català ja no sigui català? O cal retrobar el camí restaurador traçat per Pompeu Fabra i sostingut amb coratge durant el franquisme? Hem de resignar-nos a la degradació o hem de lluitar per evitar-la? Quan ens diuen que s’ha d’adaptar el corpus normatiu a ‘l’evolució’ de la lleng... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de novembre 10.06h

No sé si l’Institut d’Estudis Catalans s’ha qüestionat això. Què cal fer? Cal anar abandonant la genuïnitat i deixar-se arrossegar per la ‘fidelitat a la llengua real d’avui’ fins que el català ja no sigui català? O cal retrobar el camí restaurador traçat per Pompeu Fabra i sostingut amb coratge durant el franquisme? Hem de resignar-nos a la degradació o hem de lluitar per evitar-la? Quan ens diuen que s’ha d’adaptar el corpus normatiu a ‘l’evolució’ de la lleng... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de novembre 10.04h

Han passat més de vint anys d’ençà que Badia i Margarit es demanava què calia fer. Alguns dels màxims defensors del ‘català real’ de llavors van deixar la professió i van entrar en la política (concretament, a Ciutadans i a la FAES). Però alguns altres es mantenen actius, i fan feina en diaris i televisions. I escriuen llibres. En un llibre, per exemple, un d’aquests professionals de la llengua va abocar-hi una llista de centenars de mots que ell considera bons i que –diu– ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de novembre 10.03h

Han passat més de vint anys d’ençà que Badia i Margarit es demanava què calia fer. Alguns dels màxims defensors del ‘català real’ de llavors van deixar la professió i van entrar en la política (concretament, a Ciutadans i a la FAES). Però alguns altres es mantenen actius, i fan feina en diaris i televisions. I escriuen llibres. En un llibre, per exemple, un d’aquests professionals de la llengua va abocar-hi una llista de centenars de mots que ell considera bons i que –diu– ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament



  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

publicitat

publicitat

publicitat

publicitat

publicitat

L'Oratge

  • Alcoi

    nuvols_parcials
    16 ºC
    7 ºC
  • Bunyol

    nuvols_parcials
    17 ºC
    8 ºC
  • Carlet

    nuvols_parcials
    18 ºC
    4 ºC
  • Catí

    nuvols_parcials
    16 ºC
    6 ºC
  • Dénia

    nuvols_parcials
    18 ºC
    4 ºC
  • Gandia

    nuvols_parcials
    18 ºC
    4 ºC
  • La Vall d'Uixó

    nuvols_parcials
    17 ºC
    2 ºC
  • Menorca

    nuvols_parcials
    17 ºC
    9 ºC
  • Oriola

    nuvols_parcials
    17 ºC
    4 ºC
  • Peníscola

    nuvols_parcials
    16 ºC
    6 ºC
  • Valls

    nuvols_parcials
    16 ºC
    7 ºC

publicitat

Les més llegides


Xarxes socials La Veu