Sixto Ferrero / La Vall d’Uixó-Los Ángeles.
Sobre la música en el cinema s’ha dit que aquesta “supleix allò que l’actor no arriba a dir”, fins i tot hi ha cineastes que consideren la música un personatge més del conjunt. S’ha arribat a valorar la música com un element “imprescindible” capaç de convertir “una bona seqüència en una obra mestra”. Alguns cinèfils han dit també, que el cinema deixà de ser mut per a donar-li cabuda a la música, per davant dels diàlegs o els efectes de so. Hui dia, ningú concep un audiovisual sense música, i fins i tot no tindre’n respon a una finalitat: que l’absència de so siga un ganxo que active l’atenció de l’espectador. Que es pregunte, què passa ací?
D’aquells pianistes i xicotets grups improvisadors in situ, es passaren a les orquestres d’estudi, talment com aquells compositors que en l’era Roosevelt tractaven de fer-se un lloc en Hollywood, mentre compaginaven la seua creació simfònica. Des de fa unes dècades, la música per als audiovisuals s’ha professionalitzat arreu del món, fins a l’extrem d’existir màsters i estudis adreçats quasi exclusivament a la creació de BSO. Amb una formació reglada —encara que al País Valencià això s’haja deixat en mans de l’ensenyament privat—, els compositors i compositores s’especialitzen en fer música per a la publicitat, el cinema o els videojocs. Amb la proliferació, arribà també la complexa competència, on fer-se un lloc implica sovint agafar les maletes i posar un oceà entremig de la casa i la feina.
Posar tot un oceà Atlàntic entre la Vall d’Uixó (la Plana Baixa) i Boston (Massachusetts) no deu ser una decisió fàcil, encara que el motiu siga fer-se un lloc entre un context que viu una competència globalitzada. Vicent Ortiz s’inicià en la música, com quasi tots els músics valencians, en la societat musical de l’Ateneu Musical Schola Cantorum de la Vall d’Uixó, de la mà de son pare, Vicent Ortiz Diago, clarinet baix de la Banda Municipal de Castelló de la Plana. Estudià al seu poble natal i es traslladà a la capital de la Plana per seguir els estudis superiors fins l’any 2010 on un avió el traslladà fins a Boston i on seguí estudiant en la Berklee College of Musica, gràcies a una beca de l’SGAE. Dos anys després, el compositor es va graduar Summa Cum Laude en composició de música per a cinema i direcció d’orquestra.
D’est a oest
Amb dos anys de residència als EUA com estudiant, Vicent Ortiz va obtindre l’Optional Practicla Training (OPT), una mena de permís de treball que el Govern americà dóna a qui es gradua en una universitat nord-americana. Ortiz es traslladà de la costa est a l’oest. De Boston fins a Los Ángeles per a treballar, allà “tenia la intenció de conèixer millor el funcionament de la industria del cine, començar a introduir-me en el món professional i agafar experiència”.
Introduït en el bressol del cinema, el valencià havia d’estar per feina, amb un títol sota el braç, ara tocava conèixer, absorbir i, inevitablement, donar-se a conèixer. Submergit en els estudis, tingué “la gran sort” de col·laborar com a compositor assistent i orquestrador per a compositors com William Ross, Joel Goodman, Federico Jusid, Andrea Morricone i a l’estudi Remote Control el laboratori del prestigiós Hans Zimmer, on va treballar com a orquestrador per a Heitor Pereira. Ortiz feia treballs per a aquests músics i prompte li arribà l’oportunitat de volar sol, posant música per a diversos curtmetratges i la música de la pel·lícula Tom’s Dilemma del director Michael Gluckstern.
Vicent Ortiz durant una sessió de gravació.
Dins del món cinematogràfic, Vicent Ortiz troba temps per mantidre’s “actiu” amb el clarinet, el seu instrument amb què s’introduí en la música de la mà de son pare. Encara que “no és una prioritat, tracte d’estar en actiu” reconeix el compositor qui amb l’aeròfon entre les mans encara ha trobat temps per fer diverses gravacions i concerts, com la òpera Carmen amb l’orquestra de la UCLA (University of California, Los Angeles) i, alhora, mata la nostàlgia formant part de la banda simfònica Los Angeles Symphonic Winds.
D’ençà que arribara a la costa oest dels EUA, durant els últims quatre anys, Vicent Ortiz ha treballat en més de 40 projectes audiovisuals, formant part d’equips de compositors d’estudis de Los Ángeles, però també ha fet de “compositor a distància”, treballant amb compositors que resideixen a l’Estat, com Zacarías M. de la Riva o Lucio Godoy.
Amb una carrera en progressió ascendent, Ortiz es considera “un músic de banda”, perquè en ella “és on he fet faristol”, a la seua societat musical és on “he crescut musicalment i la meua primera composició va ser un pas-doble”. Eixe sentit de pertinença fa que trobe temps també per escriure música de concert, tant per a banda simfònica, com per a orquestra i música de cambra, “encara que últimament, és complicat compaginar les dos vessants”, afegeix el músic.
El primer gran èxit
A les darreries d’agost d’aquest any, s’estrenava la pel·lícula Cuerpo de élite del director Joaquín Mazón amb un repartiment on trobàvem noms com Maria León, Miki Esparbé, Jordi Sánchez i Andoni Agirregomezkorta. El compositor de la BSO fou el vallenc Vicent Ortiz. Cuerpo de élite “va ser un projecte molt il•lusionant i una gran oportunitat per continuar avançant en la meua carrera. Va ser un privilegi col•laborar amb un equip de producció tan professional i una gran satisfacció al veure que poques setmanes després d’acabar el projecte, em van cridar perquè fóra el compositor del seu següent projecte: Lo que escondían sus ojos“, explica el compositor.
Vicent Ortiz dirigeix una sessió de gravació dins de l’estudi.
Lo que escondían sus ojos, és la darrera aposta de la cadena espanyola Tele 5 amb una nova sèrie de ficció històrica, on novament Vicent Ortiz ha posat la música que forma part de l’argument al voltant dels afers amorosos del ministre franquista Ramón Serrano Suñer. Aquest projecte “ha sigut completament diferent a l’anterior, des de l’envergadura en minuts de música, instrumentació, temàtica, etc.” afirma.
Debut en televisió
“Lo que escondían sus ojos és una mini-sèrie amb quasi una hora de música per cadascú dels quatre capítols” on el compositor ha hagut de treballar quasi a corre-cuita, “pel calendari de post-producció del projecte, vaig tindre poc més de dos mesos per escriure i produir tota la música”, però pel que fa al procés creatiu, per a la composició, Ortiz i el director Salvador Calvo “vam treballar definint els leitmotivs que la sèrie necessitava i després anar desenvolupant-los al mateix temps que la narració evoluciona”.
Amb la composició de la BSO d’aquesta mini-sèrie, Vicent Ortiz debuta a la xicoteta pantalla, un fet que valora com una “nova porta que s’obri per seguir treballant i créixer professionalment”.
Com aquell anunci d’un audiovisual de torrons, en desembre “torne a casa per Nadal i posaré un punt i seguit als més sis anys d’aventura americana”. Ortiz però no descarta “tornar puntualment a Los Angeles per mantindre les relacions professionals que ja tinc establertes”. Torna a casa amb una agenda plena. Des de la Vall d’Uixó, “atendré millor els projectes que vénen per a 2017 i 2018”.
