Sixto Ferrero / València.
El proper divendres 2 de desembre, Tomàs de los Santos torna amb nou disc. Segona mà (Mésdemil, 2016), un disc que presenta “una evolució” del cantautor però “no un trencament, perquè, si no, no seria jo” es presenta a Las Naves (el Cabanyal, 22h), a l’aixopluc d’amics i col·laboradors, gent qui “a cegues” confià en el projecte i donà el seu suport perquè, després de “molts mesos de feina”, finalment es concloga el disc.
Tot just quan aquest projecte començava, Tomàs de los Santos revelava a aquest diari, durant una entrevista, que el nom del disc (Segona mà) conjuminava “una gran quantitat de significats que m’agradaven”, com ara que podia ser “una cosa reutilitzada o quan jugues al truc la jugada decisiva o el segon treball”. El músic afegia que “el disc també és la meua segona mà, la decisiva; així com el Dones i dons (Mésdemil, 2014) tenia un component conceptual, aquest no el té tant”.
No esperem doncs un nou Tomàs de los Santos ni un trencament perquè “això és difícil”, diu després de recordar l’èxit que suposà Dones i dons (Mésdemil, 2014), el seu primer treball junt a Borja Penalba, de qui destaca “la gran complicitat qui hi havia” entre tots dos músics. En Segona mà, de los Santos ha comptat amb la producció de Pau Romero, qui conjuntament ha propiciat “una producció millor feta” respecte al primer disc. Tampoc “no suposarà diferències temàtiques perquè el que faig es transmetre les meues inquietuds, anhels, etc.” Perquè, “si canviara això, no seria jo”.
Ara ens presenta 13 cançons, d’algunes de les quals de los Santos és autor de lletra i música. Altres tenen diferent autoria, com ara: Lletra a Dolors és de Marí i Pol; Elegies de la represa IV, de Rosa Leveroni; Caminem, de Manel Alonso; Rubaiat, d’Omar Khayyam, i L’Altre país, escrita entre Francesc Viadel i Tomàs de los Santos.
“Musicalment em sent un cantautor clàssic i, com ho tinc clar, intente allunyar-me”, explica Tomàs de los Santos, que “aquesta vegada m’he trobat els meus límits, en què sóc més o menys competent, i he tractat de buscar l’equilibri. El que he fet és buscar una altra persona més jove que jo i m’he trobat al Pau Romero, un senyor que ha evolucionat en el tema de la producció”, de manera que en Segona mà no deixa de ser ell, però “hi ha una evolució en aquest disc que és el que jo volia, que no fóra el Dones i dons 2”.
Algunes cançons tenen una significança més enllà dels potents arranjaments i de les profunditats de les lletres com és el cas de Caminem, amb lletra de Manel Alonso, qui dedicà el poema a un amic seu traspassat i que va colpir de los Santos, després d’haver fet una proposta per a un disc anterior col·laboratiu, “em vaig quedar amb aquella cosa que es podia fer més i el vaig arranjar millor” afegeix el cantautor, qui va “insistir” el productor perquè Caminem es mantinguera en el treball final i, “de fet, el Manel està contentíssim del resultat”. D’altra banda, de los Santos volia incloure lletres femenines i aquest paper el juga Rossa Leveroni; “buscava poesia femenina, perquè la nostra cultura està masculinitzada i vaig trobar aquest poema de la Rossa Leveroni”. També hi ha la col·laboració del columnista de La Veu, Francesc Viadel, amb l’Altre país, “una cançó que parla del país que volem, on fem el nostre diagnòstic”, explica Tomàs de los Santos, alhora que s’enorgulleix del ‘feeling’ mantingut entre tots dos al llarg del procés d’aquesta Segona mà.
